Restauració ecològica amb bacteris per recuperar l'arc de Septimi Sever a Roma

Una tècnica de restauració ecològica aconsegueix tornar a la vida part del marbre del Fòrum Romà. Els treballs s'estan centrant en l'arc de Septimi Sever, una de les joies del Fòrum, on el marbre estava a punt de desprendre's en diverses zones.

La restauració amb mètodes tradicionals es combina amb la biomineralització bacteriana, una tècnica ecològica desenvolupada per la Universitat de Granada que consisteix en la reactivació de la calcita a través dels bacteris, i aquest mineral permet retornar la cohesió al marbre.

Després de set mesos, els restauradors estan a punt d'acabar el tractament en una de les façanes de l'arc de Septimi Sever, construït en honor a les victòries militars d'aquest emperador romà (145 i el 211 dC), el primer d'origen nord-africà i pare del cèlebre Caracal·la.

La tecnica de restauració "ha donat un resultat òptim i tenim la intenció d'estendre-ho a altres àrees", diu Federica Rinaldi, responsable del Fòrum Romà. De moment s'iniciaran les feines de conservació de l'altra façana de l'arc.

La superfície de marbre estava a punt de desprendre's en algunes zones de l'arc, la pedra s'escrostonava i es desfeia, sobretot en els relleus, però amb aquest mètode "ecocompatible" amb els materials, la pedra d'aquest monument mil·lenari ha recuperat la consistència. 

La societat Nova Conservação de Lisboa, l'Institut Central per a la Restauració de Roma i el Parc Arqueològic del Coliseu, responsables de les obres de conservació, van decidir aplicar aquest mètode de "biorestauració" que actua "de dins cap a fora i no de fora cap a dins", sense introduir elements aliens a la roca sinó que potencia els materials que la componen.   

Els investigadors de la Universitat de Granada fa 20 anys que experimenten amb la biomineralització bacteriana, que, últimament, han aplicat a les columnes del Pati dels Lleons de l'Alhambra.

 
Reactivar la calcita

La calcita és un dels minerals que conformen el marbre i amb la biomineralizació bacteriana o bioconsolidació es reactiven els bacteris que la produeixen. La roca es cohesiona i els petits grans que abans es desprenien en tocar-los es mantenen enganxats. "Els bacteris produeixen un material idèntic. És una nova calcita, però igual que la que s'havia perdut", diu el geòleg portuguès expert en la conservació lapídia, José Delgado Rodrigues, tocant la pedra. "Hem fet mesuraments i hem comprovat que el tractament ha estat eficaç", afegeix.

El procés necessita unes condicions especials de temperatura, humitat i ventilació que cal controlar. El tractament es polvoritza sobre la roca durant una setmana, i la zona es cobreix per evitar els rajos ultraviolats sobre els bacteris, però de manera que passi l'aire que aquests microorganismes necessiten per viure.

Nuno Proença, restaurador de Nova Conservação, explica que en aquest cas s'ha pogut simplificar sense grans infraestructures aprofitant les condicions naturals que hi havia. Però la tècnica "facilita no només l'activitat biològica que busquem, sinó que poden activar-se altres espècies que no ens interessen. Per això és important mantenir les condicions per controlar-les i equilibrar-les", afegeix Delgado Rodrigues.

El cost i les condicions necessàries per a aquest tractament fan que s'apliqui només en els punts exactes en què el marbre és més fràgil, i la resta es tracta amb els mètodes de restauració tradicionals. Les fissures se segellen amb argamassa, alhora que es fan servir técniques de neteja manuals amb petits intruments o amb làser.