Resolen el misteri del "Saccorhytus", la criatura sense anus de fa 500 milions d'anys

L'any 2017 la revista Nature va publicar un estudi en què donava a conèixer el Saccorhytus, una criatura marina de no més d'un mil·límetre i que va viure fa més de 535 milions d'anys. Un organisme que es creia que podia arribar a ser l'exemplar més primitiu dels deuterostomats, una àmplia categoria biològica en la qual es troben els animals vertebrats.

L'estudi assenyalava que el Saccorhytus podia ser el primer pas conegut en el camí evolutiu que milions d'anys després ha portat fins als humans.

Ara, cinc anys després, la mateixa revista Nature ha conclòs que el Saccorhytus forma part d'un arbre genealògic diferent. Unes conclusions que han arribat després que els experts hagin analitzat fòssils d'aquest organisme.

L'aspecte del Saccorhytus

Una de les característiques del Saccorhytus és l'absència d'anus, i també la presència de boca. Des de la Universitat de Bristol, al Regne Unit, el defineixen com un "Minion enfadat".

La criatura microscòpica té l'aspecte d'un sac espinós i a la vegada arrugat, amb una gran boca rodejada d'espines i forats, que es van interpretar en un primer moment com a porus per a les brànquies, una característica primitiva del grup dels deuterostomats, del qual van sorgir els nostres propis avantpassats més antics.

Scientists have discovered creature with no anus and giant mouth is NOT earliest human ancestor.?#Saccorhytus, a microscopic creature resembling an angry #Minion, from which humans were thought to descend, is part of a separate family tree. Phew!

?https://t.co/acGvHajalB pic.twitter.com/FxOXZYVCg7

— University of Bristol (@BristolUni) August 17, 2022

Tanmateix, l'estudi actual de la revista científica ha desmentit aquesta primera hipòtesi dels forats que servien com a porus per a les brànquies i ha demostrat que realment són unes bases d'espines que es van desprendre durant la conservació dels fòssils, revelant finalment l'afinitat evolutiva del microfòssil.

En aquesta línia, l'investigador xinès Zhag Huaqiao assegura que "els models digitals van mostrar que els porus que abans s'interpretaven com a brànquies són en realitat espines trencades, tirant per terra l'única prova que recolzava la interpretació dels deuterostomats".

I ara què?

Cinc anys després de la troballa, investigadors de la Xina i del Regne Unit han conclòs en aquest estudi publicat a la revista Nature que el Saccorhytus no es pot posar dins la categoria dels deuterostomats, i que pertany al grup dels ecdisozous, els avantpassats de les aranyes i dels insectes.

Una de les raons d'aquesta confusió evolutiva va ser la manca d'anus de l'animal.

Shuhai Xiao, un dels autors de la investigació, té clar que el que han de fer ara és "continuar excavant per buscar els primers fòssils dels deuterostomats".

Amb aquests estudis, els científics intenten situar cada animal en un arbre evolutiu, cosa que els permet construir una imatge per entendre d'on provenim i com hem evolucionat.

Saccorhytus coronarius – a Cambrian microscopic animal with spiny armour, a terminal mouth and no anus – was thought to be an early deuterostome, but new evidence suggests Saccorhytus was an early ecdysozoan. The findings are published in @Nature. https://t.co/NUmnnLtaDq pic.twitter.com/K31FSRxfyI

— Nature Portfolio (@NaturePortfolio) August 18, 2022

Bon estat de conservació dels fòssils

Un dels aspectes que més va cridar l'atenció als experts va ser que els exemplars fossilitzats de Saccorhytus es conserven en molt bon estat, "sembla que estiguin vius".

Els avenços científics i tecnològics d'enguany han permès crear models digitals en 3D que han revelat estructures internes i externes d'aquesta criatura microscòpica.

Noves investigacions

Amb tot això, el que sí que poden dir els investigadors és que el Saccorhytus és un dels ecdisozous més antics coneguts, encara que la seva posició exacta no és clara. A més, el seu cos en forma de sac desafia la tradicional forma de cuc d'aquest grup, però "pot reflectir la condició ancestral a partir de la qual van evolucionar tots els seus membres".

Encara queda molt per descobrir d'aquest petit animal, i entre les preguntes que esperen una resposta cal establir si vivia flotant al mar o entre grans de sorra o si les espines servien per dissuadir els depredadors o per estabilitzar l'organisme dins del fons marí.