Residències de gent gran: negoci per als fons d'inversió, precarietat per als treballadors

Residències de gent gran: negoci per als fons d'inversió, precarietat per als treballadors

Residències de gent gran: negoci per als fons d'inversió, precarietat per als treballadors

Damià Aguilar / Gonçal Calvo Actualitzat
TEMA:
Coronavirus
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
imatge

64.000 persones grans viuen en 1.073 residències a Catalunya. Amb la crisi de la Covid-19, 1.810 persones han mort en aquestes residències, segons les dades facilitades dimecres a la nit pel Departament de Salut de la Generalitat.

És un sector que belluga 4.500 milions d'euros a tot l'estat i que ara mateix és objecte de desig de grans grups inversors nacionals i internacionals. També és un àmbit que no té bona fama, i que després de la Covid-19 potser haurà de repensar-se.

Fa tres anys que en l'àmbit estatal hi ha hagut una concentració del sector. Forts grups inversors nacionals i estrangers estan comprant moltes residències de més de cent persones, buscant rendibilitat. A casa nostra, el 80% del mercat continua en mans de petits propietaris. I la població cada vegada arriba més lluny per edats.

Juan de Dios Punzano, director de gestió d'Angomed, consultora especialitzada, augura que a partir del 2021 es començarà a fer créixer el sector a Espanya amb noves propostes:

"Aquests grups miren el nombre de llits, busquen rendibilitat; la rendibilitat a partir de 120 és sempre millor que residències de 60-70 persones [...]. Hi ha gent que passa dels 100 anys. Els fons s'han adonat que és un sector que cada cop creix més. Hi ha dues opcions: assistits i vàlids. Hi ha moltes persones de 60 a 80 anys que entren en el que es coneix com a 'senior living', centres residencials per a persones grans que es poden valdre. I a Espanya encara no s'ha implantat, però de cara al 2021-22 s'implantarà fortament."

S'ha publicat que és un sector en què els anomenats "fons voltor" hi són presents. Per Punzano, no hi tenen lloc:

"Aquests grups volen comprar barat i vendre car, i el sector no ho permet. Això no és com la construcció i els lloguers massius, on han apujat preus perquè l'administració no els tenia controlats. El sector geriàtric està més controlat i no poden fer el que ells volen com ells volen."

Laura Rosel:


Repensar el model

DomusVi és el grup líder espanyol i català, i gestiona 25.000 llits. La seva directora territorial, Laura Domingo, reconeix a Catalunya Ràdio errades durant la gestió de la crisi, però afegeix que s'hi ha posat remei.

"Que s'han pogut cometre errors? És possible, però és veritat que nosaltres com a companyia hem fet moltes coses. Ha passat un mes i sembla que hagin passat dos anys de la quantitat de coses que han passat als centres. S'han reforçat totes les mesures de protecció dels treballadors i s'estan redistribuint dins dels centres les persones per minimitzar la possibilitat d'encomanar el virus dels uns als altres.

Cal repensar el model? Segur que sí, no només nosaltres, sinó tot el sector. Segurament moltes de les coses que s'han posat en marxa, probablement no es mantindran amb aquesta intensitat, però sí que haurem de prendre precaucions diferents al que es feia fins ara."

 

Domingo entén que el sector de les residències de gent gran no té bona fama, i que no és d'ara:

"De nosaltres s'expliquen coses més morboses; no es parla, per exemple, d'una teràpia nova que estiguem aplicant fantàsticament. És una pena, perquè els que treballem en aquest sector sabem que és molt agraït i on es veuen coses que et toquen per dins. Que no estem venent cargols, estem fent una cosa fantàstica."

Jaume Padrós, president del Col·legi de Metges de Barcelona i gerontòleg, diu en una entrevista a Catalunya Informació:

"El tipus d'usuaris d'aquests establiments socials han acabat sent pacients grans amb malalties cròniques, pacients fràgils majoritàriament. Molta gent reclamava que es dotés d'una manera diferent aquests centres, perquè les necessitats acaben sent objectivament més sanitàries que socials."

El grup Mutuam també té una presència important a Catalunya, en diversos àmbits del tercer sector: gestiona directament onze residències i dona assistència a més de tres-centes. El director de l'àrea sanitària de Mutuam, Josep Ballester, ha declarat al programa "Estat de Gràcia" de Catalunya Ràdio, que amb la crisi "en cap cas hi ha hagut abandó o retirada de la primera fila, al contrari". "Seguint instruccions del Departament de Salut hem repartit les càrregues de treball", explica.

 


Precarietat al sector  

Els sindicats creuen que després d'aquesta crisi caldrà reformular no només l'àmbit de les residències geriàtriques, sinó tot el sistema de la dependència.

La crisi sanitària del coronavirus ha posat en evidència les febleses de tot el sistema de la dependència del país, però, en particular, del sector de l'atenció a les persones grans. Així ho veuen els sindicats d'aquest àmbit, que destaquen com a principals problemes el sistema de concessions públiques a través de concursos i la precarietat laboral, amb salaris molt baixos.

Els sindicats denuncien que és un sector cada vegada més atractiu tant per a empreses multinacionals que entren amb força en les residències privades com per a empreses multiserveis que participen en adjudicacions públiques en diferents àmbits, encara que poden tenir el seu punt fort en altres sectors. Marc Faustino, de la Intersindical, creu que aquestes empreses prioritzen els beneficis a la funció assistencial.

"Les empreses constructores porten anys introduint-se en el sistema d'atenció a la dependència, i vull posar l'exemple d'ACS que fins i tot ha canviat de nom dues o tres vegades per tal de presentar-se a les adjudicacions de residències o de serveis d'atenció a la dependència a través de la filial Accent Social. Per tant, empreses que el seu negoci no ha sigut mai l'atenció a les persones ara sí que ho estan fent."

 

L'altre problema són els salaris baixos i la precarització que hi ha en aquest sector. El conveni propi de geriatria ja estipula uns salaris baixos però, a sobre, moltes empreses apliquen als seus treballadors altres convenis amb salaris encara més baixos com són el de l'hostaleria o de la neteja. Això fa que sovint no trobin personal qualificat, ja que van a altres sectors més ben pagats. Jaume Adrover és de la UGT.

"Les patronals no troben professionals d'infermeria geriàtrica perquè al pagar tan poc el conveni aquesta categoria els treballadors migren a altres àmbits de treball com poden ser els hospitals o l'atenció primària."


Els sindicats també es queixen que les empreses sovint no compleixen les ràtios de treballadors pel nombre d'interns, ja que no es cobreixen les baixes o es fa servir altre tipus de personal per justificar-les. Això s'ha posat en especial evidència amb la crisi de la Covíd-19. Marc Faustino:

"Hi ha una discussió permanent sobre el tema de les ràtios. Primera perquè l'administració ja les fa petites, però després perquè moltes vegades es fa passar personal d'atenció indirecta com pot ser el fisioterapeuta o la treballadora social en aquestes ràtios per tal que les empreses diguin que les compleixen."


Els sindicats també lamenten que la inspecció en aquest sector pràcticament no existeix, ja que des de les administracions s'hi destinen pocs recursos i estan molt saturats.

ARXIVAT A:
Coronavirus Salut

ÀUDIOS RELACIONATS

Anar al contingut