Rescaten les gairebé 300 nenes de Nigèria amb l'ajuda de segrestadors "penedits"

Final del segrest de gairebé 300 nenes a Nigèria de divendres passat: aquest dimarts han estat alliberades totes. 

Així ho ha anunciat Bello Muhammad Matawalle, governador de l'estat de Zamfara, al nord-oest del país.

Les 279 nenes -que inicialment es va dir que eren 317- havien estat segrestades per un grup d'homes armats que la matinada de divendres va irrompre a l'escola pública per a noies de secundària de la localitat de Jangebe on estudien i estan internes.
 

Periodistes de l'agència Reuters que són a Gusau, la capital de l'estat de Zamfara, han pogut veure la majoria de les nenes rescatades assegudes en una sala d'un edifici governamental.

Aparentment estaven il·leses, però almenys una desena han estat traslladades a un hospital. La majoria anaven descalces i tenien ferides als peus.
 

Una de les noies, Farida Lawali, de 15 anys, ha explicat que havien estat conduïdes fins a un bosc i que "vam estar caminant per roques i espines".

També que els segrestadors les colpejaven amb les armes perquè caminessin, i que van carregar amb les que no podien fer-ho.

El president de Nigèria, Muhammadu Buhari, ha expressat la seva "alegria desbordant" en saber la notícia. En un missatge a Twitter s'ha mostrat "satisfet que la seva terrible experiència hagi arribat a un final feliç sense cap incident".

"Bandits penedits"

En roda de premsa, el governador de Zamfara ha explicat que un grup de "bandits penedits" ha col·laborat amb les autoritats per fer possible l'alliberament de les nenes.

Els últims mesos, els segrestos d'infants han tornat a augmentar, fins i tot a zones del país on abans no n'hi havia.

El cas més conegut mundialment és el segrest de les nenes de Chibok, a l'estat de Borno, al nord-est de Nigèria, el 2014, dut a terme pel grup islamista Boko Haram. 

Ara, en canvi, els segrestos acostumen a ser obra de grups criminals que demanen un rescat a canvi d'alliberar els ostatges.

El govern de Nigèria assegura que no n'ha pagat cap rescat. Divendres, després del segrest de les nenes ara alliberades, el president Buhari va fer una crida als governs estatals a "revisar les seves polítiques de premiar els bandits amb diners i vehicles", perquè "pot tenir un efecte bumerang desastrós".

Dissabte, un grup armat va alliberar 27 nois adolescents que havien estat segrestats a la seva escola deu dies abans, el 17 de febrer, a l'estat de Níger, al nord del país. 

Més segrestos, a més països

L'Organització de les Nacions Unides (ONU) també ha alertat de l'augment dels segrestos d'infants, i del fet que això atempti contra el seu dret fonamental a l'educació.

Segons Virginia Gamba, representant especial de l'ONU per a Nens i Conflictes Armats, el segrest "és la violació contra els nens que ha experimentat un creixement més ràpid des que va esclatar la pandèmia".

Segrestos que augmenten no només a Nigèria, sinó a tota la conca del llac Txad, on conflueixen Nigèria, Níger, el Txad i el Camerun.  

També, però, a Mali i Burkina Faso, a la República Democràtica del Congo i a Somàlia. 

Segons l'ONU, a més a més, l'augment de la presència militar fa que els nens siguin més susceptibles de ser reclutats.