Rescaten de l'oblit els sumaris dels bombardejos contra Barcelona durant la Guerra Civil

Els sumaris que es van obrir arran dels bombardejos que va patir Barcelona durant la Guerra Civil s'han tret del calaix de l'oblit. Són documents inèdits i fins ara no els ha pogut veure cap historiador. De fet, els han rescatat als soterranis del Palau de Justícia de Barcelona. Són documents judicials d'alguns dels fets més trascendents de l'època de la Guerra Civil com, per exemple, algunes de les diligències obertes pels fets de maig del 1937 durant l'enfrontament entre comunistes i anarquistes. També s'han trobat fotografies de civils assassinats a trets a peu de carretera i documents que aporten informació sobre els anomenats "paseíllos" o revenges entre diferents bàndols. En el primer sumari rescatat, molt voluminós, ja que parla del primer gran bombardeig que va patir Barcelona durant la Guerra Civil, el 29 de maig del 1937, s'hi ha pogut trobar la història de Pilar Ventura, que quan van passar els fets tenia només 5 anys. Set avions italians, aliats de Franco, van atacar la Barceloneta, Sants, l'Eixample, el Poblenou i van arribar fins a les cases barates de Santa Coloma de Gramenet. En una d'aquestes cases, ara anomenades del Bon Pastor, hi vivia Pilar Ventura amb els seus pares i tres germans més. Ara la Pilar ha pogut explicar: "Devia estar dormint. El meu pare em va agafar perquè era la petita. Va, que està baixant la bomba, que les sirenes, que les sirenes...!" Després d'això ja no recorda res més fins que es va despertar a l'Hospital de Sant Pau, amb metralla en diferentes parts del cos. Però sobretot havia perdut la mare i dues germanes i el seu pare i l'altre germà supervivent estaven greument ferits. Era com si estigués completament orfena. Per sort, una tieta seva de Ripollet que es va assabentar per la premsa del que havia passat va anar a veure-la i, finalment, se'n va fer càrrec. Així, la Pilar no va anar a parar als hospicis del règim. En aquests sumaris recuperats també s'hi han trobat fotografies inèdites, com les del primer bombardeig aeri, el 16 de març del 1937, que va ensorrar diverses cases al Poble-sec i que també va fer estralls entre els vianants del carrer Mediterrània de la Barceloneta. D'aquests fets en guarda memòria el Gregori, un supervivent que recorda que l'explosió va matar l'escombriaire i que va fer volar a trossos una vaca. En Gregori també recorda com l'afany de subsistència va fer que els supervivents recollissin aquells trossos de carn cremada per poder-los menjar. L'objectiu de tanta feina sumarial era deixar constància dels danys i demanar responsabilitats penals als culpables. Però la pretensió era ingènua i, òbviament, tot va acabar a l'arxiu de les diligències.