Reobren la causa contra Colau per les subvencions directes a entitats socials
Tot i que el jutge instructor i la Fiscalia van descartar cap delicte, l'Audiència de Barcelona sí que veu indicis per investigar-la per prevaricació, malversació i tràfic d'influències
Es reobre la investigació contra l'alcaldessa Ada Colau per les subvencions atorgades a les entitats socials Aliança contra la Pobresa Energètica, Observatori DESC, Plataforma d'Afectats per la Hipoteca i Enginyeria Sense Fronteres.
Tot i que el jutge que portava la investigació --d'acord amb la Fiscalia-- va arxivar al juliol el cas en concloure que no hi havia delicte, ara l'Audiència de Barcelona ha acceptat el recurs de l'associació per a la Transparència i la Qualitat Democràtica, una entitat pràcticament desconeguda i opaca.
Per l'Ajuntament, aquesta i altres denúncies estaven motivades per la negativa de certs grups de pressió d'acceptar polítiques que s'oposaven als seus interessos.
L'alcaldessa s'ha declarat "perplexa" per la reobertura de la causa, ha demanat saber qui hi ha darrere l'"entitat fantasma" que ha presentat el recurs i hi veu intencions polítiques de "fer soroll".
Colau ha reiterat que el consistori col·laborarà amb la justícia i s'ha mostrat convençuda que "no hi ha cap base" per acusar-la. L'advocat Àlex Solà confia que no s'arribarà a judici perquè no hi ha prou indicis.
De què s'acusa l'alcaldessa de Barcelona
Ara, l'Audiència ha considerat que Colau podria haver comès els delictes de prevaricació, malversació i tràfic d'influències, entre altres, per la concessió d'ajudes municipals de forma directa a entitats afins, sense passar per un concurs públic.
Quan falten set mesos per a les eleccions municipals, la secció cinquena de l'Audiència ha ordenat continuar investigant l'alcaldessa i que es practiquin diverses diligències que va demanar l'acusació i que, en el seu moment, es van rebutjar.
Això implica que el cas torna al jutjat perquè continuïn les indagacions.
En què es basa l'acusació contra Colau
El jutge instructor va arxivar la causa perquè va concloure que no es podia atribuir cap delicte a la dirigent de Barcelona en Comú per les subvencions a les entitats amb les quals havia estat vinculada.
Va argumentar que l'alcaldessa havia delegat les funcions en la concessió de les ajudes --atorgades des de l'etapa de Xavier Trias a l'alcaldia--, que no va donar instruccions al respecte i que totes es van aprovar al ple municipal.
Colau va negar cap irregularitat davant el jutge. També va remarcar que les adjudicacions es van atorgar amb el vistiplau de la intervenció municipal.
La sala, però, considera que no es pot descartar que Colau "hagi pogut participar" en els delictes que s'investiguen en la causa, per haver aprovat de forma "recurrent i reiterada" entre el 2016 i el 2020 subvencions plurianuals per adjudicació directa, "sense concurrència competitiva".
El tribunal remarca que Colau va treballar per a l'Observatori DESC i que va fundar i va ser presidenta i portaveu de la PAH des del 2009 fins al maig de 2014.
Tot i que entén que les primeres ajudes fossin sense concurs, l'Audiència creu que a partir del 2016 hi havia "temps suficient" per preparar una convocatòria de concurs per a les ajudes.
Sobre el fet que delegués les funcions a la comissió de govern del consistori, els jutges apunten que Colau tenia "facultats" sobre la composició d'aquesta comissió, on hi havia membres dels comuns i del PSC nomenats "lliurement" per l'alcaldessa.
També destaquen que Colau no va informar els membres de la comissió que "com a mínim d'aparença, podia haver-hi una col·lisió d'interessos" que hauria d'haver portat a un "examen més profund" de les adjudicacions.
