Reñé renuncia a formar part de la comissió Boreas per no "entorpir-la" tot i considera-la "del tot innecessària"

ACN Lleida.-El diputat i expresident de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, no formarà part, finalment, de la comissió informativa de la diputació sobre el cas Boreas, pel qual està sent investigat. Així ho ha anunciat durant el Ple en el qual s'ha aprovat per unanimitat una moció de rebuig a la seva participació i a la qual també ha donat suport l'equip de govern del PDeCAT, malgrat considerar tant la moció com la comissió "electoralista i partidista". Reñé, que també ha votat a favor, ha dit que, tot que aquesta comissió "no servirà per a res", no vol "entorpir-la" perquè "el primer interessat en què hi arribi tota la informació sóc jo", ha dit. El debat ha estat marcat per durs retrets, sobretot de l'expresident cap a ERC, però Reñé ha carregat també contra la gestió de l'actual presidenta Perelló i l'ha acusat d'actuar en "connivència" amb els republicans.

(En aquesta actualització es concreta que la presidenta de la Diputació de Lleida, Rosa Maria Perelló, ha convocat per dilluns vinent la primera reunió de la comissió sobre el cas Boreas)El Ple de la Diputació de Lleida ha aprovat aquest dijous una moció que demanava un pronunciament en contra de la participació del diputat i expresident Joan Reñé a la comissió informativa sobre el cas Boreas. El text, presentat pels grups d'ERC, PSC, Unitat d'Aran, PP i la CUP, s'ha acabat aprovant per unanimitat després que també s'hi hagi sumat Cs, així com el PDeCAT i el mateix ReñéDurant un intens debat, l'oposició ha dit que no veia "adequat" ni "massa correcte" i, per tant, considerava "de sentit comú", "improcedent" i "incompatible" que Reñé formés part de la comissió informativa sobre el cas Boreas, tot i expressar les diferents formacions el respecte per "la presumpció d'innocència" de l'expresident i remarcar que cada grup ha de poder triar els representants que en formaran part. El portaveu d'ERC, Jaume Gilabert, ha defensat que la comissió Boreas, proposada per aquesta formació, "ha de mantenir la imparcialitat, independència i neutralitat", valors que, per Gilabert, "es veuen condicionats" per "la presència d'una persona implicada a la mateixa comissió". Des de la CUP han demanat a Reñé que renunciï també a l'acta de diputat, a més de no participar a la comissió. El debat ha estat marcat pels durs retrets, sobretot, entre l'equip de govern i ERC. La portaveu del PDeCAT, Rosa Pujol, ha qualificat, tant la moció com la comissió, "d'electoralista, partidista i d'estratègia de màrqueting" i ha acusat els republicans de voler desgastar l'actual govern de la institució i de voler portar la "política de la confrontació" a la diputació. Pujol ha posat en valor la voluntat de "transparència" de l'equip de govern i ha qüestionat que un anterior president com Gilabert pugui formar part de la comissió. Gilabert ha negat que ERC busqui "cap confrontació" i ha respost que des d'ERC tenen "la consciència molt tranquil·la" perquè "a mi no m'han imputat de res", acusant Pujol de "voler enredar la troca". La presidenta Perelló ha insistit en la voluntat de l'equip de govern, des del 2 d'octubre passat arran de la detenció de Reñé i d'una vintena més de persones, de facilitar informació als grups a través de la junta de portaveus i, fins i tot, acabar avalant la creació de la comissió informativa sobre el cas Boreas tot i "no veure-la necessària". "Cal la institució actuï amb la màxima rectitud possible, amb absoluta transparència i diàleg", ha defensat. En aquest sentit, ha dit que el PDeCAT no inclouria Reñé en la comissió "si la seva presència ha de suposar cap dubte d'entorpiment" en el desenvolupament de la mateixa. La presidenta ha expressat el compromís de convocar en breu la primera reunió de la comissió, en què aquesta s'haurà de constituir amb els diferents representants proposats per cada grup. Posteriorment, des de la Diputació de Lleida s'ha informat que Perelló ha convocat per dilluns vinent la reunió de la comissió Boreas.Reñé renuncia a formar part de la comissió Quan ha pres la paraula, Joan Reñé ha anunciat que renunciava a formar part de la comissió Boreas tot i reiterar que la seva petició per participar-hi era per poder donar explicacions. "Si fa tanta por que en formi part, estiguin tranquils perquè sóc el primer interessat perquè tota la informació arribi de la forma més objectiva a la comissió i la puguin rebre", ha afirmat l'expresident. Tot i això, ha reiterat que aquesta comissió és "innecessària" i "no serveix ni servirà per a res per a la finalitat per a què es proposa" perquè "la informació ja la tenen tota ja sigui amb comissió o sense". Per Reñé, la creació de la comissió suposa "una forma miserable de voler treure rèdit polític" i ha defensat que no s'hauria de centrar només en la seva etapa de president sinó que hauria d'anar més enrere, en clara al·lusió a ERC. Així, ha tornat a defensar la seva gestió al capdavant de la diputació lleidatana i ha qualificat de "correctes, pulcres, rigorosos i transparents" els procediments aprovats durant els seus mandats "amb l'aval" de secretaris i interventors, ha dit. Joan Reñé ha recordat que "en cap moment he estat imputat" i que el cas es troba "sota avaluació judicial" i està "en fase d'instrucció". L'expresident també ha aprofitat la seva intervenció per carregar contra la gestió de l'actual equip de govern per tenir "paralitzada" la institució i també ha acusat la presidenta Rosa Maria Perelló d'actuar en "connivència" amb ERC, acusacions que ha negat Perelló. Sabarich expressa la "indignació" del Pallars per la possible marxa del Doctor MusicLa possible marxa del Doctor Music Festival al circuït de Montmeló ha estat un altre dels temes que ha protagonitzat el Ple de la diputació lleidatana del mes de març. En resposta a les preguntes dels grups, el vicepresident Gerard Sabarich ha exposat que la gent el Pallars estan "indignats, cremats i molt emprenyats" davant la possibilitat que el Doctor Music no s'acabi celebrant a Escalarre, malgrat -ha dit, encara no hi ha una confirmació oficial per part de la promotora. Sabarich ha posat de relleu que "des del minut zero, la Diputació de Lleida i els alcaldes pallaresos han estat al costat del festival" i ha acusat la promotora de plantejar canviar la ubicació "per interessos propis i econòmics".El vicepresident, tot i respectar les "qüestions jurídiques insalvables" esgrimides des de Territori i l'ACA, ha demanat més "sensibilitat a l'hora de legislar" per part de l'Administració pel que fa a normes sectorials, que considera "molts genèriques" i que no tenen del tot en compte la realitat de territoris com el de muntanya. Així mateix, ha expressat les seves crítiques cap a "l'ecologisme de despatx" i ha carregat contra Ipcena perquè "projecte que és fa al Pallars i que aporta riquesa, el denuncia". El diputat aranès d'UA, Paco Boya, ha coincidit en les crítiques de Sabarich cap a l'administració i ha reclamat una reflexió a l'hora de "posar pals a les rodes a projectes que beneficien el territori". Rosa Maria Perelló ha defensat la tasca de la institució de suport als municipis i cap al territori i ha volgut deixar clar que no s'ha paralitzat la celebració del festival al Pallars "per culpa de la Diputació". Per la seva banda, Reñé ha dit que "no és dia per llepar-nos les ferides" i ha dit que "no ha vist gestions de cap diputat perquè el Doctor Music és quedés al territori". Increment de les retribucions dels càrrecs electesD'altra banda, el Ple ha donat llum verda, amb els vots en contra de Ciutadans i la CUP, a l'increment del 2,25% en les retribucions dels càrrecs electes de la Diputació de Lleida. La sessió també ha aprovat destinar més 3.023.000 euros, repartits entre dues anualitats, a les obres de reforma i ampliació del CAP de Tàrrega, en el marc del conveni entre la institució, el Catsalut i el consistori targarí. Entre altres punts, també han quedat aprovades inicialment les bases específiques per a la concessió de subvencions a entitats locals lleidatanes per l'organització de fires. La proposta estableix ajuts de fins a 1.600 euros per a les activitats firals de caire local; de fins a 3.000, per a les considerades d'interès especial; i de fins a 13.000 per a les fires comarcals. De la mateixa manera, s'han aprovat de forma inicial les bases per al finançament d'ajuts per a consultoris mèdics locals, per a la contractació de socorristes en piscines municipals i per finançar servei socials de teleassistència i urgència social.

Anar al contingut