L'ofici de rellotger
L'ofici de rellotger
Barcelona

Rellotger: un ofici que sobreviu amb pocs alumnes però que té molta sortida

L'única escola de rellotgeria que hi ha a Espanya és l'Institut Mare de Déu de la Mercè de Barcelona, present al Saló de l'Ensenyament

RedaccióActualitzat

L'ofici de rellotger es manté tot i l'aparició dels rellotges intel·ligents. És una feina artesana, poc coneguda entre els joves, però amb sortida laboral.

L'única escola de rellotgeria que hi ha a Espanya és l'Institut Mare de Déu de la Mercè de Barcelona, i és present al Saló de l'Ensenyament, on expliquen i mostren en què consisteix l'ofici. Una feina que ha despertat la curiositat entre els que han visitat l'estand del Saló.

 

 

El professor de rellotgeria de l'Institut Mare de Déu de la Mercè, Xavier Tomàs, explica que dintre d'un rellotge mecànic hi ha un cor, hi ha una cosa que batega.

Els alumnes que estudien aquesta formació professional en dos anys trobaran feina. I si tenen molt talent, se'ls disputaran les grans marques.
Però les matriculacions gairebé no arriben a la dotzena per curs. És un ofici que passa desapercebut.

 

 

Xavier Tomàs:

"Aquest món virtual de pantalles i de videojocs, orientat a la imatge, crida molt l'atenció de la gent jove. Però potenciar la rellotgeria és potenciar també un món apassionant".

Javier Martínez també és professor de rellotgeria a l'Institut Mare de Déu de la Mercè:

"La rellotgeria no és només canviar piles i canviar corretges. Hi ha una rellotgeria d'un cert nivell, nivell mitjà i fins i tot alt, de rellotgeria de qualitat. En el món són gent molt ben considerada".

 

 

Als alumnes els enorgulleix molt arreglar rellotges de 100 anys i tornar-los a donar vida.

Els aspirants a rellotger solen tenir un perfil molt definit: els que volen continuar un negoci familiar i els adults que per fi troben el moment. Per exemple, el cas de l'Alfons López que té 60 anys i està prejubilat del sector financer. Ara ha trobat el moment per aprofundir en allò que li agradava.

 

 

Molts dels que aprenen a l'Institut pensen que sempre hi haurà qui desitjarà dur un bon rellotge, el col·leccionista que voldrà lluir el seu rellotge antic.

Javier Martínez es mostra molt optimista amb el futur de l'ofici i pensa que és es tracta d'una vocació que no té les hores comptades.

VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut