Reindustrialitzacions fallides: Catalunya no troba relleu a les fàbriques que tanquen

L'any 2020 serà recordat, també, com un any negre per a la indústria catalana. Desenes i desenes d'ajustos al sector o, directament, tancaments de fàbriques que fan que el futur de milers de famílies perilli. És una nova onada d'un fenomen ja conegut als setanta amb la crisi tèxtil, als noranta i dos mil amb l'electrònica de consum i, a partir de la crisi del 2008, amb tota mena d'indústries a Catalunya. Però el problema no és només que tanquin fàbriques, sinó que no s'està trobant cap solució ni alternativa industrial que donin continuïtat a l'ocupació i els efectes que això té sobre l'economia.
 

Continental, reindustrialització fallida 

L'últim cas és el de Continental, a Rubí, amb més de 760 treballadors i que es confiava des d'instàncies polítiques i empresarials que s'aconseguiria una solució per tranquil·litzar els treballadors i instar-los a firmar acords. La reindustrialització que va iniciar-se fa més d'un any amb la cerca d'un inversor s'ha declarat fallida de forma oficial a totes les parts, segons indiquen a TV3 fonts coneixedores del procés. Les úniques opcions per reindustrialitzar eren de companyies que no comptaven amb la confiança de les parts en demanar els diners que Continental hauria pagat en indemnitzacions per gestionar-ho ells a la seva manera. Però no és la primera fàbrica que queda òrfena ni serà l'última.
 

No és que aquestes fàbriques no tinguin pretendents i quedin buides, nòvies en tenen moltes, però totes del sector logístic amb menys ocupació, salaris menors i activitat de menys valor afegit. És el cas de General Cable a Montcada, que va tenir una taula de reindustrialització amb diferents interessats, però tots eren logístics.
 

Una llista interminable: per què tanquen? 

Nissan, General Cable, Bosch, TE Connectivity, Nobel Plastiques, Sintermetal, Saint-Gobain, Sada, Calsonic, Faurecia, Total Petrochemical, Acciona, Lear, Aludyne, Marelli... i la llista podria seguir. Són fàbriques que, des de fa aproximadament un any, han anunciat ajustos de personal, o directament, tancaments. 
 

El principal problema dels tancaments és que gairebé cap té el centre de decisió aquí, fet que fa que una empresa sempre prioritzi tancar plantes estrangeres a no clausurar les que té al seu país d'origen on, tot i ser més car, pot costar-li un problema reputacional més gran. 

Un dels sectors que ha estat especialment afectat és l'automoció, per la pròpia transformació de la indústria i per l'impacte de la pandèmia, a més de la singularitat del tancament de Nissan, que ha deixat a l'estacada moltes empreses proveïdores.  

Per què Catalunya ja no atrau fàbriques? 

Hi ha hagut dues úniques reindustrialitzacions efectives en els darrers anys: Valeo i Delphi. Però totes dues es van fer amb empreses molt més petites, un consorci de companyies locals en el primer, i uns italians en el segon.  

Però la realitat és que en els darrers anys cap gran empresa ha aterrat a Catalunya en plena transició cap a la indústria 4.0. Perquè no s'aconsegueix l'arribada de grans corporacions industrials com es va fer abans dels anys vuitanta amb la mateixa Nissan, o les japoneses Sony, Sharp, Samsung, Grundig, etc.  

Una de les respostes més importants i evidents és que la Catalunya dels setanta i vuitanta no té res a veure amb l'actual per la seva distància amb la resta d'Europa, amb salaris molt més baixos i una moneda barata. Avui ni els salaris són molt més baixos que a la resta d'Europa, amb països a l'est molt més barats, ni hi ha una moneda més barata al tenir l'euro.
 

Però el professor d'Economia de l'escola de negocis IESE, Xavier Vives, va més enllà. Explica que el procés de desindustrialització també forma part d'un fet estructural que succeeix amb la globalització, la irrupció de la Xina i la formació de grans ciutats que fan que l'economia es terciaritzi cap als serveis. Però hi ha una diferència entre fer un pas cap als serveis digitals i de més valor afegit, que no és el cas català. Per Vives també hi ha un element imprescindible, com és la inversió sostinguda en el temps en recerca, desenvolupament i innovació, que és el que fa que les companyies vulguin instal·lar centres d'alt valor afegit.  
 

"Falta d'ambició política"

El secretari d'Indústria de Comissions Obreres a Catalunya, José Antonio Hernández, també recorda que "s'ha d'apostar per la formació, tenim un centre d'FP abandonat a Martorell i no ens ho podem permetre". A part, ressalta que: "Hi ha un pacte per la indústria amb pressupost, les competències són nostres, però no s'està fent res. L'execució s'està invertint en tasques estructurals, que ja es farien igualment, no hi ha ambició política". Vives coincideix que els polítics catalans han estat més per altres coses aquests anys i la política industrial no ha estat prioritària i afegeix que: "En un món tan competitiu, quan tu no tens la política industrial com a prioritària però altres regions sí la tenen, passa que perds oportunitats i competitivitat". 

Hernández també assenyala que amb la darrera reforma laboral es va entregar per part de la Generalitat el poder de decidir si s'aprovava un expedient de regulació i "de facto" un tancament. I recorda que a França si una fàbrica vol marxar ha de venir amb, un pla de reindustrialització.  

Pèrdua de pes industrial  

Això no només afecta els treballadors industrials i les seves famílies. Afecta a tots. Vives explica que tenir menys indústria significa perdre productivitat, i treballadors amb salaris més alts que també consumeixen i paguen impostos. De fet, Catalunya ha perdut en vint anys uns 200.000 llocs de feina al sector secundari que s'han esfumat, s'ha passat de tenir un 28% dels ocupats al sector industrial, a només el 18%, deu punts percentuals menys.
 

L'economia catalana també ho ha patit: el sector industrial ha passat de significar el 24%, a només el 18%. Els fons europeus i la transició cap a una indústria 4.0 amb una nova revolució industrial determinarà si Catalunya emprèn el rumb cap una economia diversificada, o del contrari, cap a una pràcticament de serveis.