Regions sanitàries o províncies, la polèmica entre govern i Moncloa pel marc de referència

Diferències un cop més entre els governs autonòmics i l'espanyol per la decisió de l'executiu de Pedro Sánchez de basar el desconfinament en les províncies. La Generalitat de Catalunya i la valenciana proposen que es tinguin en compte les àrees bàsiques de salut.

Quan Pedro Sánchez va declarar l'estat d'alarma per la Covid-19 i va imposar el confinament, el seu govern no va fer diferències entre territoris, com li van demanar els executius català i balear. Ara, el govern de Torra i també el president socialista del País Valencià, Ximo Puig, han criticat l'estratègia de Sánchez per al desconfinament.

Ara serà asimètric. La província o l'illa com a unitat territorial de referència per seguir les quatre fases de desescalada, però el president espanyol deixa la porta oberta a altres divisions.

"El millor són les províncies, és la recomanació que ens han fet els experts. Però lògicament hem deixat a les comunitats autònomes que ens presentin propostes alternatives i, si estan prou motivades i podem controlar l'evolució de l'epidèmia en unitats territorials més desagregades, nosaltres no tindrem cap problema..."

El cert és que en aquestes últimes hores el govern ha criticat de manera aferrissada la referència provincial que, afirmen, no respon a cap divisió sanitària ni funcional. S'hi ha referit el vicepresident Pere Aragonès, que aquest matí ha visitat Mercabarna:

"No s'adiu a la realitat ni social, ni econòmica, ni territorial de Catalunya. L'esquema provincial és un esquema absolutament antic. No és el mateix la ciutat de Barcelona que Castellar de n'Hug."

I també la consellera de la Presidència i portaveu del govern, Meritxell Budó:

"Seguim demanant que els territoris definits siguin les regions sanitàries i les àrees bàsiques de salut. Les províncies, més enllà de ser una distribució de l'estat espanyol creada el 1833, no responen ni a criteris sanitaris ni a criteris funcionals."

De fet, el govern proposa la seva pròpia divisió de Catalunya per dur a terme el seu pla de desconfinament. Una desescalada en funció de les àrees bàsiques de salut, cada una de les quals amb els seus hospitals i centres sanitaris de referència.

Entrevistada al programa "Tot es mou", la consellera de Salut, Alba Vergés, ha defensat aquesta divisió en regions sanitàries:

"Per exemple, tenim Barcelona ciutat com una regió, la metropolitana nord, la metropolitana sud com dues diferenciades, i la Catalunya central, que es comporta molt diferent que l'àrea metropolitana i majoritàriament correspon a la província de Barcelona, però nosaltres la tenim com una regió sanitària diferenciada."

Però la Generalitat no està sola en l'oposició a la mesura. El president del País Valencià, Ximo Puig, tampoc creu adequat que les províncies hagin de ser el punt de referència:

"Per a nosaltres, el marc territorial idoni no és la província, sinó el Departament Sanitari, i en qualsevol cas dins d'aquesta situació que es planteja anem a obrir totes les singularitats possibles."

El govern espanyol es mostra receptiu i el ministre de Sanitat, Salvador Illa, no ha tancat la porta a les propostes que puguin fer les autonomies:

"Si hi ha altres plantejaments, que ens els facin arribar, els estudiarem i, si són compatibles, no hi haurà cap problema a aplicar-los."

En aquest sentit, compatible vol dir, segons el govern espanyol, que s'haurà de garantir que la mobilitat de la població es fa exclusivament dins de la unitat territorial.

El cap d'Epidemiologia de l'Hospital Clínic, Antoni Trilla, defensa que es puguin estudiar situacions concretes al marge de la divisió provincial a l'hora d'aplicar el desconfinament.

"Això és una decisió política. Una idea del ministeri de Transports o d'Indústria que té a veure amb la mobilitat, amb la capacitat que té la gent o les relacions que hi ha de moviment comercial i laboral. També es diu que es poden estudiar altres situacions particulars. Per tant jo estic convençut que hi ha municipis, comarques, regions, zones que, si mantenen bones dades, crec que amb tot el dret del món han de posar-ho sobre la taula, i després decidir si es pot canviar o no."

El desconfinament a Europa

Altres països europeus també estan començant a gestionar el desconfinament. En un país tan centralitzat com França, per exemple, es pren la referència dels departaments, que, a l'estat, equivaldrien a les províncies. Es distingirà entre departaments "vermells" i "verds", en funció de l'evolució de la pandèmia.

A Itàlia, la fase dos de la desescalada, que començarà dilluns, prendrà les regions com a unitat territorial. Per la seva banda, a Alemanya la decisió depèn de cada estat federat. Els "lands" poden fer cas, o no, de les recomanacions del govern federal.

Al Regne Unit, ara mateix encara no se sap si s'atendrà a una unitat territorial concreta o bé se seguirà un criteri de densitat de població, diferenciant entre zones rurals o urbanes.

El PNB votarà en contra de la pròrroga de l'estat d'alarma

A Sánchez se li complica la pròxima pròrroga de l'estat d'alarma, la quarta, de la qual s'ha desmarcat el PNB. El lehendakari, Íñigo Urkullu, ha enviat un missatge contundent a l'executiu espanyol:

"Li he transmès que no es pot mantenir el Comandament Únic i l'estat d'alarma d'aquesta manera. A Euskadi portem dècades gestionant correctament la sanitat, l'educació o la protecció social. Som una referència a l'estat. El Comandament Únic no està oferint un model millor o més eficaç, al contrari."

L'escenari se li complica a Sánchez

Mentrestant, Pedro Sánchez ha defensat aquest dimecres el seu pla de desconfinament al Congrés, en la sessió de control al govern. L'oposició li ha criticat les mesures preses i també que no se'ls hagi tingut en compte malgrat les crides a la unitat i al diàleg.

A les portes d'una altra pròrroga de l'estat d'alarma, Sánchez ha demanat a l'oposició, especialment al Partit Popular, que faci pinya al voltant de l'executiu:

"A vostè i al seu grup, l'animo a deixar la seva posició intransigent i sumar amb el govern d'Espanya."

Però el líder del PP no només no ha recollit el guant, sinó que ha acusat Sánchez de mentir i ha deixat en suspens què faran en futures votacions:

"Senyor Sánchez, deia Tarradellas que en política es pot fer de tot menys el ridícul. Vostè, si vol, pot continuar fent-lo, però no ens demani que el fem amb vostè."

El president espanyol ha intentat fer autocrítica i ha assegurat que assumeix "en primera persona" tots els errors de l'executiu. Una autocrítica que ha estat insuficient per a la resta de partits. Gairebé tots li ha retret el mateix: falta diàleg. Des de Ciutadans, Edmundo Bal ha lamentat que hagi conegut el pla per televisió:

"Ahir ens anuncia vostè un pla de desconfinament, primer unilateral, sense cap tipus de consens, ens en vam assabentar per la televisió. No hauria estat millor primer escoltar i després anunciar?"

Fins i tot Esquerra ha anat més enllà demanant a Sánchez que reflexioni sobre els companys de viatge que vol durant la resta de la legislatura. Gabriel Rufián ha alertat que l'alternativa és un govern amb Vox:

"Quant els importa la legislatura? Són conscients de l'alternativa a no dialogar, a no informar, a no entendre's amb nosaltres? És Torquemada, Abascal i els seus col·legues."

Amb un hemicicle més en contra que en l'última pròrroga, Sánchez té una setmana per aclarir l'escenari d'incertesa si no vol que la quarta pròrroga de l'estat d'alarma topi amb el rebuig de la cambra.