Refugiats menors pidolant en directe: TikTok ho tolera i es queda el 70% dels donatius
Una investigació de la BBC destapa que la plataforma de vídeos es beneficia dels refugiats que demanen almoina fent hores i hores de streaming
"Per favor, m'agrada, per favor, comparteix, per favor, regala." Són les paraules en anglès que una família refugiada siriana repeteix hores i hores a TikTok per aconseguir diners per poder operar una de les filles, que és cega.
Aquests pidolaires fan streaming, directes a la xarxa, i poden arribar a recaptar bastants diners, però en reben molt pocs, segons una investigació de la BBC.
Els periodistes han comprovat que l'empresa es queda fins al 70% dels donatius que reben aquestes persones.
Segons la informació, nens sirians que viuen en campaments fan streamings durant hores, suplicant a la gent que els veu que els facin regals digitals amb valor en efectiu.
Aquests donatius, encara que siguin virtuals, costen diners reals i es poden retirar de l'aplicació com a diners en efectiu. Els espectadors poden optar per unes roses, que costen uns quants cèntims, o es poden gastar 500 euros en lleons virtuals.
La BBC ha detectat que amb les transmissions es poden guanyar fins a 1.000 dòlars a l'hora, però també que els refugiats només en perceben una petita part.
TikTok va afirmar que prendria mesures immediates contra la "mendicitat explotadora", un contingut que no està permès a la plataforma, i va afegir que la comissió que cobra pels regals digitals és molt inferior al 70%, sense informar de la quantitat exacta.
Com es va fer la investigació
El primer que va cridar l'atenció als periodistes van ser les alertes per possibles estafes i l'explotació de menors per pidolar a través de TikTok.
La periodista Hannah Gelbart, una de les reporteres de la BBC, ha publicat un fil de Twitter sobre el tema, que els ha suposat mesos de feina:
It all started in June, when I was contacted on Twitter and TikTok about this strange new trend. Lots of people were calling the videos scams pic.twitter.com/qE78hirn5m
Hannah Gelbart (@hannah_gelbart) October 12, 2022
Els reporters van comprovar que, en campaments al nord-oest de Síria, els anomenats "intermediaris de TikTok" facilitaven a les famílies els telèfons i l'equipament necessari per emetre en directe.
Aquestes persones van dir als refugiats que treballaven per agències afiliades a TikTok a la Xina i a l'Orient Mitjà i que la seva feina consistia a reclutar persones per fer streamings, per animar els usuaris a passar més estona a l'aplicació.
Sempre segons la investigació, els van facilitar targetes SIM britàniques, perquè l'algoritme de TikTok suggereix els continguts en funció de l'origen geogràfic del número de telèfon i, a més, els britànics són més generosos a l'hora de regalar.
Durant cinc mesos, la BBC va seguir 30 comptes de TikTok que emetien en directe dels camps de refugiats i, mitjançant un programa informàtic, va poder determinar que cadascun rebia cada hora regals digitals per valor de fins a 1.000 dòlars.
En canvi, les famílies van explicar que només rebien una petita fracció d'aquest import.
Tenint en compte que la plataforma xinesa no vol indicar quina és la comissió que s'emporta, la BBC va intentar descobrir-ho infiltrant-se en el sistema.
Un regal de 106 dòlars es queda en 19
Un reporter a Síria va contactar amb els intermediaris i va aconseguir un compte per sortir en directe a TikTok.
Personal de la BBC de Londres li va enviar regals per valor de 106 dòlars des d'un altre compte. Al final del directe, el saldo del compte del reporter era de 33 dòlars, és a dir, que TikTok s'havia quedat el 69% del valor dels regals.
A més, a aquests 33 dòlars encara se li van haver de restar el 10% de l'oficina des d'on es van retirar en efectiu i el 35% dels intermediaris, de manera que el saldo final van ser només 19 euros.
Un d'aquests intermediaris ha defensat aquesta feina a la BBC, dient que es va vendre les cabres per poder comprar el mòbil, la SIM i una connexió wifi perquè les famílies puguin emetre i guanyar-se la vida, tant ell com les famílies.
Alguns dels habitants del camp, però, han explicat que s'havien sentit explotats. Per exemple, un deia que no li deixaven aturar el directe per menjar o prendre's la medecina i que, després de vuit dies de fer streamings, només havia aconseguit 14 dòlars.
Què ha dit TikTok
Les normes d'ús de TikTok estableixen, entre altres condicions, que no estan permeses les activitats "que perpetuïn l'abús, el dany, el perill o l'explotació de menors".
La BBC va denunciar els comptes on apareixien nens demanant almoina, però TikTok no va retirar-los fins que la corporació de notícies va contactar directament amb la plataforma per demanar-li explicacions.
"Estem profundament preocupats per la informació i les acusacions que ens ha fet arribar la BBC, i hem pres mesures ràpides i rigoroses", va respondre en un comunicat en què es comprometia a evitar la "mendicitat explotadora".
Els periodistes també van contactar amb Apple i Google, perquè la majoria de descàrregues de TikTok venen de l'"store" o del "play market", les botigues d'aplicacions, i els codis de conducta igualment són restrictius amb l'explotació de menors. No van obtenir resposta.
La mateixa BBC ha contactat amb ONG que treballen als camps de refugiats per garantir els aliments o l'escolarització a les famílies. Tot i això, admet que, per a molts dels que malviuen als campaments, pidolar online és l'única de les opcions per guanyar diners, encara que la majoria se'ls quedi TikTok.
