Reforma del sistema de finançament: amb la vista posada a Alemanya
Amb la reforma del sistema de finançament sobre la taula, els partits catalans es fixen en el model que es fa servir a Alemanya. En aquest país, tal com passa a l'estat espanyol, les regions més riques contribueixen al desenvolupament de les més pobres, però els límits d'aquesta contribució estan estipulats pel Tribunal Constitucional alemany, que va marcar el màxim en el 4%. D'aquesta manera s'intenta evitar el retrocés de les zones més riques.
El land alemany del Rin del Nord-Westfàlia, on hi ha la seu de la multinacional farmacèutica Bayer, és un dels més rics del país. Com tots els que superen un determinat nivell de renda, transfereixen part dels seus ingressos a les regions més pobres, però amb un límit: el 4% de la riquesa que generen. Aquest és el màxim que ha establert el Tribunal Constitucional alemany per no posar en perill el creixement de les zones més riques.
El model alemany s'ha convertit en el principal referent per als experts i partits polítics catalans que estudien com reduir la diferència entre el que Catalunya rep i el que dóna a les altres comunitats.
Amb el sistema de finançament vigent a Espanya, els impostos i tributs transferits van donar a Catalunya el 2002 uns ingressos de 1.432 euros per habitant. Com que calien més recursos per cobrir les necessitats de la comunitat, l'Estat hi va afegir diners de l'anomenat Fons de Suficiència. Entre aquests i els fons europeus, es van obtenir 1.808 euros per habitant.
A Madrid els seus ingressos finals per habitant van ser menys del que havia recaptat. Tot al contrari del que va passar a Galícia, on els tributs van representar 948 euros per habitant. Un cop afegides les compensacions generals, les que reben les comunitats pobres i els fons europeus, va rebre 2.262 euros per habitant. La comunitat més afavorida va ser Extremadura, que amb només 748 euros recaptats va acabar quadruplicant els seus ingressos.
Aquestes diferències es podrien evitar establint uns ingressos equivalents per habitant. Hi ha també qui defensa que l'anivellament entre comunitats no ha de ser total perquè els mateixos diners no rendeixen igual a totes les comunitats.
