Reflexió i diversió tenen una cita en el nou espectacle d'Ángel Pavlovsky

Amb el color negre envoltant l'escenari, el seu vestuari, i fins i tot el to de les seves paraules, Ángel Pavlovsky va estrenar ahir a la nit, al Teatreneu de Gràcia, el seu nou espectacle, "Oid, mortales"!, un monòleg minimalista sense més atrezzo que un tamboret i sense més efectes especials que un fum ambiental i el joc de llums i les ombres. Pavlovsky parla de la vida, del pas del temps, encarnant el seu personatge de diva narcisista, enamorada de si mateixa, però conscient de la seva lenta decadència, amb ironia, amb un marcat sarcasme que caricaturitza fins i tot els temes més transcendentals; una diva que recorda a cada revolt del seu monòleg que el temps se li acaba, que pot parlar del seu passat, però que s'enfronta a una mort pròxima que l'adverteix que el futur s'esgota. Un espectacle sense música, sense cançons, solament un jo continu que interactua de vegades amb el públic i que és flexible, variable, canviant, com els sentiments. La Pavlosky, el seu personatge, manté els mateixos anhels, preguntes i temors que els espectadors que van al teatre. Ja al final de l'espectacle, la mort la visita i apareix envoltada d'un fum blanc i una llum vermellosa que envaeix l'escenari, la platea, i el públic mateix. Però la Pavlovsky, lluny de fer-se enrere, la fa fora. Ángel Pavlovsky promet un espectacle diferent a cada representació, i assegura al públic una estona divertida i alhora reflexiva.