Referèndum de Bougainville: el 97,7%, a favor d'independitzar-se de Papua Nova Guinea
L'illa autònoma ha de negociar ara la independència amb el govern central i el Parlament
Aquest dimecres s'ha fet públic el resultat del referèndum d'independència de l'illa de Bougainville, actualment una regió autònoma dins l'estat de Papua Nova Guinea.
El resultat ha estat aclaparador: 178.000 persones, el 97,7%, han votat a favor de la independència, mentre només 3.000, menys del 2%, ha votat per una autonomia més gran.
Comissió presidida per Bertie Ahern
Les votacions es van fer entre el 23 de novembre i el 7 de desembre, i el president de la comissió internacional del referèndum, l'exprimer ministre irlandès Bertie Ahern, ha validat el recompte final.
Bertie Ahern amb els altres membres de la comissió internacional, aquest dimecres a Bougainville (Reuters)
Ahern, que ha dedicat un any a organitzar-lo, ha afirmat que s'ha fet seguint els criteris internacionals fixats per aquest tipus de referèndums.
Ara caldrà que el govern autònom i el central de Papua Nova Guinea negociïn els termes de la independència i que el Parlament del país els accepti.
El 1975, independència d'Austràlia
El referèndum s'ha celebrat després de dècades de conflictes i d'una guerra civil que va matar desenes de milers de persones.
De fet, el mateix any de la independència de Papua Nova Guinea, el 1975, quan va deixar de ser colònia d'Austràlia, Bougainville ja va declarar pel seu compte una primera independència que no es va poder fer efectiva.
Una mina d'or i coure, origen del conflicte
La mina de Panguna, els anys 70 en plena construcció (Wikipedia)
El 1988 va començar un conflicte entre la mina de coure i or Panguna, controlada per la multinacional angloaustraliana RioTinto, i els habitants de l'illa, que protestaven per l'impacte ambiental i reclamaven participació en els beneficis.
El govern del país va enviar l'exèrcit a defensar els interessos de RioTinto, i va esclatar un conflicte obert, durant el qual va haver-hi una segona declaració d'independència el 1990.
Una guerra amb 20.000 morts
Després que morissin 20.000 persones, moltes de gana pel bloqueig naval imposat pel govern central, el 1998 va arribar un alto el foc i el 2001 un acord de pau amb la mediació de Nova Zelanda.
El 2003 es va acordar una autonomia provisional i el 2005 va entrar en vigor un estatut d'autonomia amb dret d'autodeterminació en 10 o 15 anys.
No és vinculant
Cues de votants en el referèndum celebrat a Bougainville entre el 23 de novembre i el 7 de desembre
Això és el que s'ha votat ara i, malgrat que el referèndum no és vinculant, per les xifres del resultat sembla difícil que Bougainville no es converteixi en el membre 194 de les Nacions Unides.
Aquesta independència ja la cobegen potències com la Xina, que aspira a fer-se càrrec de la mina on va començar el conflicte, i que està aturada des de llavors.
Colònia britànica, alemanya i australiana
L'illa de Bougainville porta el nom del navegant francès que la va descobrir el 1768, i ha estat colonitzada per britànics, alemanys i australians abans de ser inclosa a l'estat de Papua Nova Guinea.
Queda a gairebé 1.000 quilòmetres del territori principal de l'estat, forma part de l'arxipèlag de les illes Salomon, té poc més de 9.000 quilòmetres quadrats i al cens del 2011 hi constaven 234.000 persones.
