Redescobrir Joan Miró amb uns altres ulls: 4 propostes per a tots els públics

Gairebé 40 anys després de la seva mort, Joan Miró segueix despertant un enorme interès; ara, diferents propostes ens permeten aproximar-nos a la figura d'aquest català universal

Enllaç a altres textos de l'autor

Virgínia Martí Blasco

Periodista de la secció de Cultura d'Informatius de TV3

@VirginiaMartiB
Actualitzat

Tothom coneix la pintura de Joan Miró, els colors i les formes, el seu llenguatge únic i molt personal, que ha deixat una petjada inesborrable en la història de l'art del segle XX. Va ser un artista lliure i compromès, del qual encara queden moltes coses per explicar, tant al públic actual com al del futur.

Per això, se'n segueixen publicant llibres que ens parlen de la seva personalitat i trajectòria, des de diferents punts de vista i, fins i tot, se n'ha fet una sèrie d'animació. Repassem algunes d'aquestes propostes:


"Joan Miró sota el franquisme" (1940-1983)

Josep Massot

Publicat per Galàxia Gutenberg

El periodista Josep Massot ha passat molt de temps submergit en la pintura i en els arxius públics i privats de qui encara avui és un dels artistes catalans més universals.

N'ha escrit una biografia, centrada en els anys que Joan Miró va viure sota la dictadura franquista. Aprofundeix en les penúries i angoixes que va passar quan va decidir tornar a Espanya, l'any 1940, on va buscar refugi a Mallorca i, després a Barcelona i Mont-roig del Camp, on té part de les seves arrels i molts dels paisatges que el van inspirar.

També permet endinsar-se en el seu procés creatiu i en el seu pensament, que podem llegir, de primera mà, a través d'extractes dels seus quaderns que Massot recull al llibre.

Portada de "Joan Miró sota el franquisme" (Galàxia Gutenberg)

Hi explica, a més, la important ajuda que va rebre dels amics que tenia als Estats Units, com Josep Lluís Sert, exiliat, l'escultora Louise Bourgeois o el MOMA de Nova York, que en va fer una retrospectiva l'any 41, que el va fer intocable per al règim franquista.

I com, malgrat les circumstàncies, va aconseguir viatjar i entrar en contacte amb molts dels artistes de l'època.

També parla del seu compromís i la seva lluita per no deixar-se utilitzar per la dictadura, una lluita que el va convertir en referent ètic i artístic per a joves com Tàpies, Brossa o Chillida. I de la seva ambició creativa, la necessitat d'experimentació constant i la seva voluntat de fer un art universal, que el va convertir en un dels artistes vius més influents del mon.

Diu Josep Massot:

"A vegades em demano si el que en realitat va voler Miró va ser crear un art per sanar-se a ell i l'ésser humà, un ésser humà caigut ontològicament en la barbàrie de les guerres del segle XX, la bomba atòmica i la cobdícia, retornar-li una innocència que mai no va tenir i fer-lo mirar amb esperança cap a les estrelles i la naturalesa no contaminada per la maldat, enfrontar-lo al mirall de la seva monstruositat o burlar-se'n per mitjà dels seus ninots, donar-li un moment de pausa i poesia amb les seves teles més nues en un temps accelerat cap enlloc, espantar la mort convocant la nit o sanar almenys el planeta malalt, com volia al final de la seva vida, plantant les seves enormes escultures com si fossin benèfiques injeccions d'art."

 

"Miró i els poetes catalans"

Vicenç Altaió

Publicat per Univers Llibres

Fruit d'una recerca àmplia i científica, el poeta i crític d'art Vicenç Altaió es capbussa en aquest llibre en la relació entre Joan Miró i molts dels grans poetes catalans del segle XX, com Foix, Salvat-Papasseit, Carner, Brossa, Espriu, Martí i Pol o Pere Gimferrer.

Hi explica les vicissituds que els va tocar viure, les complicitats que van teixir, la inspiració mútua i com, amb molts d'ells, va crear conjuntament llibres d'artista. També recull els poemes, en vers o en prosa, dedicats a Joan Miró.

Portada de "Miró i els poetes catalans" (Univers Llibres)

Com explica Altaió, "Miró no feia cap distinció entre un poema literari i un poema plàstic", i afegeix:

"De fet, la seva obra pot ser 'vista' a la vegada que 'llegida', sempre que es faci com es llegeix un poema 'modern': actiu i dinàmic, amb la seva literalitat trencada, la seva evocació matèrica i espacial, el ritme musical intern ple de pauses, i de silencis, de buit..."

 

"El llarg viatge de Joan Miró"

Il·lustracions: Marta Altés

Textos: Gemma Gallardo

Publicat per la Fundació Miró

Aquest àlbum il·lustrat és un recorregut per la vida de Joan Miró i el llarg viatge que va emprendre quan era un nen callat i somiador que de gran volia ser pintor.

Portada d'"El llarg viatge de Joan Miró" (Fundació Miró)

A diferència d'altres aproximacions per al públic infantil, que parteixen d'elements bàsics com les formes o els colors, aquesta ens hi apropa a través de la relació que va tenir amb l'art des de petit, a partir de "la seva manera de seguir un instint que li ve de molt petit i que no va deixar mai que es perdés, independentment de l'èxit o no èxit que tenia, de les dificultats que potser es trobava", explica Gemma Gallardo.

Les autores han treballat en aquest projecte durant més de quatre anys, inspirant-se en el fons documental conservat a la Fundació Joan Miró, i a prop de la família Miró.


"Mironins"

Pel·lícula i sèrie d'animació

Autors: Mikel Mas i Celia Rico

Productora: Cornelius Films

"Mironins" és una sèrie d'animació protagonitzada per tres gotetes de pintura que s'escapen d'un quadre de Miró i cobren vida per viure aventures trepidants i surrealistes.

De fet, els "Mironins" van néixer fa uns anys en un llibre d'activitats creat per tres treballadores de la Fundació Joan Miró que es van adonar que no s'havia publicat cap llibre infantil d'activitats sobre un dels artistes que més ha connectat amb els infants.

Els "Mironins"

Ara, en cada capítol, els "Mironins" viatgen a l'interior d'una o diverses obres de l'artista on té lloc cada nova aventura, una invitació a explorar un món diferent, amb el seu singular imaginari.

"Vam pensar que seria interessant convertir-los en sèrie de televisió perquè els nens poguessin descobrir l'univers de l'art i fascinar-se amb l'obra de Miró. Que fos divertit, per a ells, descobrir que l'art està viu, que no és una cosa que està només per ser contemplat, sinó que està allà per imaginar, ser creatiu, somiar i, fins i tot, pensar d'una altra manera, veure el mon de manera diferent", diu Celia Rico, una de les creadores de la sèrie.

La sèrie, que s'emet pel Super3, també té una versió en pel·lícula d'animació, que està nominada al Goya i s'espera que sigui una de les favorites als Premis Gaudí en aquesta categoria.

Aplicació dels "Mironins"

De fet, és un projecte transmèdia que també tindrà una aplicació de realitat augmentada perquè els nens i nenes puguin visitar la Fundació Joan Miró de la mà dels "Mironins".

ARXIVAT A:
Art
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut