Recuperen un altar de la Tarragona romana robat als anys seixanta
El Museu Nacional Arqueològic de Tarragona el reincorporarà al fons, després d'haver-se venut il·lícitament, abans de ser localitzat per la policia en mans d'un propietari nord-americà
L'any 1962, algú va furtar del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) un petit altar romà fet en marbre blanc que dataria entre el segle I i II abans de Crist.
En la documentació d'aquella època, no hi figuraven les circumstàncies al voltant de la sostracció i, segons la directora del museu que l'exhibia des de 1880, Mònica Borrell, "es va perdre la pista de les peces".
De fet, encara ara es desconeix qui se'l va endur i els Mossos d'Esquadra apunten que el delicte hauria prescrit.
L'altar, de dotze centímetres i que té una inscripció gravada en agraïment al deu Júpiter, va reaparèixer fa uns anys. La policia italiana va donar un primer avís en veure'l a internet. L'altar es trobava en mans d'un ciutadà nord-americà que l'hauria comprat en una subhasta a Londres el 2010.
L'objectiu del museu és exposar la peça tan aviat com sigui possible, ja que, com ressalta Borrell, "té un alt valor patrimonial". El MNAT reincorporarà, doncs, l'altar al fons amb l'objectiu d'explicar el valor i la importància de la gestió del patrimoni.
Estirant el fil
L'operatiu policial per seguir-ne la pista es va iniciar ara fa set anys i ha involucrat unitats d'investigació de la policia espanyola, britànica, italiana i nord-americana.
Estirant el fil, les investigacions van situar l'obra en el catàleg d'una casa de subhastes britànica que l'havia adquirit el 2002 i, vuit anys més tard, l'havia venut a un ciutadà nord-americà que residia a Londres.
Els agents dels Mossos no han detallat el preu d'adquisició original de la peça que, després de les gestions pertinents, el propietari va entregar voluntàriament a l'ambaixada espanyola a la capital britànica sense que li imposessin cap multa.
Aquest dijous va tornar a la Tàrraco del segle XXI d'on provenia, ubicat en un temple, com a ofrena particular, o en una estança familiar dedicada al culte de Júpiter, el déu suprem i cap del panteó, segons la mitologia romana.
La directora del museu arqueològic, arran de la troballa, ha assenyalat que un dels problemes a què va han de fer front a l'hora de gestionar els rics vestigis romans de la ciutat sorgeix en algunes de les primeres excavacions fetes en el passat.
Com que el subsol tarragoní era ple de restes arqueològiques, no es van arribar a catalogar totes les peces i, per contra, segons comenta la mateixa Mònica Borrell van acabar o en col·leccions privades o en subhastes il·lícites.
