Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
Barcelona

Recuperar-se després dels atemptats: què fan els psicòlegs d'emergències?

Hem parlat amb dues psicòlogues que van atendre una quarantena de persones els dies posteriors a l'atemptat de Barcelona

RedaccióActualitzat

L'atenció psicològica va ser un dels serveis d'emergència que va actuar des del primer moment de l'atemptat. Hi van ser des del començament i han continuat atenent afectats dies després, perquè l'efecte posttraumàtic pot durar setmanes.

 

Mercè Nomen i Maite Cerón són dues psicòlogues especialitzades en emergències. Entre totes dues van atendre una quarantena de persones els dies posteriors a l'atemptat. Tots eren treballadors de botigues de la Rambla i la plaça Catalunya, que el dia de l'atac van estar més de quatre hores tancats als establiments.

"Van rebre una allau de gent que els entrava a la botiga en estat de pànic. Aleshores van haver d'estar tancats unes quantes hores, amb moltes persones que havien d'atendre. I d'alguna manera, se sentien responsables de cuidar-les mentre eren allà."

"Després de quatre o cinc hores d'incertesa, de rebre moltes notícies però sense saber gaire bé què havia passat, la sortida també va ser impactant, perquè va ser a través dels cossos de seguretat, amb les mans al cap..."

 

L'objectiu de la intervenció de les psicòlogues és evitar l'estrès posttraumàtic.

"Hem de partir de la base que l'estrès posttraumàtic es dona en un percentatge molt petit dels casos. En més del 90% dels casos, davant d'un fet traumàtic, el cervell és capaç de processar la informació, de processar aquella vivència sense tenir cap tipus de seqüela."

"En el moment del fet estàs en plena emoció. Necessites ordenar: 'què va passar, què vaig pensar, quines són les meves emocions'. Posar nom a tot el que s'ha sentit."

 

Sí que és normal, però, tenir tota una sèrie de reaccions els dies i setmanes següents.

"Confusió, dormir malament, tenir malsons, estar constantment pensant en el que t'ha passat. Tot això vol dir que el teu cervell està començant a processar tot això."

 

Una de les reaccions de l'endemà: la por a anar a treballar i agafar el metro, per exemple.

"En aquests casos sempre els dius: 'Si realment no et suposa un esforç molt gran, és millor que agafis el metro que no pas que evitis la situació, perquè si la comences evitant després cada vegada et costarà més afrontar-la'."

I conclouen:

"Totes aquestes reaccions són normals. El que és anormal és la situació viscuda. Això sí que és anormal."

 

VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut