Canvis en el càlcul de la pensió: es podran "esborrar" del còmput els dos pitjors anys

El govern espanyol enllesteix el pla per reformar el sistema de pensions, amb una proposta que inclou canvis en la fórmula de càlcul i que pretén ingressar més augmentant les cotitzacions dels salaris més alts. S'ha pactat dins del govern de coalició, abans de presentar-ho als agents socials. Els sindicats han rebut bé la proposta, que rebutja la patronal.

El ministre d'Inclusió, José Luis Escrivá, també negocia amb els partits polítics i amb Brussel·les, perquè aquesta reforma és un dels compromisos del govern espanyol a canvi de rebre els fons europeus Next Generation.

Preveu ampliar el període de càlcul de les pensions, que ara és de 25 anys. S'ampliarà a 29 anys i es podria triar quin dels dos còmputs es vol agafar. En cas d'optar pel més llarg, es podrien esborrar els dos anys amb el pitjor salari.

Canvis en el càlcul de la pensió

La reforma inclou canvis en el còmput de les pensions. Ara, per calcular quina és la base reguladora que determina la pensió que es cobra, s'utilitza el còmput dels últims 25 anys de cotització.

La intenció del ministre és ampliar aquest termini fins als 29 anys; això, en teoria, significa que la pensió serà una mica més baixa, perquè al llarg d'una vida laboral els salaris més antics també són, normalment, més baixos.

Ara bé, la reforma inclouria una salvaguarda, de manera que el futur pensionista podria esborrar del còmput els dos anys amb els pitjors salaris, de manera que quedarien fora del càlcul i no el penalitzarien tant a l'hora de determinar quina és la pensió que li toca.

Segons el ministre, la intenció és tenir en compte que les actuals trajectòries laborals "són menys lineals que abans i molt més volàtils".

Com es farà

Pel que se sap, s'establirà un "règim dual del període de còmput" per als 20 anys vinents que permetrà als pensionistes escollir una de les dues opcions.

Segons han detallat fonts del Ministeri d'Inclusió, la nova opció d'ampliar i descartar es desplegarà progressivament durant 12 anys, a partir del 2026, "amb l'objectiu de beneficiar els treballadors amb carreres irregulars".

El període de còmput ha estat un dels principals esculls a la negociació, ja que tant els sindicats com Podem s'oposaven a ampliar-lo.

Altres mesures: augmentar ingressos

L'altre canvi apuntaria a les pensions més altes. Ara la seva cotització està topada; tot el que supera els 4.495 euros mensuals (53.946 anuals) no cotitza. Al mateix temps, la pensió que es cobra també està topada en un màxim de 3.058,8 euros mensuals (42.823,54 euros anuals). La intenció del ministeri és elevar aquests topalls.

Les cotitzacions de les bases màximes es faria entre el 2024 i el 2050 sumant-li a la quantia anual de l'IPC una quantia fixa d'1,2 punts percentuals.

En canvi, l'augment de les pensions màximes es faria tenint en compte l'IPC més un increment addicional de 0,0115 punts percentuals acumulatius cada any fins al 2050.

A partir del 2050 i fins al 2065 hi haurà increments addicionals.

Paral·lelament, s'imposa una quota, anomenada de solidaritat, a la part del salari que actualment no cotitza perquè superar el límit màxim de cotització. Aquesta quota serà de l'1% el 2025 i anirà augmentant a un ritme de 0,25 punts per any fins a arribar al 6% el 2045.

Millora de les pensions mínimes

Juntament amb aquestes mesures per reforçar ingressos, la reforma estableix un camí de pujada de les pensions mínimes contributives per assegurar que convergeixin amb el 60% de la renda mitjana.

Per fer-ho, es pren com a referència l'evolució de la pensió mínima amb cònjuge a càrrec, que assoliria entre el 2024 i el 2027 el 60 % de la renda mitjana corresponent a una llar de dos adults.

S'estableix un procés similar per a l'evolució de les pensions no contributives, que creixerien fins a convergir el 2027 amb el 75% del llindar de la pobresa calculat per a una llar unipersonal.
 

Reforma negociada amb Brussel·les

En una conferència aquest dijous a Madrid, Escrivá explicava que veu l'acord pràcticament fet i que ja ha discutit "amb profunditat" tots els elements de la reforma amb la Comissió Europea. El 20 de febrer, en una visita a Brussel·les per trobar-se amb el comissari d'Economia, Paolo Gentiloni, Escrivá va assegurar que les negociacions estaven molt avançades.

El vistiplau de Brussel·les és clau, perquè aquesta segona reforma de les pensions (la primera ja va posar-se en marxa el 2022) condiciona el pagament d'un nou tram de les ajudes europees, en el context dels fons Next Generation. Escrivá assegura que "tindrem un sistema sostenible, raonable i creïble amb l'aval de qui realment importa".

Com a contrapartida per l'assignació de fons, tots els socis europeus van haver de presentar un pla amb reformes, amb objectius i calendaris de compliment molt concrets. Aquesta segona fase de la reforma de les pensions forma part del paquet de mesures que ha d'estar aprovat abans del pròxim pagament, el quart, de 10.000 milions d'euros.

Aquest febrer, la Comissió Europea va publicar una guia general per fixar quines són les possibles penalitzacions en cas d'incompliment d'uns dels compromisos establerts en el pla de reformes. De moment, però, no ha donat cap senyal concret que pretengui activar-lo en el cas d'Espanya, però també és cert que el govern espanyol està esgotant els terminis que s'havia fixat.

En teoria, el calendari fixava el 31 de desembre del 2022, però també és cert que hi ha cert marge durant aquest semestre. Brussel·les parla de "contactes intensos" amb el govern espanyol.
 

La reforma del 2022

La primera fase de la reforma, en vigor des de l'1 de gener del 2022, va fixar per llei l'actualització de les pensions cada any segons l'IPC. També es van incloure mesures per acostar l'edat de jubilació real a la legal, penalitzant les jubilacions anticipades i bonificant l'endarreriment de l'edat de jubilació.

Per intentar assegurar la viabilitat econòmica del sistema, es va introduir l'anomenat "Mecanisme d'Equitat Intergeneracional", que preveu una cotització extra del 0,6% fins al 2032, de manera que els ingressos addicionals nodreixen un fons de reserva especial. Es preveu que el 2029, arribarà fins als 1,2 punts percentuals.

El govern espanyol també vol incentivar els plans d'empresa, per complementar la jubilació.