Reconeixen per primer cop la nacionalitat a una nena nascuda en la ruta cap a Espanya

La justícia espanyola ha reconegut per primera vegada la nacionalitat espanyola a una nena de sis anys que va néixer al Marroc durant el trànsit migratori de la mare cap a Espanya. La mare, de nacionalitat camerunesa, va arribar en patera després d'haver donat a llum "sense assistència de personal mèdic".

La nena, que viu a Sant Sebastià amb la mare, no està inscrita a cap registre ni té passaport, de manera que no se la podia donar d'alta al padró ni accedir a serveis sanitaris o educatius.

En una sentència pionera, l'Audiència de Guipúscoa confirma la decisió d'un jutjat civil de Sant Sebastià, que vol evitar que la nena "continuï en els llimbs de l'apatrídia" tenint en compte l'"interès superior de l'infant consagrat en les normes internacionals i nacionals".

Amb aquesta decisió, avançada per la Cadena SER, l'Audiència Provincial pretén impedir que la menor estigui "en situació de desigualtat" respecte a altres infants i pateixi una "minva significativa" dels seus drets bàsics, com el dret a l'educació.

L'Audiència destaca que el dret a una nacionalitat està reconegut tant en la Declaració Universal dels Drets Humans com en la Convenció sobre els Drets de l'Infant. A més, el Codi Civil estableix que "es creuen nascuts en territori espanyol els menors d'edat el primer lloc d'estança conegut dels quals sigui territori espanyol".

Una ruta des del Camerun fins a Sant Sebastià

La història de la menor és similar a la de molts altres infants i, ara, podria servir de precedent. Fa anys, havent marxat del Camerun, la mare va arribar al Marroc embarassada i en situació irregular. És per això que va donar a llum a una casa particular i, després, no va recórrer a les autoritats locals "per por que la separessin del nadó".

Va continuar el recorregut fins a Espanya i va arribar en patera a Tarifa el maig de 2018. En un primer moment va anar a Montilla, a Còrdova, on mare i filla van estar empadronades durant tres mesos i els van donar targetes d'assistència sanitària.

Posteriorment, en el marc d'un programa de Càritas, van traslladar-se a Sant Sebastià, on viuen des de l'agost de 2018. Allà van tornar a empadronar-se, però quan va caducar la documentació provisional, no van poder-la renovar perquè la nena no complia els requisits necessaris.

Aleshores, la mare va començar un periple administratiu i judicial al·legant vulneració dels "drets fonamentals" de la nena, que no podia accedir a la sanitat pública, escolaritzar-se amb normalitat o sol·licitar beques d'estudis.

Tot plegat, després de constatar la impossibilitat que la menor viatgés al Marroc o al Camerun per fer cap tràmit per regularitzar la situació, perquè la falta de nacionalitat i documentació de la nena li impossibilitava creuar qualsevol frontera. A més, tampoc podien intervenir-hi les autoritats marroquines, perquè "no és possible demostrar" que la menor havia nascut allà.

El TSJPB demana reformar el Codi Civil

Arran de la sentència, el president del Tribunal de Justícia del País Basc, Juan Luis Ibarra, ha reclamat la modificació del Codi Civil perquè els infants nascuts en trànsit migratori deixin de ser considerats apàtrides.

Ibarra defensa que, després de la decisió de l'Audiència Provincial de Guipúscoa, "el més immediat" és reformar l'apartat del Registre Civil que impedeix registrar aquests menors i, posteriorment, modificar el Codi Civil i que s'hi inclogui aquest supòsit.

"És a dir, que no es mantinguin en una situació de no ciutadania i no nacionals de cap estat", ha afegit. Per Ibarra, no hi ha cap buit legal, sinó que el Codi Civil "no recull expressament" aquest supòsit, quan hi ha un mandat "claríssim" del dret internacional que estableix "que tots els infants des del seu naixement tinguin una nacionalitat i estiguin inscrits en un registre civil".