Reconeixement facial per passar llista en un institut de Badalona

Un Institut de Badalona fa 7 anys que fa servir un sistema de reconeixement facial per controlar l'assistència dels alumnes de primer d'ESO. És un dels seus "projectes singulars" tal i com consta a la fitxa del centre. La majoria de famílies ho veuen amb bons ulls i estan satisfetes amb el sistema perquè en valoren la rapidesa a l'hora d'alertar-les d'una falta del seu fill. 

"El primer any em va xocar molt, però la veritat és que va molt bé, perquè tan bon punt el teu fill no passa pel sistema de reconeixement facial, envien un SMS als pares i estan molt controlats.", considera la Jéssica Sánchez, mare de l'Institut Enric Borràs.

"Pels pares és millor perquè si els nens et diuen que van al col·legi, saps realment si és així", afegeix una altra mare, la Rosa Maria Cortés. 

"Pot semblar una mica presó, no? si et pares a pensar-ho. Però com la societat està com està doncs ho veig bé, em dona tranquil·litat.", conclou l'Ester Cordero, mare d'una nena que estudia al centre. L'Institut la va informar dels sistema quan van anar a coneixe'l.

Com funciona?

La tecnologia transforma la cara dels alumnes en un mapa de punts i calcula la distància entre les diferents faccions. A través de diferents càmeres instal·lades al centre, els alumnes poden "fitxar" abans d'entrar a classe i certificar la seva assistència i puntualitat. 

"És com una pantalla. Tu has de posar-hi la cara i te la llegeix. I així l'escola sap si hem vingut o no", explica una alumna de l'Institut Enric Borràs.

Fins ara l'han usat només els alumnes de primer d'ESO d'aquest centre d'alta complexitat. No hi ha prou càmeres perquè tots hi passin en pocs minuts abans de l'inici de les classes. Però alguns dels nens més absentistes d'altres cursos sí que hi han de passar. 

El sistema va costar uns 20.000 euros i té un manteniment d'uns 350 euros a l'any, segons l'empresa que ho va instal·lar. Segons ells, la seguretat de les dades està assegurada. 

Multa a Suècia per un cas similar

Però també hi ha veus que qüestionen aquest sistema. De fet, a Suècia recentment han multat amb més de 18.000 euros un col·legi que ho feia servir en considerar que vulnera diversos articles del Reglament Europeu de Protecció de Dades. 

Segons la professora de Dret i Ciència Política, Mònica Vilasau Solana, les dades biomètriques i les dades de menors estan marcades com a especialment sensibles i per tant, no és suficient amb què els pares hi donin el consentiment, sinó que s'ha d'avaluar l'impacte que pot tenir fer-les servir i mirar si no hi hagi cap altre alternativa disponible. 

"Ho estem digitalitzant tot. Això ja és un risc, i per tant hem d'anar canviant de mentalitat i dir: 'No, les dades s'han de tractar només en aquells casos que son estrictament necessàries'". 

La professora de l'institut Enric Borràs, Yolanda de Graillet reconeix que no a tots els centres es fa el seguiment de la mateixa manera, ni funciona igual:

"A cada insrtitut es controla d'una manera diferent. No és una cosa unificada. Hi ha diversos programes i a cada lloc fan servir una diferent. Hi ha instituts on no funciona prou bé"

Segons l'empresa, les dades estan segures, però Solana alerta que hi ha riscos:

"En el moment en què tot està digitalitzat, la possibilitat de transmetre aquestes dades, que hi hagi uina fuga de dades o un ús inadequat és molt gran"

La direcció de l'Institut no han volgut parlar amb TV3 sobre aquest sistema. Des del Departament d'Educació no aclareixen com es va finançar, si n'estaven al corrent i si compleix amb la normativa de protecció de dades. Acaben d'obrir una investigació per avaluar si compleix amb la normativa de protecció de dades. L'Autoritat Catalana de Protecció de Dades també ho està investigant.