Reclamen un canvi radical dels horaris d'institut, poc saludables i únics al món

Poder entrar a l'escola entre les 9 i dos quarts de 10, o a l'institut entre dos quarts de 9 i les 9, i tenir la possibilitat d'estar-s'hi, segons el dia, fins a les 6 de la tarda. Aquesta és una de les propostes que recull "Educació a l'hora", l'últim informe sobre horaris escolars de la Fundació Jaume Bofill i la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica.

Es recomana no començar abans de les 9 ni més tard de les 10, per respectar el ritme circadiari de cada edat, és a dir, el "rellotge biològic".

Així, els horaris han de ser més flexibles, adaptats a l'edat i característiques del territori, i escoles i instituts han de mantenir-se oberts a la tarda per oferir activitats educatives, ja siguin lectives o opcionals, i serveis de cura addicionals.
 

Ni horari compactat ni partit, sinó tot el contrari: educació a temps complet

D'aquesta manera, el debat entre horari partit o compactat queda superat. Actualment, gairebé el 90% d'instituts públics fan jornada compactada, 524 de 591 centres.

L'informe considera que s'ha d'anar cap a una integració d'activitats lectives i no lectives, on entrin les extraescolars que es puguin fer a la mateixa escola, o en unes altres instal·lacions, però on docents, educadors i altres professionals treballin en sintonia. Aquí és on entra la codocència, incorporant tots aquests altres professionals al centre. I sobretot, que cap nen en quedi al marge. Les mateixes oportunitats per a tothom.

A la vegada es vol treure més rendiment dels recursos educatius que hi ha al territori, segons els experts, sovint desaprofitats.

Un ús saludable del temps

Els horaris escolars actuals són excessivament rígids i homogenis, i imposen un ritme de treball estressant. Així ho veuen els autors de l'informe, que, asseguren, cal ajustar-los a les característiques pròpies de cada edat. A més, només garanteixen l'accés a les activitats lectives, però no un accés equitatiu a les extraescolars.

Tot i això, és bo mantenir franges d'horari lectiu comunes amb tot l'alumnat per preservar una identitat de grup.

Per això posen exemples pràctics.

Primària: entrada i sortida flexibles, i integració d'activitats lectives i no lectives

Aquest és un exemple d'horari que donaria resposta a les propostes de l'informe:

8-9h: Acollida
9-9:30h: Entrada flexible
9:30-12h: Activitats lectives que combinen diferents pedagogies i treball en grup o individual.
12-14h: Temps del migdia. S'escurça a una hora i mitja. Després de dinar es pot fer alguna activitat no lectiva o de reforç. Entrada flexible.
14-16h: Activitats lectives de tarda.
16-17h: Temps lliure, berenar, espai d'estudi assistit per reforç, tasques escolars... amb la supervisió del docent. Sortida flexible. Les famílies poden recollir els nens dins d'aquest horari.
17-18h: Activitats no lectives al centre o a l'entorn. El personal docent del centre coneix aquestes activitats i s'interrelaciona amb el personal educador que les realitza.

ESO: prou dinar tard i sortir d'entrenar-se a les deu del vespre

Els hàbits actuals, d'entrada, no son saludables. L'informe proposa deixar de banda l'horari compactat a l'ESO, que obliga els estudiants a dinar a partir de les tres de la tarda, i començar les extraescolars molt tard. Ara, els alumnes de l'institut acostumen a fer sis hores i mitja seguides de classe. Això se'ls fa pesat i els desmotiva. A més, dificulta les possibilitats de desenvolupar noves maneres d'ensenyar i aprendre.

L'horari que proposen pels instituts és:

8:30-9h: Entrada flexible
9-12:30 o 13h: Activitats lectives. El temps de descans entre aquestes hores serà horari lectiu, com passa a la primària.
13-14h: Temps del migdia. Dinar.        
14-16h: Activitats lectives tarda. Això una o dues tardes a la setmana. La resta de tardes, es fan activitats lectives de lliure elecció, dins o fora del centre.
16-18h: Activitats educatives no lectives. Dins o fora del centre.

Segons l'informe, els equipaments i educadors d'entitats de l'entorn han de treballar en xarxa amb l'institut. També proposen donar l'opció de treballar de forma semipresencial i autònoma dins i fora de l'institut.

Com ho fem?

Els experts diuen que és urgent iniciar el canvi sobretot a Secundària. Creuen que l'aposta del departament pels instituts-escola -se'n creen 25 de nous el curs que ve i ho han sol·licitat més d'un centenar- és una bona oportunitat per a la millora.

Per això recomanen al departament iniciar un pla pilot, i que alguns centres ja s'organitzin seguint un horari a temps complet. De fet, més de 100 municipis ja han mostrat interès per fer el canvi organitzatiu.

També és important la implicació i el treball en xarxa de les diferents administracions i entitats de lleure. 

I sobretot cal un sistema de tarifació i beques amb finançament suficient, per garantir que ningú es quedi al marge.

Hi ha exemples com els d'Alemanya, Dinamarca o Portugal, on ja han renovat els horaris escolars per millorar resultats, ampliar oportunitats i diversificar les estratègies d'aprenentatge.