Reclamen un canvi radical dels horaris d'institut, poc saludables i únics al món

L'informe "Educació a l'hora" proposa deixar de llevar-se a quarts de set, dinar a quarts de quatre i acabar les extraescolars a les 10 de la nit
Reclamen un canvi radical dels horaris d'institut, poc saludables i únics al món

Reclamen un canvi radical dels horaris d'institut, poc saludables i únics al món

L'informe "Educació a l'hora" proposa deixar de llevar-se a quarts de set, dinar a quarts de quatre i acabar les extraescolars a les 10 de la nit
Àgata Fàbregas Actualitzat
TEMA:
Educació
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

Poder entrar a l'escola entre les 9 i dos quarts de 10, o a l'institut entre dos quarts de 9 i les 9, i tenir la possibilitat d'estar-s'hi, segons el dia, fins a les 6 de la tarda. Aquesta és una de les propostes que recull "Educació a l'hora", l'últim informe sobre horaris escolars de la Fundació Jaume Bofill i la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica.

Es recomana no començar abans de les 9 ni més tard de les 10, per respectar el ritme circadiari de cada edat, és a dir, el "rellotge biològic".

Així, els horaris han de ser més flexibles, adaptats a l'edat i característiques del territori, i escoles i instituts han de mantenir-se oberts a la tarda per oferir activitats educatives, ja siguin lectives o opcionals, i serveis de cura addicionals.
 

Ni horari compactat ni partit, sinó tot el contrari: educació a temps complet

D'aquesta manera, el debat entre horari partit o compactat queda superat. Actualment, gairebé el 90% d'instituts públics fan jornada compactada, 524 de 591 centres.

L'informe considera que s'ha d'anar cap a una integració d'activitats lectives i no lectives, on entrin les extraescolars que es puguin fer a la mateixa escola, o en unes altres instal·lacions, però on docents, educadors i altres professionals treballin en sintonia. Aquí és on entra la codocència, incorporant tots aquests altres professionals al centre. I sobretot, que cap nen en quedi al marge. Les mateixes oportunitats per a tothom.

A la vegada es vol treure més rendiment dels recursos educatius que hi ha al territori, segons els experts, sovint desaprofitats.

Integrar les activitats lectives i no lectives i passar de centres escolars a centres educatius


Un ús saludable del temps

Els horaris escolars actuals són excessivament rígids i homogenis, i imposen un ritme de treball estressant. Així ho veuen els autors de l'informe, que, asseguren, cal ajustar-los a les característiques pròpies de cada edat. A més, només garanteixen l'accés a les activitats lectives, però no un accés equitatiu a les extraescolars.

Tot i això, és bo mantenir franges d'horari lectiu comunes amb tot l'alumnat per preservar una identitat de grup.

Per això posen exemples pràctics.

Primària: entrada i sortida flexibles, i integració d'activitats lectives i no lectives

Aquest és un exemple d'horari que donaria resposta a les propostes de l'informe:

8-9h: Acollida
9-9:30h: Entrada flexible
9:30-12h: Activitats lectives que combinen diferents pedagogies i treball en grup o individual.
12-14h: Temps del migdia. S'escurça a una hora i mitja. Després de dinar es pot fer alguna activitat no lectiva o de reforç. Entrada flexible.
14-16h: Activitats lectives de tarda.
16-17h: Temps lliure, berenar, espai d'estudi assistit per reforç, tasques escolars... amb la supervisió del docent. Sortida flexible. Les famílies poden recollir els nens dins d'aquest horari.
17-18h: Activitats no lectives al centre o a l'entorn. El personal docent del centre coneix aquestes activitats i s'interrelaciona amb el personal educador que les realitza.

ESO: prou dinar tard i sortir d'entrenar-se a les deu del vespre

Els hàbits actuals, d'entrada, no son saludables. L'informe proposa deixar de banda l'horari compactat a l'ESO, que obliga els estudiants a dinar a partir de les tres de la tarda, i començar les extraescolars molt tard. Ara, els alumnes de l'institut acostumen a fer sis hores i mitja seguides de classe. Això se'ls fa pesat i els desmotiva. A més, dificulta les possibilitats de desenvolupar noves maneres d'ensenyar i aprendre.

L'horari que proposen pels instituts és:

8:30-9h: Entrada flexible
9-12:30 o 13h: Activitats lectives. El temps de descans entre aquestes hores serà horari lectiu, com passa a la primària.
13-14h: Temps del migdia. Dinar.        
14-16h: Activitats lectives tarda. Això una o dues tardes a la setmana. La resta de tardes, es fan activitats lectives de lliure elecció, dins o fora del centre.
16-18h: Activitats educatives no lectives. Dins o fora del centre.

Segons l'informe, els equipaments i educadors d'entitats de l'entorn han de treballar en xarxa amb l'institut. També proposen donar l'opció de treballar de forma semipresencial i autònoma dins i fora de l'institut.

 

Proposta d'horaris de l'informe "Educar a l'hora"


Com ho fem?

Els experts diuen que és urgent iniciar el canvi sobretot a Secundària. Creuen que l'aposta del departament pels instituts-escola -se'n creen 25 de nous el curs que ve i ho han sol·licitat més d'un centenar- és una bona oportunitat per a la millora.

Per això recomanen al departament iniciar un pla pilot, i que alguns centres ja s'organitzin seguint un horari a temps complet. De fet, més de 100 municipis ja han mostrat interès per fer el canvi organitzatiu.

 

Alemanya, Dinamarca o Portugal han renovat els horaris escolars

 

També és important la implicació i el treball en xarxa de les diferents administracions i entitats de lleure. 

I sobretot cal un sistema de tarifació i beques amb finançament suficient, per garantir que ningú es quedi al marge.

Hi ha exemples com els d'Alemanya, Dinamarca o Portugal, on ja han renovat els horaris escolars per millorar resultats, ampliar oportunitats i diversificar les estratègies d'aprenentatge.

ARXIVAT A:
Educació

VÍDEOS RELACIONATS