L'Audiència rebutja imputar votants de l'1-O al Pau Claris i critica l'actuació policial

A l'escrit, l'Audiència de Barcelona critica la Policia Nacional per "no haver esgotat els mitjans no violents" abans d'actuar en aquest punt de votació de Barcelona el dia del referèndum
L'Audiència rebutja imputar votants de l'1-O al Pau Claris i critica l'actuació policial

L'Audiència rebutja imputar votants de l'1-O al Pau Claris i critica l'actuació policial

A l'escrit, l'Audiència de Barcelona critica la Policia Nacional per "no haver esgotat els mitjans no violents" abans d'actuar en aquest punt de votació de Barcelona el dia del referèndum
Aitor Álvarez García Actualitzat
TEMA:
Referèndum 1-O
L'Audiència de Barcelona rebutja investigar els votants per haver-se resistit a la policia l'1-O al Pau Claris

L'Audiència de Barcelona es nega a investigar votants de l'1 d'octubre a l'Institut Pau Claris de Barcelona per haver-se resistit a la Policia Nacional, a qui critica per no "haver esgotat els mitjans no violents" abans d'actuar en aquest punt de votació. Desestima així la demanda d'un sindicat policial que ho demanava. La jutgessa també constata que, abans de la intervenció, els policies no van donar cap ordre als ciutadans perquè desallotgessin l'institut.

"La policia va infringir una de les pautes d'actuació que imposen els seus protocols per a l'atenció i control de multituds", apunta l'Audiència, en referència a l'obligació "d'esgotar els mitjans no violents, utilitzant el diàleg com a mitjà per persuadir els congregats, i només s'autoritza l'ús proporcionat i gradual de la força quan no existeixi una altra opció".


La jutgessa rebutja així el recurs del Sindicat Professional de Policia, que demanava investigar votants en aquest centre per haver-se resistit a l'acció policial. La Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat s'hi havien adherit.

L'Audiència remarca que advertir de l'ús de la força amb temps suficient és un "requisit irrenunciable" per garantir una "intervenció prudent i proporcionada". Encara que la Policia Nacional tingués el deure de fer complir les ordres judicials, "seguia obligada a respectar els drets fonamentals de les persones, i més quan la mateixa resolució judicial advertia d'aquest extrem, introduint a mode de condició l'exigència de no alterar la convivència pacífica", afegeix.

També subratlla que calia tenir en compte els tipus de persones que anirien a votar, i cita famílies, joves, gent gran, nens i adolescents, "en un context molt allunyat d'aquell que típicament legitima l'ús de la força".

El jutjat d'instrucció número 7 ja havia descartat investigar votants en aquest institut i argumentava que no es podia traspassar la responsabilitat als ciutadans d'una situació fruit del "fracàs de les institucions". Tal com han fet els jutges en totes les resolucions sobre aquesta qüestió, l''Audiència afirma que el mandat judicial que prohibia el referèndum de l'1-O no es dirigia a la ciutadania, sinó als organitzadors". Per això resultava indispensable esgotar l'alternativa del diàleg i la conciliació per dissuadir els ciutadans congregats en els centres de votació evitant la confrontació amb la força pública", conclou.

Per tot plegat, l'Audiència considera que no hi ha comportaments de resistència greu a l'autoritat, i parla de "meres accions purament defensives" en resposta a l'actuació dels policies. Alhora, alerta que suposaria un "greuge comparatiu" investigar les persones que justament han presentat denúncia per les càrregues policials.

ARXIVAT A:
Referèndum 1-O Procés català Policia Nacional