Els delictes de rebel·lió i sedició: diferències, penes i condemnes a Espanya

Els delictes de rebel·lió i sedició: diferències, penes i condemnes a Espanya

Els delictes de rebel·lió i sedició: diferències, penes i condemnes a Espanya

Actualitzat
TEMA:
Judici procés
Forn, Romeva, Rull, Turull, Bassa, Mundó i Borràs arribant al Tribunal Suprem

Forn, Romeva, Rull, Turull, Bassa, Mundó i Borràs arribant al Tribunal Suprem

La Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat han presentat els escrits d'acusació per al judici contra el procés amb una diferència fonamental: mentre que la fiscalia acusa els membres del govern que van tirar endavant el referèndum de l'1 d'octubre de rebel·lió, l'Advocacia de l'Estat parla de sedició.

Quines diferències hi ha entre aquests dos delictes?

Contra la Constitució o contra l'ordre públic

La rebel·lió està tipificada com un delicte contra la Constitució. Apareix al Codi Penal a l'article 472 i següents.

Castiga els que s'alcin violentament i públicament per a, entre altres objectius, declarar la independència d'una part del territori nacional.

També s'inclouen en el mateix tipus aquells que actuïn amb violència per derogar la Constitució, desposseir de les seves prerrogatives el rei, dissoldre les Corts o substituir un govern per un altre.

En canvi, la sedició està tipificada en el títol dels delictes contra l'ordre públic, a l'article 544 i següents del Codi Penal.

Castiga els que, sense estar compresos en el delicte de rebel·lió, s'alcin públicament i tumultuàriament per impedir, per la força o fora de les vies legals, l'aplicació de les lleis.

Així, doncs, la clau per acusar i condemnar per un o altre delicte és l'ús de la violència.

Notícia relacionada: El relat de la fiscalia per argumentar i justificar el delicte de rebel·lió

Les penes

Tant en la rebel·lió com en la sedició, les penes varien en funció del grau d'implicació en l'acció que es determini.

30 anys de presó és la pena màxima prevista en l'ordenament jurídic espanyol per al delicte de rebel·lió. S'hi castiga els líders i només quan s'hagin esgrimit armes, causat estralls o exercit violència greu contra les persones. També si s'han desviat cabals públics per al seu propòsit.


Quan no s'han fet servir armes, els líders d'una rebel·lió poden ser castigats a penes d'entre 15 i 25 anys de presó; els comandaments subalterns, a entre 10 i 15 i els participants, amb 5 a 10 anys.

Notícia relacionada: Junqueras, Forcadell, Sànchez i Cuixart, els caps de la rebel·lió segons la fiscalia

Dins d'aquest capítol de delictes contra la Constitució, existeix l'opció de rebaixar l'acusació a la conspiració per a la rebel·lió. Això implica reduir les penes previstes en un o dos graus.

Per la seva banda, la sedició està penada amb entre 4 i 8 anys de presó. La pena pot elevar-se fins als 8 a 10 anys per als líders, i arribar a entre 10 i 15 per a les autoritats que incorrin en aquest aixecament públic i tumultuari.

La "trampa" de la sedició: la malversació

Malgrat la diferència de penes, el cas és que la condemna final per sedició pot acabar sent tan elevada com la de rebel·lió.

El motiu és que, en el primer, la rebel·lió, la malversació quedaria absorbida i s'acusaria de rebel·lió agreujada (entre 20 i 25 anys), mentre que, en el cas de la sedició, no seria així, sinó que s'acusaria per sedició i malversació per separat.

Això podria comportar una condemna igual de greu, i és que la malversació superior als 250.000 euros, com és el cas, comporta fins a 12 anys de presó, que, sumats a la pena per sedició, pot ser equivalent a la de rebel·lió.

Els condemnats per rebel·lió i per sedició

 

A Espanya, fins ara, només s'ha condemnat per rebel·lió els autors de l'intent de cop d'estat del 1981. Els seus líders, Antonio Tejero i Jaime Milans del Bosch, van ser condemnats a 30 anys de presó.

Notícia relacionada: Tejero demana que es jutgi l'1-O com el cop d'estat del 23-F

Perl que fa a la sedició, s'han obert procediments per aquest delicte contra alguns ajuntaments per promoure i aprovar mocions de suport a la resolució independentista del Parlament català o fins i tot contra regidors, com el regidor de la CUP a Vic Joan Coma.

Totes van ser arxivades per l'absència de protestes tumultuàries i de crides als ciutadans a sumar-se a aquells actes.

Un altre intent de condemna per sedició va ser el cas dels controladors que van causar el caos aeri en diversos aeroports el 2010. Els de Palma van ser jutjats per sedició i coaccions, però condemnats únicament per abandonament de servei després d'arribar a un acord amb la fiscalia i reconèixer els fets.

ARXIVAT A:
Judici procés Rebel·lió Sedició Procés català