Rebecca Solnit i la invisibilitat de la dona: "Malgrat tenir coses a dir, no existeixes"
L'escriptora nord-americana i referent del feminisme publica "Records de la meva inexistència"
Rebecca Solnit i la invisibilitat de la dona: "Malgrat tenir coses a dir, no existeixes"

Rebecca Solnit i la invisibilitat de la dona: "Malgrat tenir coses a dir, no existeixes"

L'escriptora nord-americana i referent del feminisme publica "Records de la meva inexistència"

Irene Vaqué ReigActualitzat
TEMA:
Literatura
Rebecca Solnit, entrevistada al Més324 de Xavier Graset

"Com a dona jove, vaig aprendre que hi havia molts homes que em volien fer mal, que em volien violar". Qui expressa amb aquesta cruesa l'assetjament masclista és Rebecca Solnit. L'escriptora nord-americana, referent del moviment feminista, torna a les llibreries amb "Records de la meva inexistència" (Angle Editorial), una obra en què parla de la invisibilització de les dones.

Solnit ha conversat amb Xavier Graset, al programa Més324, sobre aquest fet.

"La inexistència és una experiència molt comuna, ho volia descriure al llibre perquè és la condició de la dona. Moltes vegades, quan necessites parlar i que la gent t'escolti, ets invisible. Encara que tinguis quelcom important a dir, no existeixes."

 

 

Que l'editor del seu primer llibre no li adrecés la paraula mai o que, en una trobada amb ella i el seu amic Brad, els mirés a tots dos i només el saludés amb un "hola, Brad!" --a qui només coneixia d'una festa--, són exemples d'aquesta discriminació que l'autora ha viscut en pròpia pell.

El seu llibre "Els homes m'expliquen coses" va servir per encunyar el mot "mansplaining", per referir-se a homes que fan explicacions a dones amb condescendència i superioritat moral. I és representativa l'anècdota, inclosa en aquest llibre, de l'home que li va parlar d'un llibre molt important que havia de llegir, i resulta que era el que havia escrit ella mateixa.

Una altra forma de fer-se invisible és fer-ho de forma conscient, per evitar el risc que comporta el sol fet de ser dona, com remarca l'escriptora resident a San Francisco:

"Sempre se'ns ha dit que hem de desaparèixer. No viatgis sola, no surtis de nit. Et diuen que desapareguis per estar segura i que l'aspecte et posa en perill."

 

"Ens han tret l'habilitat de ser part lliure de la societat"

Solnit detalla la coartació de llibertat que comporten aquesta mena d'actituds. "Què vol dir no tenir veu? Que no et tractin com una experta fins i tot quan ets científica, metgessa, enginyrea? Què significa que et tractin com a una no experta sobre la teva pròpia vida quan et volen matar o fer mal? Aquestes experiències, què són? Ens han tret l'habilitat de ser part lliure de la societat", opina.

Aquesta referent del moviment feminista celebra que hi hagi hagut avenços en la igualtat, encara que quedi molt per fer. "Tornem a pel·lis que ens encantaven dels 80 i 90 del segle passat i ara hi veiem el sexisme, el racisme, l'homofòbia. Pas a pas hem anat canviant la consciència, ja no acceptem aquestes coses, però encara moltes dones moren a mans dels homes", comenta.

Malauradament, quan cerca continguts audiovisuals encara es topa fàciament amb escenes de violacions o d'assassinats de dones. "Encara és una part important de la cultura", remarca, alhora que alerta que és contingut d'entreteniment "fet essencialment per homes o per dones que han après a identificar-se com els homes, però no és una cosa que entretingui les dones".

 

Per Solnit, és bo que a través de la literatura es pugui experimentar "ser altres persones". "Ser negre, gai, home, refugiada, camperola del segle XIII, però també hem de llegir per experimentar qui som autènticament. I hi ha molts homes blancs que no ho experimenten en absolut", es queixa.  

A "Records de la meva inexistència", traduïda per Josep Alemany, l'assagista rememora els primers anys de compromís amb la lluita del feminisme.

ARXIVAT A:
8MFeminismeLiteratura

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut