Rebaixen d'un a tres anys la periodicitat de les citologies per detectar el càncer de coll d'úter
El sindicat d'infermeria Satse qualifica de perill per a la salut pública el nou protocol per detectar precoçment el càncer de coll d'úter, que rebaixa la periodicitat de les citologies d'anuals a cada tres anys. El nou protocol que s'implantarà a partir de l'octubre estableix que el personal d'infermeria assumirà part de la revisió. El sindicat Satse ha afirmat que la mesura és únicament per raons econòmiques, mentre que el Departament de Salut, en canvi, ha assegurat que aquest protocol suposa una millora evident i que ha estat consensuat amb la comunitat científica.
El Departament de Salut preveu implantar a partir de l'octubre en tots els centres de la xarxa pública catalana el nou protocol de cribratge de càncer de coll uterí, pel qual les citologies o proves Papanicolau es faran cada tres anys en les dones d'entre 25 i 65 anys, a més de practicar-los dues vegades aquesta prova després de tres anys des de l'inici de les relacions sexuals. L'objectiu és que d'aquí a cinc anys el 70% de les dones facin el cribratge correctament i que estiguin informades.
La Satse considera que Salut es guia per criteris economicistes en lloc de primar la salut de la dona, segons la seva portaveu Assumpció Vilarnau: "Si en aquests tres anys hi ha una sola dona que pot caure és un perill per a la salut pública."
En canvi, l'assessor del Departament en Salut Maternoinfantil, Carles Foradada, defensa que no cal fer aquesta prova anualment i que el nou protocol deixa de molestar les dones sanes.
El càncer de cèrvix
El virus del papil·loma humà és el principal responsable del càncer de cèrvix, el cinquè més freqüent entre la població femenina espanyola, i especialment virulent. Aquest virus és de transmissió sexual, per la qual cosa les dones que tenen més parelles sexuals i que no prenen mesures anticonceptives de barrera, com el preservatiu, tenen major risc de contraure'l. A més del virus HPV també fumar i una deficiència del sistema immunològic pot causar el càncer de cèrvix o de coll d'úter.
Actualment, la prevenció d'aquest tipus de càncers es basa en citologies ginecològiques periòdiques per detectar cèl·lules precanceroses en el coll de l'úter, un petit òrgan amb forma de tap d'ampolla de vi que separa la vagina de l'úter.
A més, recentment es va descobrir una vacuna, aprovada a principis de juny pels Estats Units que, presumiblement, també ho serà abans de final d'any per l'Agència Europea del Medicament. No obstant, el nou protocol no preveu aquesta mesura, que en el cas de la sanitat pública catalana costaria uns deu milions d'euros anuals per vacunar totes les noies de dotze anys.
La Satse considera que Salut es guia per criteris economicistes en lloc de primar la salut de la dona, segons la seva portaveu Assumpció Vilarnau: "Si en aquests tres anys hi ha una sola dona que pot caure és un perill per a la salut pública."
En canvi, l'assessor del Departament en Salut Maternoinfantil, Carles Foradada, defensa que no cal fer aquesta prova anualment i que el nou protocol deixa de molestar les dones sanes.
El càncer de cèrvix
El virus del papil·loma humà és el principal responsable del càncer de cèrvix, el cinquè més freqüent entre la població femenina espanyola, i especialment virulent. Aquest virus és de transmissió sexual, per la qual cosa les dones que tenen més parelles sexuals i que no prenen mesures anticonceptives de barrera, com el preservatiu, tenen major risc de contraure'l. A més del virus HPV també fumar i una deficiència del sistema immunològic pot causar el càncer de cèrvix o de coll d'úter.
Actualment, la prevenció d'aquest tipus de càncers es basa en citologies ginecològiques periòdiques per detectar cèl·lules precanceroses en el coll de l'úter, un petit òrgan amb forma de tap d'ampolla de vi que separa la vagina de l'úter.
A més, recentment es va descobrir una vacuna, aprovada a principis de juny pels Estats Units que, presumiblement, també ho serà abans de final d'any per l'Agència Europea del Medicament. No obstant, el nou protocol no preveu aquesta mesura, que en el cas de la sanitat pública catalana costaria uns deu milions d'euros anuals per vacunar totes les noies de dotze anys.
