Raül Romeva: "El judici és una oportunitat per parlar a Espanya sense intermediaris"

L'exconseller d'Exteriors publica el llibre "Esperança i llibertat", escrit des d'Estremera i Lledoners
Raül Romeva: "El judici és una oportunitat per parlar a Espanya sense intermediaris"

Raül Romeva: "El judici és una oportunitat per parlar a Espanya sense intermediaris"

L'exconseller d'Exteriors publica el llibre "Esperança i llibertat", escrit des d'Estremera i Lledoners
Genís Cormand Actualitzat
TEMA:
Raül Romeva
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

 

"De tots els sentits, el que potser pateix més quan s'està privat de llibertat és la vista."

 

Raül Romeva, exconseller d'Exteriors, exdiputat del Parlament Europeu del Grup Verd del 2004 al 2014, ara pres a Lledoners pendent de judici, descriu a la pàgina 103 del llibre "Esperança i llibertat" aquesta conseqüència poc coneguda de la presó.

 

 

Els espais són tancats, reduïts, els murs massissos i no es veu l'horitzó. Sobretot a Estremera.

 

"Per això, quan trobes un angle des del qual pots veure el cim de les muntanyes és recomanable aturar-s'hi uns instants i fixar-hi la mirada."

 

Romeva ha treballat la mirada llarga al llibre que ha escrit des de la presó. Fixa la vista cap al passat, cap al futur més immediat i cap al futur que queda més lluny. El més immediat és el judici.

 

 

"Molta gent a Espanya no ens ha escoltat a nosaltres directament. La gent ha escoltat a aquells que ens interpretaven. Ens han vist a través d'una pantalla. Això s'ha d'aprofitar. El judici és una oportunitat per parlar a Espanya sense intermediaris."

 

"Esperança i llibertat" està escrit durant les nits, des de la presó d'Estremera i de Lledoners, en un primer moment a mà i, quan va poder, amb un ordinador. El llibre barreja el dietari (no cronològic), amb reflexions personals i polítiques.

Ens cita el dilluns a Lledoners per parlar del llibre. Jo li pregunto per passatges i reflexions que m'han cridat l'atenció i ell les recorda, les busca entre les pàgines del seu exemplar, les respon i les amplia. A través d'un vidre, amb un intèrfon blanc que dona com a resultat una veu vagament metal·litzada.

 

"Aquesta partida no s'ha acabat. Segueix oberta. Pot durar molt temps. No hi ha hagut victòria de ningú."

 

Sobre els fets d'octubre, ens detalla una reflexió:

 

"No s'ha fracassat. Al revés, el que hi ha és un aprenentatge. Amb el que sabíem fins llavors, vam fer el que havíem de fer. Ara tenim més informació. Ho tornaria a fer? En aquelles circumstàncies, sí."

       

Fa més d'un any de l'1 d'octubre i ha passat temps per pensar el futur.

 

"No podem ignorar la meitat de la població. No es pot construir una realitat en què una meitat s'imposi a l'altra. Hem de buscar nous consensos. Nous marcs que superin la divisió del 50/50. Malgrat que uns creuen que un 47% de població a favor de la independència és suficient, és evident que no ho ha estat. Hem constatat que, per desgràcia, no. Al Regne Unit i el Canadà, és suficient. A Espanya, no. Hem de fer més coses. Això no s'ha de veure com una renúncia. Assumir la realitat mai és una derrota. Això és el que et permet canviar-la. El camí no serà fàcil, ni ràpid, ni indolor."

       

"La pregunta és: qui vol ser Pedro Sánchez? Ja sabem qui és Mariano Rajoy. Què vol Pedro Sánchez deixar com a llegat de la seva presidència? Vol ser David Cameron, que fa política davant d'un problema polític? Ell va dir que no era David Cameron. La pregunta és: ara no ho és, ho pot ser, ho vol ser?"

 

Pepe Beúnza

 

Al llibre hi descriu moments personals. Parla de Pepe Beúnza, el primer objector de consciència polític d'Espanya, que va treballar a la Torre Marimon, la granja escola de Caldes de Montbui, d'on el pare de Raül Romeva era el director. Beúnza va estar dos anys tancat a deu presons diferents.

Just abans que Romeva ingressés a Estremera, li va enviar una carta. Li va parlar de la dignitat de ser pres per una causa que un mateix consideri justa. Unes reflexions que van ser clau per a Romeva per assumir l'ingrés a la presó. Ara porta més de quatre-cents dies tancat. D'aquí poques setmanes comença el judici. Té ganes que comenci.

 

"El pitjor és la incertesa. Com a pres, és millor saber i assumir el que t'ha de passar."

 

Especial relacionat: Les claus del judici del procés

 

 

ARXIVAT A:
Raül Romeva Judici procés Procés català Referèndum 1-O

VÍDEOS RELACIONATS