Raúl Guerra Garrido, Premi Nacional de les Lletres Espanyoles
L'escriptor Raúl Guerra Garrido ha obtingut el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles 2006, que reconeix el conjunt de la tasca literària, en qualsevol de les llengües de l'Estat, d'un autor espanyol. Fernando Savater, membre del jurat, ha destacat dues novel·les de l'autor, "Lectura insólita del capital", amb la qual va guanyar el Nadal el 1977, i "La carta", i ha destacat "la integritat personal i literària" del guardonat. Guerra Garrido s'ha imposat només per un vot a l'escriptora Ana María Matute, que també figurava entre els candidats, juntament amb el poeta andalús Pablo García Baena. El premi, dotat de 30.000 euros, està considerat el més important d'aquest gènere després del premi Cervantes.
Raúl Guerra Garrido va néixer el 4 d'abril de 1935 a Madrid, tot i que viu a Sant Sebastià des del 1960. D'ascendència lleonesa, l'escriptor va viure la seva infància a Cacauelos (El Bierzo) i va estudiar la carrera de Farmàcia, però tot i que la investigació científica ha estat una de les seves grans passions, la creació literària, especialment la narrativa, és l'eix de la seva vida.
El jurat del premi ha destacat la seva tasca "callada i silenciosa", "que ha estat sempre un narrador coherent i constant, i que segueix publicant obres plenes de rigor", ha determinat. Per a Fernando Savater, un dels defensors de la seva candidatura, "les seves novel·les, a més del valor literari que tenen, aporten un gran testimoni històric i serveixen de reflexió sobre la identitat del nostre país".
Guerra Garrido va publicar la seva primera novel·la, "Ni héroe ni nada", a la qual va seguir "Cadereño", el 1970, i "Ay", el 1972, amb la qual va aconseguir el premi Ciudad de Oviedo. A aquests títols van seguir: "La fuga de un cerebro", "Hipótesis" i "Pluma de pavo real, tambor de piel de perro". Aquell mateix 1977 va aconseguir el Nadal per "Lectura insólita del capital", el llibre que el va consagrar com a gran escriptor.
Després va publicar "Micrófono oculto" i "Copenhague no existe", "La costumbre de morir" i "Escrito en un dólar". El 1984 va quedar finalista al premi Planeta. El 2005 va publicar "La Gran Via es Nueva York", un altre dels seus èxits, que va rebre diversos premis.
El jurat del premi ha destacat la seva tasca "callada i silenciosa", "que ha estat sempre un narrador coherent i constant, i que segueix publicant obres plenes de rigor", ha determinat. Per a Fernando Savater, un dels defensors de la seva candidatura, "les seves novel·les, a més del valor literari que tenen, aporten un gran testimoni històric i serveixen de reflexió sobre la identitat del nostre país".
Guerra Garrido va publicar la seva primera novel·la, "Ni héroe ni nada", a la qual va seguir "Cadereño", el 1970, i "Ay", el 1972, amb la qual va aconseguir el premi Ciudad de Oviedo. A aquests títols van seguir: "La fuga de un cerebro", "Hipótesis" i "Pluma de pavo real, tambor de piel de perro". Aquell mateix 1977 va aconseguir el Nadal per "Lectura insólita del capital", el llibre que el va consagrar com a gran escriptor.
Després va publicar "Micrófono oculto" i "Copenhague no existe", "La costumbre de morir" i "Escrito en un dólar". El 1984 va quedar finalista al premi Planeta. El 2005 va publicar "La Gran Via es Nueva York", un altre dels seus èxits, que va rebre diversos premis.
