Rastrejaran tots els mòbils d'Espanya durant vuit dies per saber com ens movem

L'Institut Nacional d'Estadística afirma que les dades seran anònimes i no podrà fer seguiment de ciutadans concrets
Rastrejaran tots els mòbils d'Espanya durant vuit dies per saber com ens movem

Rastrejaran tots els mòbils d'Espanya durant vuit dies per saber com ens movem

L'Institut Nacional d'Estadística afirma que les dades seran anònimes i no podrà fer seguiment de ciutadans concrets
Xavier Duran Actualitzat
TEMA:
Tecnologia

L'Institut Nacional d'Estadística (INE) rastrejarà els moviments de tots els usuaris de les principals operadores de telèfons mòbils - Movistar, Vodafone i Orange -, segons informa aquest dimarts el diari El País.

Segons l'INE, l'objectiu és conèixer el moviment dels ciutadans i les dades recollides seran anònimes. Però l'anunci ha despertat molts recels pel que pot suposar d'atac a la privacitat dels usuaris.

Les dades es recolliran quatre dies feiners consecutius de novembre --del 18 al 21--, un diumenge i tres dies de vacances. Es faran servir per esbrinar els desplaçaments habituals o vacacionals de la població, de cara a planificar serveis públics i infraestructures.

L'INE dividirà el territori en 3.500 cel·les, cada una amb un mínim de 5.000 habitants. Es detectaran els moviments dintre de cada cel·la i d'una cel·la a una altra.

Fonts de l'INE han indicat que un dels objectius és obtenir informació abaratint els costos. L'últim cens complet que es va fer és el del 2001 i va costar 180 milions d'euros. El 2011 es va dur a terme amb el 10% de la població i va costar la meitat. Ara es volen utilitzar aquests mètodes perquè el cost sigui mínim. El 2021 es farà l'enquesta del cens només a un 1% de la població i la resta de dades s'obtindran del padró, de l'Agència Tributària i d'aquest rastreig dels mòbils


Única solució: apagar el mòbil

Entre les primeres crítiques hi ha hagut la de Genís Roca, expert en internet i president de la consultora Roca-Salvatella, per a qui un mostreig estadístic ben triat donaria el mateix resultat.

 

 

Diversos usuaris han expressat la seva preocupació i han preguntat per maneres d'evitar el seguiment. Això, però, només és possible d'una manera: apagant el mòbil. Ni eliminar la ubicació, ni les dades mòbils, ni cap altre sistema ho pot evitar. Per dir-ho de manera una mica prosaica, els telèfons mòbils són l'esquella que delata la presència humana.

En efecte, rastrejar la posició d'un usuari no només és possible sinó imprescindible per donar servei. Com que podem trucar, rebre trucades i bescanviar dades des de qualsevol lloc on hi hagi cobertura, el mòbil es posiciona contínuament respecte a les antenes més properes. Si no, seria impossible que la nostra línia fos localitzable. Per tant, les companyies poden saber sempre on són.
 

Una altra cosa és que es facin servir aquestes dades per localitzar persones concretes en llocs determinats i en moments precisos. Això només és possible per ordre judicial.

Segons ha explicat a Catalunya Ràdio Albert Cuesta, expert en tecnologia, és sorprenent que s'obtinguin dades de tots els mòbils, perquè les operadores fan estudis de mercat utilitzant-ne només una part i no cal incloure-hi el 100% dels usuaris. També considera que no és bon moment per fer-ho degut a la situació política.

 

 


Anonimitzar les dades

Per Josep Domingo-Ferrer, catedràtic d'Informàtica a la Universitat Rovira i Virgili i director de la Càtedra Unesco en Privadesa de Dades a la mateixa universitat, el seguiment de la trajectòria dels usuaris no s'hauria de fer amb els números de mòbil, perquè es poden vincular a usuaris concrets, sinó amb pseudònims:

"Fins i tot fent servir pseudònims, l'INE podria arribar a reidentificar un ciutadà si fos l'únic que es mogués entre dues cel·les. Per tant, caldria que les cel·les geogràfiques fossin prou grans perquè no passés que hi hagués un sol ciutadà movent-se entre dues cel·les."


Però Domingo-Ferrer també vol tranquil·litzar la ciutadania:

"Cal recordar que l'INE és un institut d'estadística oficial que està subjecte a la llei de secret estadístic, a més del Reglament General de Protecció de Dades de la UE. Per tant, està obligat a garantir l'anonimat dels ciutadans. És a dir, no passaria res encara que l'INE pogués reidentificar un ciutadà."


L'INE ha explicat que no rebrà informació sobre els números de telèfon, sinó dades agregades sobre quantes persones hi ha en una cel·la i per on es mouen dintre d'aquesta o quantes van a una altra cel·la. Podran saber, per exemple, que 150 persones han anat d'aquest lloc a aquest altre, però no fer el seguiment de persones concretes.

El problema vindria, afegeix Domingo-Ferrer, si l'INE publiqués o cedís a tercers les dades en brut que rep de les operadores, però no sembla que en tingui la intenció.

En teoria, el reglament europeu de protecció de dades impedeix que les companyies de telefonia facilitin les dades dels usuaris a tercers. El fet que siguin dades agregades i que es passin a l'INE, un organisme oficial, pot fer pensar que no l'afecta aquesta prohibició.

Però el reglament també ofereix aquesta soució, que Albert Cuesta explica per a una de les tres operadores:

 

 

A través de la xarxa Twitter, la companyia de telecomunicacions de Catalunya Parlem ha afirmat que s'ha negat participar en aquest restreig de dades.
 

 

El mòbil sap on serem

La localització amb el mòbil ja es fa servir de forma personalitzada amb finalitats comercials. Algunes cadenes d'establiments envien alertes quan detecten que un dels seus clients és a prop d'una de les seves botigues. Però això només és legal si s'ha donat autorització expressa perquè ho facin.

També s'utilitza per elaborar estadístiques. L'any 2011 ho va fer l'organisme oficial holandès Statistics Nettherlands. Va utilitzar dades de només una companyia de telecomunicacions, la més important, que tenia aproximadament un terç dels usuaris del país. Això va significar una limitació. Per això, va concloure que calia informació addicional sobre el conjunt d'usuaris perquè les dades fossin més significatives.

L'objectiu de la recerca era analitzar com canviava la localització dels usuaris durant el dia. Altres usos potencials eren estudis de mobilitat, turisme i activitat econòmica. Per obtenir el màxim d'informació, l'institut es plantejava altres possibilitats, com dades dels sistemes de navegació amb GPS i anàlisi dels missatges de Twiter.

També hi ha recerques que demostren la possibilitat de saber no només on era l'usuari, sinó on serà. L'estudi el van fer el 2012 tres investigadors de la Universitat de Birmingham i es basava en les dades del telèfon mòbil propi i el del grup social on es mouen els usuaris. Permetia predir on seria una persona vint-i-quatre hores més tard amb una precisió de vint metres. Només amb dades de l'usuari, l'error podia ser de mil metres.

Finalment, les dades de mobilitat es poden creuar amb moltes altres, com les cerques o les compres per internet, l'ús de targetes de crèdit o l'activitat a les xarxes socials. Tot plegat augmenta la capacitat de saber coses sobre els ciutadans. Al mateix temps, augmenta la preocupació dels ciutadans, que sospiten que algú sap més sobre ells que ells mateixos.

 

 

 

ARXIVAT A:
Tecnologia Xarxes socials

VÍDEOS RELACIONATS

ÀUDIOS RELACIONATS