Radiografia del combatent estranger a Ucraïna: qui hi va, per què i quines conseqüències té

La invasió russa ha despertat l'interès de molts ciutadans d'arreu del món per combatre en un dels dos bàndols

Actualitzat

"No russians in Ucrania. Libertad, freedom". Són les paraules que un soldat de nacionalitat espanyola dirigeix al president Volodímir Zelenski quan el visita al centre on ha estat hospitalitzat després d'un atac a Odessa, a finals de juliol. Tot i que no hi ha dades oficials sobre la quantitat d'espanyols que s'han unit al front a Ucraïna, alguns experts parlen de desenes de voluntaris.

I és que la invasió russa d'Ucraïna ha despertat l'interès de persones d'arreu del món per combatre, sigui al bàndol ucraïnès o al bàndol prorús.

Segons el Ministeri de Defensa ucraïnès, 20.000 estrangers han sol·licitat o han mostrat interès per unir-se a la legió internacional que va crear el govern de Zelenski a finals de febrer.

Això no vol dir que acabin lluitant al front, però els experts alerten que poden representar una amenaça per a la seguretat al retorn al seu país.

Tot i que dins d'Ucraïna siguin soldats, Rússia els considera mercenaris. En el darrer intercanvi de presoners es va alliberar un ciutadà amb nacionalitat britànica i ucraïnesa: Aiden Aslin. Havia estat condemnat a mort després de ser capturat per separatistes prorussos. Abans d'Ucraïna, va combatre a Rojava amb les milícies kurdes contra l'Estat Islàmic. En l'intercanvi hi havia quatre britànics més, dos nord-americans, un marroquí, un suec i un croat. Tos havien lluitat a les files ucraïneses.

No és la primera vegada que voluntaris internacionals viatgen a Ucraïna per combatre. La guerra al Donbass i la crisi de Crimea l'any 2014 van atreure individus amb ideologies comunes, sobretot militants d'entorns d'extrema dreta, principalment d'Europa i dels Estats Units.

També hi va haver persones amb perfils d'extrema esquerra que es van unir al bàndol prorús. Lluitaven en unitats no estatals, en batallons de voluntaris ucraïnesos o en milícies separatistes.

Amb la guerra a Ucraïna, però, el fenomen dels combatents estrangers ha agafat més volada i ja no s'explica només per factors ideològics. Ara, els estrangers es poden allistar a les unitats d'estrangers de les Forces de Defensa Territorial, a través de les ambaixades ucraïneses. Bielorússia, Geòrgia, els Estats Units i el Regne Unit són l'origen més freqüent dels actuals combatents.

Quique Badia, periodista expert en la ultradreta, descriu el perfil de les persones que hi participen: "Són més aviat persones que busquen notorietat o que, pel que sigui, consideren que és una injustícia el que està passant i van a combatre".

"El perfil ideològic ha anat decaient en relació amb l'inici del conflicte."

Badia és un dels autors de l'únic informe que ha analitzat exhaustivament la presència d'estrangers a la guerra d'Ucraïna, a través de la fundació Counter Extremism Project.

El batalló Azov és un dels que ha acollit combatents estrangers
El batalló Azov és un dels que ha acollit combatents estrangers (Zuma Press/Celestino Arce Lavin)

Unitats que han tingut un paper important en el reclutament estranger, com el regiment Azov, ara formen part de la Guàrdia Nacional d'Ucraïna. Legalment no poden incloure voluntaris estrangers, però l'informe assegura que alguns exmembres croats van tornar a Mariúpol per lluitar al costat d'Azov.


D'on venen la majoria de voluntaris?

Ara, el gruix de voluntaris a l'exèrcit ucraïnès són de països exsoviètics oposats a la russificació que propugna el Kremlin. Una font important de reclutament és la Legió Estrangera de Geòrgia, oberta al reclutament estranger.

Quique Badia: "Geòrgia és un dels països que més combatents estrangers han aportat en aquest conflicte. És un país que va patir una agressió russa, de manera que moltes persones viuen la guerra d'Ucraïna com si fos una agressió contra el seu propi país".

Bielorússia també és un dels països d'on més voluntaris han sortit cap a Ucraïna. La majoria, opositors al president Lukaixenko i a la russificació que propugna el Kremlin, han estat presents a Ucraïna des de la revolta de Maidan. Actualment, Ucraïna ha refusat allistar aquests ciutadans per evitar tensions amb Bielorússia, i han acabat als batallons de voluntaris.

Els Estats Units han estat presents a Ucraïna des el 2014. Milícies paramilitars neonazis, com l'Atomwaffen Division, han rebut entrenament militar amb el regiment Azov. El 2020, Kíiv va expulsar del país dos militants que havien fet proclames terroristes a Ucraïna.

Ara, però, no s'han detectat individus de perfil extremista. Dels aproximadament 6.000 americans que volen servir a Ucraïna, la meitat han estat rebutjats per falta d'entrenament militar o per no poder acreditar altres requisits. Al març, un centenar de soldats nord-americans van ser oficialment acceptats per l'ambaixada ucraïnesa per lluitar al front.


Una desena d'espanyols

El fenomen dels combatents estrangers també ha tingut impacte a l'estat espanyol. Es poden comptar a desenes. segons va dir a primers de març el cònsol general d'Ucraïna a Barcelona.

Pocs mesos després de la invasió es va conèixer el cas de Miguel Faro, un jove tarragoní d'extrema dreta que va unir-se al regiment d'Azov. El 2017 havia estat detingut a Hongria per dur una samarreta amb el logotip de l'antisemita Partit de la Creu Fletxada hongarès i per fer la salutació nazi en un cementiri jueu.

Tancs russos abandonats al Donbass davant l'avança de les tropes d'Ucraïna
Tancs russos abandonats al Donbass davant l'avanç de les tropes d'Ucraïna (Reuters/Vitalii Hnidyi)

Al costat oposat, hi ha el cas de Bernat-Lautaro Bidegain Ros, procedent d'un entorn polític d'esquerra i perfil d'algú que va a buscar la fama. Té un compte a Instagram on ha difós la seva experiència al front.

O el cas de Francisco Floro, que anteriorment havia lluitat a les files kurdes contra l'Estat Islàmic. També el d'un jove mallorquí, Antoni Androver, que va morir mentre feia tasques a la rereguarda.

"De la mateixa manera que persones que no estaven especialment polititzades, però consideraven que l'ofensiva d'Estat Islàmic era una crida a participar en una guerra injusta, moltes persones decideixen fer aquest pas a Ucraïna", explica Badia.

"Per combatre una injustícia o perquè els agrada l'adrenalina de la guerra."

Ara bé, no totes les persones que han viatjat fins a Ucraïna tenien experiència militar prèvia, detalla el periodista. Els que en tenien "s'han trobat que al davant no hi tenien una milícia desorganitzada com el cas d'Estat Islàmic, sinó un exèrcit regular amb armes avançades que estava arrasant ciutats senceres", explica. De manera que eren pocs els que al final feien el pas al front.

Com ho veuen els països?

Països com Bèlgica han intentat dissuadir els seus ciutadans i reservistes d'anar a combatre a Ucraïna. Altres debaten sobre la seva legalitat, un debat que es va desencadenar al Regne Unit, després que la llavors secretària d'Afers Exteriors, Liz Truss, va animar la gent a allistar-se. Al Regne Unit, és il·legal participar en un conflicte estranger.

També hi ha països que han permès i encoratjat els seus ciutadans a fer-se voluntaris pel seu compte. La primera ministra de Dinamarca, Mette Frederiksen, va informar els ciutadans que no és il·legal allistar-se i que "és una decisió que qualsevol podria prendre".

El govern de Letònia va redactar un projecte de llei per donar cobertura als letons que volguessin agafar les armes per Ucraïna. També Suècia, fent una excepció en la seva legislació.

En el cas de l'estat espanyol, tampoc és un delicte anar a combatre, segons va anunciar la ministra de Justícia, Pilar Llop. Al seu retorn, als voluntaris no els hauria de passar res si no han comès delictes contraris al dret internacional. Ara bé, sempre que no comprometin la neutralitat d'Espanya en el conflicte, tot i que la participació indirecta en el lliurament d'armes de l'OTAN podria posar en dubte aquesta "neutralitat".

Tot i el baix nombre d'extremistes violents implicats en la guerra a Ucraïna, els experts alerten que el seguiment de les persones que hagin viatjat a zones de guerra hauria de ser una prioritat dels governs.

Badia alerta que, com que a l'estat espanyol no hi ha un delicte específic, això fa molt més difícil el seguiment i l'acció policial.

"En cas que aquestes persones acabin adoptant posicions radicals o violentes, no se les pot perseguir penalment."

La presència estrangera a la guerra d'Ucraïna no se cenyeix només als voluntaris. Des que va entrar en joc l'ajuda de l'OTAN a Kíiv, la participació internacional és una de les característiques d'aquest conflicte.

Quique Badia detalla que la participació estrangera en aquest conflicte és extensa: "És sabut que el Regne Unit ha enviat en els últims anys persones a formar les Forces Armades ucraïneses. Cada vegada que s'ha fet una transferència d'armament hi ha persones que els ensenyen com utilitzar aquestes armes". No estem parlant d'una cosa aïllada, argumenta, i no és un fenomen que es redueix exclusivament a les combatents que per raons ideològiques estan lluitant a Ucraïna.

 

ARXIVAT A:
UcraïnaRússia
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut