Quinze murs més a Europa 30 anys després de la caiguda del de Berlín

En el 30è aniversari de la caiguda del Mur de Berlín, aquesta matinada de divendres a dissabte, Europa veu com creixen nous murs a les fronteres externes de la Unió.

Tant les institucions comunitàries com els estats membres s'han gastat milers de milions d'euros en aquests últims quatre anys per reforçar les seves fronteres.

Un agent de la Guàrdia Civil patrullant al costat de la tanca entre Melilla i el Marroc

 

1.000 quilòmetres en 15 murs

Si el 1989 a Europa hi havia dos murs -el de Berlín i el de l'Ulster-, trenta anys més tard el nombre de murs i tanques s'ha incrementat fins a 15, com a mínim.

I si la longitud total del mur de Berlín era de 155 quilòmetres, actualment les tanques frontereres al voltant de la Unió Europea superen els 1.000 quilòmetres, o sigui, sis vegades més llargues.

Això sense comptar les operacions marítimes destinades a interceptar i mantenir fora del territori de la Unió les persones refugiades.

Construcció de la segona tanca entre Hongria i Croàcia (Reuters)

"El negoci de construir murs"

Tot això ho explica l'informe "El negoci de construir murs", del Centre Delàs d'Estudis per la Pau, que inclou un mapa interactiu on tot això es veu de manera ben gràfica.

Aquest mapa, que es pot consultar a la web http://www.centredelas.org/delasmap/, l'han elaborat conjuntament amb l'ONG holandesa Stop Wapenhandel i el Transnational Institute.

Els nous murs es van començar a construir el 2012, i el 2014 es van accelerar, sobretot per tallar el pas de migrants pels Balcans a Grècia, Hongria, Eslovènia i Àustria en l'onada migratòria provinent de Síria.

Però també cal incloure-hi les tanques espanyoles de Ceuta i Melilla, els nous murs de Lituània, Letònia i Estònia amb Rússia, i el del Regne Unit al pas de Calais.

L'informe revela quines són les empreses europees que es beneficien de la construcció d'aquests nous murs, algunes de les quals són gegants de la indústria militar, com per exemple Thales, Airbus i Leonardo:

30 años después de la caída del #MuroDeBerlín la UE y sus Estados miembro han destinado miles de millones de € a la construcción de muros y han presupuestado destinar muchos más.

NUEVO INFORME de @TNInstitute @CTWnl y @CentreDelas https://t.co/Lw5KAyCK6x #BerlinWall30 pic.twitter.com/T4KbZVOjP2

— Centre Delàs (@CentreDelas) November 5, 2019

Aquest informe és la segona part del que aquestes mateixes tres organitzacions van publicar el 2018 amb el títol "Aixecant murs: polítiques de la por i securització a la Unió Europea".

Soldats eslovens instal·lant la tanca entre Eslovènia i Croàcia (Reuters)

Els murs electrònics i marítims

Segons el Centre Delàs, en el primer informe es van identificar i mesurar per primera vegada aquests nous murs, i ara s'han dedicat a analitzar-ne la dimensió econòmica.

El segon informe destaca que, més enllà dels murs i tanques, el negoci –i els obstacles a la migració- és en la tecnologia que els acompanya: radars, drons i sistemes de vigilància electrònica.

També hi inclouen la vigilància a alta mar al Mediterrani, que defineixen com a "muralla marítima" i "cementiri per a milers de persones migrants i refugiades."