Quins són els 12 punts del pla de pau de la Xina a Ucraïna, que occident no es creu
Tant la UE com l'OTAN consideren que Pequín, que mai ha condemnat la invasió russa, "ja ha pres partit" i Kíiv demana que Xi Jinping parli amb Zelenski com ho fa amb Putin
La Xina ha presentat aquest divendres, coincidint amb el primer aniversari de la guerra d'Ucraïna, el seu pla per aconseguir la pau a la regió.
El govern de Pequín, que no ha condemnat mai la invasió russa d'Ucraïna, que evita la paraula "guerra" i que tampoc ha censurat obertament Putin, ha presentat un document de 12 punts titulat "Posició de la Xina sobre la solució política de la crisi d'Ucraïna" en què insta les parts a cessar les hostilitats, reprendre el diàleg i no atacar els civils.
També a no utilitzar armes nuclears, el punt que potser és més crític amb el règim de Vladímir Putin, que aquest dijous ha amenaçat amb "la tríada nuclear" i amb desplegar més armament.
La diplomàcia xinesa, que s'ha declarat oficialment neutral, s'oposa a les sancions a Moscou que no siguin aprovades per l'ONU, on Rússia té dret de veto, i demana "mantenir estables les cadenes de subministrament" com l'energia, les finances, el comerç d'aliments o el transport.
Aquests són els 12 punts de la seva proposta:
- Respectar la sobirania de tots els països. "La sobirania, la independència i la integritat territorial de tots els països s'han de defensar de forma efectiva", tant si són "grans com petits, forts o dèbils, rics o pobres" diu el document, que demana protegir "conjuntament les normes bàsiques de les relacions internacionals" i "rebutjar la doble moral".
- Abandonar la mentalitat de la Guerra Freda. La Xina adverteix que ni la seguretat d'un país es pot aconseguir passant per sobre d'altres, ni la "d'una regió es pot obtenir enfortint o expandint els blocs militars" i demana "abordar de forma adequada" els interessos i preocupacions de seguretat legítims "de tothom". Per això demana "ajudar a forjar una arquitectura de seguretat europea equilibrada, eficaç i sostenible", tenint en compte la pau i l'estabilitat mundials i "evitant la confrontació entre blocs".
- Cessar les hostilitats. Pequín reconeix que "el conflicte i la guerra no beneficien ningú" i demana a totes les parts racionalitat i moderació per evitar "agreujar les tensions i que la crisi d'Ucraïna es deteriori més encara o fins i tot surti de mare." Per això demana "un diàleg directe" entre Rússia i UcraÏna al més aviat possible,per desescalar la situació i obtenir "un alto el foc integral".
- Reprendre les converses de pau. El diàleg i la negociació són l'única solució viable a la crisi d'Ucraïna. La diplomàcia xinesa considera que "l'enfocament correcte" és promoure converses de pau i demana que tota la comunitat internacional s'hi comprometi i creï les condicions per repredre les negociacions. I conclou: "La Xina seguirà fent un paper constructiu en aquest aspecte".
- Resoldre la crisi humanitària, seguint els principis de "neutralitat i imparcialitat" i sense polititzar-les. Pequín demana protegir la seguretat dels civils i establir corredors humanitaris per evacuar la població de les zones de conflicte i proposa que sigui l'ONU qui coordini la canalització de l'ajuda humanitària.
- Protegir els civils i els presoners de guerra. Les parts en conflicte "han de complir estrictament el dret internacional humanitari, evitar atacar civils o instal·lacions civils, protegir les dones, els nens i les víctimes del conflicte i respectar els drets fonamentals dels presoners de guerra", diu el text, que dona suport a l'intercanvi de presoners entre Rússia i Ucraïna.
- Mantenir la seguretat de les centrals nuclears. Pequín s'oposa a qualsevol atac armat contra centrals o "instal·lacions nuclears pacífiques" i demana evitar "accidents nuclears" provocats per l'home.
- Reduir els riscos estratègics. La Xina s'oposa clarament "a l'ús o amenaça d'ús de les armes nuclears" que diu que no s'han de fer servir per evitar una crisi nuclear i s'oposa "a la investigació, desenvolupament i ús d'armes químiques i biològiques per part de qualsevol país i sota qualsevol circumstància".
- Afavorir les exportacions de cereals, com a solució factible, diu la Xina, a la crisi alimentària mundial.
- Acabar amb les sancions unilaterals. La diplomàcia xinesa considera que les sancions unilaterals no solucionen res sinó que "només creen nous problemes" i per això s'oposa a les sancions "no autoritzades pel Consell de Seguretat de l'ONU". Per això demana que "no se n'abusi" per afavorir la desescalada de la crisi.
- Mantenir estables les cadenes industrials de subministrament i no fer servir "l'economia mundial com a eina o arma amb finalitats polítiques". La Xina demana "no pertorbar la cooperació internacional en energia, finances, comerç d'aliments i transport" per no frenar la recuperació econòmica mundial.
- Promoure la reconstrucció postconflicte. Pequín fa una crida a la comunitat internacional perquè treballi per reconstruir les zones en conflicte i s'ofereix per "proporcionar assistència i desenvolupar un paper constructiu" en aquest punt.
La UE, escèptica: "La Xina ja ha pres partit"
Kíiv ha agraït la publicació del document però demana que Pequín parli directament amb Ucraïna, igual que ho fa amb Moscou i adverteix que qualsevol pla per posar fi a la guerra ha de contemplar la retirada de les tropes russes.
Ho ha dit el president Volodímir Zelenski, aquest divendres per la tarda, en una roda de premsa on ha valorat positivament que la Xina vulgui implicar-se més la resolució del conflicte:
"Ja ho he dit alguna vegada. La Xina ha començat a parlar d'Ucraïna. I això no està malament."
El president ucraïnès li ha demnat a Xi Jinping un tractament com el que es dispensa a Vladímir Putin. I això, d'entrada, implica una trobada.
Ucraïna celebra, però, el primer punt de la proposta xinesa, el "respecte a la integritat territorial i a la independència dels països" però rebutja que qualsevol sanció econòmica a Rússia passi pel Consell de Seguretat de l'ONU, on Moscou té dret de veto.
El Kremlin, igual que ha fet Ucraïna, no es tanca a explorar la "via xinesa".
La Xina i Rússia mantenen una relació fluïda i contactes permanents. Aquesta mateixa setmana, el president rus es reunia amb el cap de la diplomàcia xinesa, que va visitar Moscou després de participar a la Conferència de Seguretat de Munic.
Des de l'inici de la guerra Xi Jinping no ha parlat amb Zelenski i en els pròxims mesos viatjarà a Moscou.
El secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, ha restat credibilitat a la proposta xinesa "perquè mai han condemnat la invasió russa d'Ucraïna" i els Estats Units no només se n'ha mostrat escèptics, sinó que han acusat la Xina d'estar disposats a ajudar militarment Rússia. Una acusació de la qual també n'ha parlat Jens Stoltenberg:
"No hem vist que la Xina proporcioni ajuda militar a Rússia, però tenim senyals i indicis que ho podrien estar considerant i planejant. La Xina no ho hauria de fer, perquè això voldria dir donar suport a una agressió militar il·legal."
La Unió Europea, per la seva banda, tampoc es creu el pla de pau xinès perquè considera que Pequín ja ha pres partit, com ha dit aquest divendres des de Tallinn la presidenta de la Comissió Europea Ursula von der Leyen:
"La Xina s'ha posicionat, per exemple, signant un acord d'amistat il·limitada just abans que comencés la invasió russa d'Ucraïna. Mirarem els principis de la proposta de pau però tenint en compte que la Xina ha pres partit."
Aquest dijous l'Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar una resolució que exigeix a Rússia que surti immediatament del país, un posicionament només simbòlic que va tenir, una vegada més, les sonores abstencions de la Xina i l'Índia.
