Quins canvis podria portar la llei electoral, l'eterna assignatura pendent?
Catalunya és l'única comunitat autònoma que no té llei electoral pròpia. I si en tingués, què canviaria?
Alguns dels dubtes que ha generat l'ajornament de les eleccions al Parlament no s'haurien plantejat si Catalunya tingués una llei electoral pròpia. És l'eterna assignatura pendent. I, de fet, és l'única comunitat en aquesta situació.
40 anys de Parlament i dotze legislatures no han servit perquè s'hagi aprovat una llei electoral a Catalunya. Sí que hi ha hagut intents dels partits, una iniciativa legislativa popular (ILP) i informes d'especialistes. Però, què canviaria amb la llei? Vegem-ne unes quantes possibilitats.
L'acordió
És el nom amb què es coneix una cambra amb un nombre variable de diputats. Ara, el Parlament en té 135, però hi podria haver una forquilla, posem per cas, d'entre 120 i 150. Amb una participació igual o inferior al 60 per cent s'adjudicarien 120 escons. Com més participació, més diputats. Si se supera el 75 per cent s'adjudiquen tots els escons. Els diputats s'assignen per demarcacions.
Joan Botella, catedràtic de Ciència Política de la UAB, considera que amb aquesta fórmula "hi hauria un estímul perquè els partits polítics anessin a buscar els ciutadans i intentessin convence'ls per votar". Botella, un dels redactors de la ILP impulsada fa deu anys per Ciutadans pel Canvi, afegeix que "tal com estem ara la participació és completament indiferent als resultats".
Vot preferencial
També conegut com la "creueta". Dins de la llista l'elector pot marcar amb una creu uns quants noms. Els que obtenen un cinc per cent més de vots pugen de lloc. Amb una excepció: el cap de llista es manté inalterable. Aquesta proposta la recollia tant la ILP com un informe anterior encarregat per la Generalitat a diversos experts, entre els quals hi havia el mateix Joan Botella i el doctor en Ciència Política de la UB Josep Maria Reniu.
Segons Reniu, la "creueta" serveix per refer el vincle entre el representant polític i la ciutadania. "És donar al ciutadà eines perquè pugui premiar o penalitzar aquells candidats que o no hagin trepitjat el territori o no coneguin les necessitats d'aquella comunitat i, a fi de comptes, equilibrar aquesta relació"
Vegueries
Les set vegueries com a circumscripció electoral en lloc de les províncies per millorar la proporcionalitat entre la població de cada territori i el nombre d'escons. S'adjudiquen dos escons a cada vegueria i la resta segons la població. Reniu explica que del que es tracta és d'anar a "circumscripcions molt més petites que permetin, no obstant, una representació prou plural, com és el nostre país".
Els diputats de la tretzena legislatura tindran una nova oportunitat per fer la llei. Un tema complicat perquè implica canviar les condicions amb què són elegits. Joan Botella explica de manera gràfica que "és com si la llei de caça la fessin els conills". I proposa la possibilitat que no entrés en vigor a les següents eleccions, sinó a les segones després de l'aprovació. Així s'evitaria, diu Botella, "que hi hagués tant càlcul de 'què em passarà a mi?, quin serà el meu destí?'"
