Quines funcions del cervell humà envelleixen abans i per què? L'evolució, la clau
Un estudi de científics alemanys i nord-americans determina com les àrees del cervell humà més vulnerables i que es deterioren abans són les últimes a evolucionar
Amb l'edat, el nostre cervell va perdent matèria grisa, envelleix i es deteriora, però no ho fa de manera uniforme. És evident que a mesura que ens fem vells perdem algunes funcions abans que les altres.
Segons un estudi publicat a Science Advanced, les primeres àrees a deteriorar-se en els humans són les que estan relacionades amb la imaginació i la presa de decisions, així com el pensament abstracte, unes funcions que se situen en l'àrea prefrontal de l'escorça cerebral.
Aquesta és l'àrea cerebral que més han desenvolupat els humans des que es van diferenciar dels "Homo sapiens", i ha permès a l'espècie la seva formidable evolució. Precisament, l'estudi revela que és també la més vulnerable al deteriorament de l'edat.
"L'extensa expansió del còrtex prefrontal (PFC) i altres àrees d'associació del còrtex en l'evolució humana recent des de la separació d'un avantpassat comú amb els ximpanzés té el preu d'una major vulnerabilitat relacionada amb l'edat."
L'estudi, fet en col·laboració de científics dels camps de la neurociència, la medicina i l'antropologia d'universitats d'Alemanya i els Estats Units, ha relacionat aquest fet amb "l'augment de la vulnerabilitat als processos neurodegeneratius", en augment els últims anys en què l'esperança de vida dels humans s'ha allargat.
"S'ha trobat anteriorment que l'escorça medial i orbitofrontal i l'ínsula, que mostrava una gran expansió i una disminució de la materia grisa a causa de l'edat, presentaven un alt deteriorament del metabolisme de la glucosa i una gran acumulació d'amiloide β en l'envelliment humà."
La capacitat del nostre cervell es tradueix en el pes i el volum i la distribució de les àrees relacionades amb diferents processos neurològics. Un cervell humà pesa 1,4 quilos de mitjana, un 2% del pes corporal i, tanmateix, consumeix el 20% de l'energia total del cos. Com si fos un ordinador orgànic, recentment s'ha calculat que té una capacitat d'emmagatzemar 2,5 petabytes d'informació.
Comparar els cervells d'humans i ximpanzés
Sovint s'ha dit que utilitzem només una petita part del potencial del nostre cervell, però sembla que, malgrat que es tracta d'un òrgan amb una gran plasticitat, no sempre les funcions que es poden perdre les recupera una altra zona. Per valorar l'envelliment del cervell, els científics han mesurat la pèrdua de matèria grisa i han determinat les zones on es perd.
El ximpanzé és el simi que té una estructura i una evolució del cervell més similars a les dels humans. Així, l'estudi ha comparat la pèrdua de matèria grisa entre una mostra de 189 ximpanzés d'entre 9 i 50 anys, i una altra de 480 humans, d'entre 20 i 74 anys. També s'ha dividit el cervell en 17 àrees per determinar en quines zones es produeix aquesta pèrdua i quines funcions afecta.
Comparant la pèrdua de matèria grisa d'un humà als 50 anys i l'equivalent d'edat en el simi, l'estudi revela que el deteriorament és desigual en les zones del cervell i entre espècies.
En els humans es va observar més pèrdua de matèria grisa en l'àrea prefrontal ventral del còrtex que es relaciona amb les funcions cognitives, com ara el control executiu, la memòria de treball i el llenguatge.
En canvi, als ximpanzés el primer que se'ls deteriora és la zona central, que controla els hàbits i les conductes de recompensa. Per contra, la part del cervell que controla les habilitats motores i la visió --activitats bàsiques en els animals-- és la que es veu menys danyada.
Aquestes zones coincideixen amb les àrees que més han crescut en l'evolució del cervell. "Això suggereix que l'expansió més gran del còrtex prefrontal (PFC) --que és proporcionalment més gran en humans en comparació amb els ximpanzés--, que ha estat fonamental en el desenvolupament evolutiu de la cognició dels primats, va en detriment de la disminució severa de la matèria grisa relacionada amb l'edat en humans", conclou l'estudi.
Perdre abans l'últim que s'ha après
Una altra de les troballes de l'estudi que pot ajudar a entendre i combatre l'envelliment cerebral és que "l'expansió del còrtex prefrontal ventral molt més gran i la disminució de la matèria grisa relacionada amb l'edat en humans, en comparació amb els ximpanzés" remet i ve a confirmar la hipòtesi de l'evolució del desenvolupament que diu que "últim a entrar, primer a sortir" --és a dir, que primer es perd l'últim que s'ha guanyat-- durant l'envelliment.
Per confirmar-ho l'estudi va comparar les diferents evolucions cerebrals no només entre els humans i els ximpanzés, sinó entre els ximpanzés i els babuïns i els macacos, i ha determinat que el deteriorament primer es produeix en les zones que han tingut una evolució recent més gran en funció de cada espècie.
