Quin cost econòmic va suposar l'ús dels col·legis electorals l'1-O?

Acarament al Suprem entre pèrits de l'acusació i la defensa sobre la possible malversació el dia del referèndum
Quin cost econòmic va suposar l'ús dels col·legis electorals l'1-O?
Madrid

Quin cost econòmic va suposar l'ús dels col·legis electorals l'1-O?

Acarament al Suprem entre pèrits de l'acusació i la defensa sobre la possible malversació el dia del referèndum
Josep Maria CampsActualitzat
TEMA:
Judici procés
Quin cost econòmic va suposar l'ús dels col·legis electorals l'1-O?

D'esquerra a dreta, Carlos Javier Irisarri, José Manuel Cámara, Jordi Duatis i Joan Güell, aquest dijous al Tribunal Suprem

Un cop acabades les declaracions dels últims testimonis al judici del procés, al Tribunal Suprem aquest dijous s'ha continuat amb la prova pericial.

En la sessió de matí han comparegut els autors d'un dictamen demanat per la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat que quantifica el valor en diners de l'ús dels col·legis electorals l'1-O.


Acarament de pèrits d'acusació i defensa

Aquest informe, que provaria el delicte de malversació, l'han elaborat Carlos Javier Irisarri, de l'empresa SEGIPSA, i José Manuel Càmara, de l'empresa Ibertasa.

Tots dos han declarat alhora que Jordi Duatis i Joan Güell, del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, que han elaborat un contradictamen per a la defensa de Dolors Bassa, de manera que la declaració s'ha convertit en una mena d'acarament.
 

Com edificis privats

A preguntes de la fiscal Consuelo Madrigal, Cámara ha dit que han fet la taxació com si els edificis utilitzats pel referèndum fossin privats i s'haguessin llogat d'acord amb el valor cadastral que tenen.

En aquest sentit, ha explicat que han fet servir la superfície dels edificis, el valor del sòl segons el municipi i l'ús habitual dels locals, entre altres criteris.

Irisarri ha justificat la valoració dient que hi ha la possibilitat de llogar-los:

"Es pot aconseguir diners per aquests locals, per suposat. Tant de bo me'ls deixessin a mi gratuïtament, però no és el cas."

La fiscal Consuelo Madrigal, aquest dijous interrogant els quatre pèrits
 

No s'ha tingut en compte la titularitat

Els pèrits de la defensa han contraargumentat dient que no té sentit fer una valoració d'aquest tipus, perquè l'informe barreja edificis privats i edificis públics, que no estan al mercat de lloguer.

En concret, Joan Güell ha dit que es van fer servir edificis de la Generalitat, d'ajuntaments, privats i d'entitats religioses i esportives, i que "la titularitat, per un dictamen d'aquestes característiques, és fonamental".

L'altre pèrit de la defensa, Jordi Duatis, ha afegit que el càlcul demanat per les acusacions ha valorat el total dels edificis, quan l'ús que se'n va fer l'1-O va ser només parcial:

"El fet d'utilitzar el cadastre fa que valorin tot l'immoble, no només l'espai destinat a la votació".

També ha qüestionat que s'hagi establert un lloguer de 24 hores, quan els col·legis electorals no van estar oberts ni la meitat d'aquest temps.

L'arquitecte Joan Güell, primer per la dreta, aquest dijous responent a les preguntes de les acusacions al Tribunal Suprem

"Un valor raonable", segons els autors

Per la seva banda, Güell ha afegit que tampoc no s'han tingut en compte les diferències de preu del sòl que hi ha a dins d'un mateix municipi, ni tampoc l'antiguitat dels edificis.

Cámara ha defensat la seva feina, assegurant que no han calculat "un valor de mercat", sinó "un valor raonable". De tota manera ha admès que una "valoració massiva" de més de 2.300 locals com aquesta té limitacions.


"No hi ha valoració possible"


L'advocada de l'Estat Rosa María Seoane ha preguntat als pèrits de la defensa si havien fet una valoració alternativa, però Güell ha assegurat que una valoració com aquesta no és possible:

"Efectivament, no hem fet cap valoració alternativa perquè creiem que l'encàrrec que els han fet als nostres col·legues no té valoració. No hi ha valoració possible perquè, insisteixo, els edificis públics de la Generalitat de Catalunya no estan en el mercat de lloguer."

El lucre cessant i la cessió gratuïta


L'advocat de Dolors Bassa, Mariano Bergés, que ha demanat el contradictamen, ha preguntat als pèrits sobre el concepte de "lucre cessant", és a dir, la pèrdua de valor que s'hauria produït per l'ús dels edificis l'1-O, i que podria reforçar l'acusació de malversació.

Duatis ha dit que en aquest cas no n'hi ha, perquè no es deixa de guanyar res pel fet que s'utilitzi els locals.

Josep Riba, advocat de Carles Mundó, ha preguntat als pèrits de l'acusació si per fer l'informe van tenir en compte la llei que marca la cessió gratuïta de locals públics, i han admès que si es té en compte això, no hi hauria cap cost.


Debat conceptual, però sense xifres

Curiosament, en cap moment de la declaració d'aquests pèrits no s'ha explicitat la xifra en diners calculada en el dictamen demanat per la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat.

En escrits aportats anteriorment per la Fiscalia, s'assegurava que aquesta xifra podia arribar als 900.000 euros.
 

 

ARXIVAT A:
Judici procés

VÍDEOS RELACIONATS