Qui és Víktor But, el Mercader de la Mort alliberat pels EUA a canvi de Brittney Griner

El Senyor de la Guerra o el Traficant de la Mort, Víktor But, ja és a Moscou, després que l'hagin intercanviat per la jugadora de bàsquet nord-americana Brittney Griner, que complia condemna a Rússia perquè entre l'equipatge li van trobar vapejadors amb oli de cànnabis.

Els sobrenoms d'aquest traficant rus d'armes parlen per si sols, però el desembre del 2021, dos mesos abans que Putin ordenés atacar Ucraïna, l'home va exposar a Moscou una vintena de dibuixos que mostraven una faceta que va sorprendre a tothom: s'havia passat a l'art de dibuixar.

El canvi no va ser casual, i és que But s'ha estat 14 anys entre reixes, primer a Tailàndia i després als EUA, on fins aquest dijous complia una condemna de 25 anys de presó.

Entre dibuix i dibuix l'home ha decidit guardar silenci durant tot aquest temps, però la seva mare, Raïssa, i la seva dona, Al·la, han estat les que han mantingut viva la lluita per la seva llibertat, escrivint cartes públicament tant al president rus, Vladímir Putin, com al nord-americà, Joe Biden. I al final se n'han sortit.

Una vida camaleònica interpretada per Nicolas Cage

El nou passatemps de But, el dibuix, no feia més que revelar el caràcter camaleònic que sempre ha caracteritzat un home que va acabar a la presó ni més ni menys que per ser un traficant d'armes assenyalat internacionalment.

Una vida que sembla treta d'un personatge d'una novel·la i que, de fet, va inspirar la pel·lícula "El senyor de la guerra", en què Nicolas Cage interpreta But, que rep el nom de Yuri Orlov.

Els mitjans russos expliquen que l'home va néixer el 1967 a Duixanbé, la capital del Tadjikistan. Començava a escriure's així una història amb capítols a l'Institut Militar de Llengües Estrangeres a Moscou, on es va graduar el 1991, i en una base militar on va treballar com a intèrpret per a la Força Aèria russa, després de la caiguda de l'URSS.

Després d'això es va enrolar al Servei Federal de Seguretat, l'antic KGB, on va aconseguir el grau de major, i el 1992 va marxar a Sud-àfrica per dedicar-se a "organitzar el transport aeri", segons l'agència TASS.

Tres anys després apareixeria a Bèlgica, on figurava com a propietari de l'aerolínia Transavia Export Cargo. Allà també hi va obrir el seu primer negoci de flors i productes alimentaris, segons el diari rus Kommersant.

El 1998 es va traslladar als Emirats Àrabs Units, on residia amb la seva dona i el seu pare, que va tenir també un alt càrrec al KGB en temps de la Unió Soviètica.

Primers indicis de tràfic d'armes

A mitjans dels anys 1990 van començar a aparèixer en mitjans informacions que relacionaven els seus negocis amb el tràfic il·legal d'armes, cosa que ell sempre ha negat.

L'any 2000 se'l va relacionar amb el subministrament d'armes a l'Afganistan, els països de l'antiga Iugoslàvia i una sèrie d'estats africans que van eludir les sancions occidentals.

Washington el va acusar d'haver violat gairebé tots els embargaments a la venda d'armes imposats per l'ONU a les zones de conflicte a Àfrica i Àsia.

Segons els serveis secrets dels Estats Units, But encapçalava "una de les xarxes privades més grans d'avions de transport del món".

"Les meves companyies es dediquen a la venda de tecnologia russa", va assenyalar en una ocasió a mitjans russos.

Cinc idiomes i cinc passaports

De But se'n diu que és poliglot (parlaria rus, uzbek, anglès, francès i portuguès) i que tenia ni més ni menys que cinc passaports, en què figurava amb diferents cognoms: Bout, But, Budd, Bont i Bulakin.

L'ONU va denunciar en un dels seus informes que But traficava amb armament procedent de fàbriques a Ucraïna, Moldàvia i Bulgària, i que fins i tot havia transportat mercenaris a zones en guerra.

Se l'ha relacionat amb l'armament de la guerrilla angolesa UNITA, amb milícies de Rwanda i Uganda, Al-Qaeda i el moviment talibà.

Els EUA passen de negociar-hi a detenir-lo... i ara alliberar-lo

La seva suposada mala reputació no va impedir que els EUA negociessin amb ell diverses vegades i en diferents situacions.

Per exemple, a l'Iraq "la cooperació entre el Pentàgon i But va acabar un cop Washington va aconseguir organitzar la comunicació aèria amb el contingent militar", segons el nord-americà Douglas Farah, coautor del llibre "El mercader de la mort".

Però el caràcter camaleònic i l'experiència com a agent de l'FSB no li van permetre eludir eternament la justícia, i el 2008 va acabar detingut a Bangkok per una ordre d'arrest internacional dels EUA.

El 2010 va ser traslladat als EUA i dos anys més tard va ser condemnat a 25 anys de presó per haver conspirat per matar nord-americans i intentat vendre míssils terra-aire a l'extinta guerrilla de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia, les FARC, entre altres càrrecs.

Aquest dijous, But ha aterrat en una Rússia que està en guerra amb Ucraïna, cosa que no ha impedit la negociació entre russos i americans.

Un reporter de la televisió pública ha retransmès l'aterratge en directe, a peu de pista, mentre la dona i la mare el rebien amb un ram de flors.

Si se'n torna a fer una pel·lícula, Biden i Putin podrien ser-ne protagonistes destacats.