Qüestions internes expliquen les reticències d'Alemanya en l'operació a Líbia
Reticent. Aquesta és la posició que ha mantingut Alemanya respecte a l'operació internacional que s'està desenvolupant a Líbia. Aquesta reticència es va transformar dimecres en un gest: el govern d'Angela Merkel va decidir retirar els vaixells militars de la flota de l'OTAN que tenia al Mediterrani i que garantien que es complís l'embargament d'armes. Darrere d'aquesta posició contrària a la intervenció, hi ha qüestions de política interna. Una és la divisió d'opinions a la CDU, el partit de la cancellera, sobre l'actuació al país nord-africà. El segon punt és les eleccions regionals que s'han de celebrar a diferents länder i que podrien girar la truita al Bundesrat, i dificultar la governabilitat a Merkel.
"Alemanya, com a país, no enviarà soldats a Líbia perquè hem de ser curosos. Som cauts, i òbviament és un missatge important el de la Lliga Àrab quan critica la intervenció militar", afirmava el ministre d'Afers Estrangers alemany, Guido Westerwelle, de la FDP.
La cancellera Angela Merkel va reconèixer un intens debat intern en el si de la seva formació sobre la intervenció a Líbia. Una part de la CDU considera que el país s'hauria d'haver involucrat militarment en l'operatiu internacional. Merkel va assegurar, però, que tenia "raons serioses" perquè Alemanya s'abstingués en la votació del Consell de Seguretat de l'ONU la setmana passada per autoritzar l'operació. Dels 15 membres del Consell només Rússia, la Xina, Alemanya, l'Índia i el Brasil es van abstenir. La resta hi va votar a favor. Merkel va afegir que un vot a favor hauria estat una implicació militar directa que comportaria riscos implícits.
En contraposició a la retirada de vaixells i de militars de la zona del Mediterrani, el ministre de Defensa alemany, Thomas de Maizière, anunciava l'ampliació de 300 militars a l'Afganistan. Aquest increment d'efectius s'ha d'entendre com una mostra de solidaritat amb l'Aliança Atlàntica. "Hem de descarregar l'OTAN portant les nostres tripulacions als avions", explicava el titular de Defensa. Es tracta principalment d'especialistes que reforcen les tripulacions dels avions radar Awacs que l'OTAN té a la regió.
La cancellera Angela Merkel va reconèixer un intens debat intern en el si de la seva formació sobre la intervenció a Líbia. Una part de la CDU considera que el país s'hauria d'haver involucrat militarment en l'operatiu internacional. Merkel va assegurar, però, que tenia "raons serioses" perquè Alemanya s'abstingués en la votació del Consell de Seguretat de l'ONU la setmana passada per autoritzar l'operació. Dels 15 membres del Consell només Rússia, la Xina, Alemanya, l'Índia i el Brasil es van abstenir. La resta hi va votar a favor. Merkel va afegir que un vot a favor hauria estat una implicació militar directa que comportaria riscos implícits.
En contraposició a la retirada de vaixells i de militars de la zona del Mediterrani, el ministre de Defensa alemany, Thomas de Maizière, anunciava l'ampliació de 300 militars a l'Afganistan. Aquest increment d'efectius s'ha d'entendre com una mostra de solidaritat amb l'Aliança Atlàntica. "Hem de descarregar l'OTAN portant les nostres tripulacions als avions", explicava el titular de Defensa. Es tracta principalment d'especialistes que reforcen les tripulacions dels avions radar Awacs que l'OTAN té a la regió.
