Pins, banderoles i insígnies per commemorar la sortida del Regne Unit de la UE (Efe/Andy Rain)
Pins, banderoles i insígnies per commemorar la sortida del Regne Unit de la UE (Efe/Andy Rain)
Brussel·les

Què ve després del Brexit? 11 mesos per definir la futura relació UE-Regne Unit

La Unió Europea versus el Regne Unit post-Brexit: de membre actiu a país "tercer"

Redacció Actualitzat
TEMA:
Brexit

El Regne Unit i la Unió Europa comencen aquest cap de setmana 11 mesos de negociacions per establir com serà la seva futura relació a partir del 2021. Després d'una unió de 47 anys, hi ha menys d'un any per marcar les condicions d'un divorci que reguli el futur de qüestions tan complexes com les relacions comercials.

Dissabte 1 de febrer -dia 1 del Brexit efectiu- al Regne Unit no hi ha hagut grans canvis ni per als britànics ni per als prop de 4 milions de ciutadans de la Unió Europea que viuen al país.

Però sí que n'hi ha hagut de polítics: la Gran Bretanya és ara un país tercer i per parlar amb els 27 la seva oficina a Brussel·les ha passat de ser una "representació" a una "missió". L'objectiu més immediat: tancar un acord sobre la seva futura relació abans que s'esgoti el termini de l'actual període de transició el 31 de desembre. Però això no es preveu fàcil.


De membre actiu de la UE a país "tercer"

Dilluns, el primer ministre Boris Johnson ha de fer un discurs en què exposaria, segons els mitjans britànics, el seu desig d'un pacte de lliure comerç a l'estil canadenc amb els màxims avantatges aranzelaris i el mínim alineament amb la UE. Això li permetria negociar amb la màxima llibertat amb altres socis, principalment els Estats Units.

El ministre d'Exteriors del Regne Unit ha dit aquest diumenge que estan convençuts que la Unió Europea s'avindrà a concedir-los una oferta comercial semblant a la que té el Canadà i ha assegurat que volen mantenir un "alt alineament amb la UE".

Des del continent, on també es presentarà a començament de setmana l'esborrany negociador, volen, però, que Londres s'adhereixi a les seves regles en matèria fiscal, d'estàndards socials o del medi ambient. I ja han llançat un advertiment, ho ha fet la cancellera alemanya Angela Merkel:

"Tenim el mercat intern integrat amb les seves llibertats fonamentals, i com més s'allunyi el Regne Unit de les condicions del mercat intern, més forts seran els canvis que hi haurà en la futura relació."

 

L'acord entre el Regne Unit i la Unió Europea s'hauria de tancar abans de finals d'any perquè Boris Johnson no vol més pròrrogues en el Brexit. Però una negociació d'aquestes característiques suposa habitualment molt més temps que 11 mesos. De manera que aquí s'especula amb la possibilitat que es tanqui un acord bàsic, però el risc d'un no-acord continua sobre la taula.

Bandera d'Escòcia amb les estrelles de la bandera de la UE
Bandera d'Escòcia amb les estrelles de la bandera de la UE ((Reuters/Russell Cheyne))


Escòcia i Irlanda del Nord, contràries al Brexit

A més de negociar com ha de ser la relació del Regne Unit amb la Unió Europea superat el Brexit, el govern de Londres afronta ara un altre repte majúscul: intentar suavitzar la divisió interna que ha generat aquesta qüestió en territoris que afronten a desgrat el Brexit.

Boris Johnson té 11 mesos al davant per negociar les condicions del Brexit amb territoris com Irlanda del Nord i Escòcia, que es van oposar a la sortida de la UE, i evitar que s'allunyin més de la posició de Londres. L'interès se centra en quina permeabilitat hi haurà a les fronteres per a les persones i les mercaderies.

En el cas d'Escòcia: ni ho van votar ni ho volen, i ja estan fent comptes dels perjudicis que els comportarà. La primera ministra escocesa, Nicola Sturgeon, vol que el seu homòleg britànic Boris Johnson li transfereixi les competències en immigració per poder facilitar visats perquè Escòcia necessita estrangers perquè té una natalitat molt baixa i un atur de només el 3%.

Mentre els polítics independentistes busquen la manera de tornar a Brussel·les, la comunitat catalana no acaba de veure clar el seu futur. És el cas del Llorenç, president dels Castellers d'Edimburg, que no sap què passarà després dels 5 anys de residència que ara assegura l'"Statement status" als ciutadans de la UE residents al Regne Unit:

"Amb l'"Statement status" se suposa que ens podrem quedar cinc anys. Però no sabem què pot passar, no ens han dit què podem fer amb les feines, amb les cases... no tenim gaires dades. Si aquí no ens deixen estar, doncs tornarem cap a casa i ja està"

 

Incertesa entre els estudiants d'Erasmus

La incertesa sobre com quedaran les relacions entre el Regne Unit i la Unió Europea arriba també al món educatiu.

Davant la possibilitat que desapareguin els convenis que regulen les beques Erasmus a les universitats britàniques, s'ha registrat un descens de sol·licituds d'aquestes destinacions entre els universitaris catalans:

 

ARXIVAT A:
Brexit Unió Europea Boris Johnson Angela Merkel

NOTÍCIES RELACIONADES

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut