Una casa passiva a Colorado, EUA
Una casa construïda amb els preceptes dels habitatges passius a Colorado, als Estats Units (Flickr)

Què són les cases passives, aliades per estalviar energia i combatre la crisi climàtica

Aquest estil arquitectònic, que combina eficiència energètica i tècniques de construcció bioclimàtica, manté a ratlla la calor i el fred

Arola Cumeras i BantulàActualitzat

Les onades de calor cada cop més freqüents i els preus de combustibles com el gas pels núvols fan que escalfar i refredar les cases sigui cada vegada més car. En poques dècades, molts climes temperats estan virant cap a meteorologies més extremes.

El cercle viciós de més calor, més aire condicionat i més escalfament global pot conduir fàcilment al desastre si no es trenca aviat. Per això és urgent reduir la petjada energètica dels edificis on vivim i treballem fins a nivells mínims.

L'arquitectura té solucions per construir edificis amb menys impacte per al medi ambient, amb materials naturals i reciclables com la fusta o el fang i amb pautes que redueixen dràsticament el consum.

És un concepte que es coneix com a "cases passives". Són habitatges que utilitzen recursos pensats per aconseguir caldejar l'ambient en els mesos frescos i refrescar-lo en els calorosos. El consum energètic es pot reduir, asseguren els experts, fins a més del 80%.

Les solucions tècniques les ha recollit i sistematitzat el Passivhaus Institut, una institució alemanya que s'ha dedicat a consolidar un estàndard de construcció que s'ha estès per tot el món. 

Es dediquen a certificar cases que garanteixen una temperatura constant de confort, estiu i hivern, sense consumir pràcticament gens d'energia externa.

Amb impacte directe en la salut

Micheel Wassouf és un arquitecte especialitzat en el disseny d'edificis passius que s'ha establert a Catalunya. D'aquestes construccions, en remarca les altes cotes "de confort" en una entrevista al 324.cat. Diu que tot plegat té un impacte directe en la salut.

Per exemple, el "confort tèrmic i acústic", en edificis que "mai no són massa freds ni massa càlids" i que també "són silenciosos, en un país en què hi ha molt estrès per soroll" i que influeix "en la qualitat del son i en el benestar". 

Són cases que també milloren el confort en la qualitat de l'aire: la ventilació controlada provoca que "no calgui obrir les finestres, si no es vol" i el filtratge de l'aire impliquen "menys pol·len, menys pol·lució del trànsit i de la indústria" i, en definitiva, més bona salut respiratòria.

Aquest professional certificat pel Passivhaus Institut destaca que des de fa dos anys noten "més interès i demanda". Amb tot, el segell encara és "força desconegut".

Bolueta, a Bilbao, va ser temporalment l'edifici Passivhaus més alt del món
Bolueta, a Bilbao, va ser temporalment l'edifici Passivhaus més alt del món (Wikimedia Commons/Zarateman/CC0)


Quins són els principis bàsics?

L'ens de referència considera fonamental que es compleixin almenys cinc principis bàsics de disseny per poder parlar d'habitatges passius:

1.  Aïllament tèrmic d'alta qualitat. Almenys amb una capa extra a les parets, a terra i al sostre. Pot ser fins al triple dels edificis convencionals. Permet minimitzar la necessitat de subministrament d'energia extern.

2. Control de la temperatura amb portes i finestres robustes. Tots els marcs de les finestres estan ben orientats i equipats amb doble o triple vidre. Són finestres i vidres d'alt rendiment que inclouen marcs no conductors, marcs aïllats i separadors.

3. Construcció hermètica. Segellar les juntures i unions entre diferents materials perquè no hi hagi filtracions ni corrents d'aire no desitjats. Es fan proves en què s'insufla aire dins les cases per comprovar per on surt i poder-ho corregir.

4. Ventilació mecànica amb recuperació de calor. Ara que l'edifici és hermètic, i les fuites d'aire s'han aturat, cal eliminar l'aire viciat i substituir-lo per aire fresc, filtrat i controlat. Se sol aplicar un sistema de ventilació amb recuperació de calor (HRV). No és necessari obrir les finestres per airejar la casa.

5.  Reducció de ponts tèrmics. Són els punts en què es trenca la superfície aïllant, com ara per un clau o el marc d'una finestra. També és important eliminar els punts freds de l'interior de l'habitatge, de manera que s'incrementi el confort i la sensació de benestar.  

Un projecte de l'empresa catalana Inkub, de les Borges Blanques
Un projecte de l'empresa catalana Inkub, de les Borges Blanques, en què s'aplica un aïllament robust (Inkub)


Puc convertir casa meva en una Passivhaus?

A l'estat espanyol hi ha almenys un centenar d'edificis certificats amb el segell oficial, segons la Plataforma Edificació Passivhaus d'Espanya (PEP).

Qualsevol casa o bloc de pisos es pot convertir en un habitatge passiu. Els principis s'adaptaran a cada realitat climàtica. En entorns freds, els esforços es posaran en captar l'escalfor del sol. En indrets amb més calor, s'han de generar zones d'ombra i circulació d'aire.

Les rehabilitacions amb els mateixos estàndards de construcció són més freqüents en edificis sencers o bé en cases unifamiliars.

Aquest estil de construcció és més car que l'habitual. Segons fonts del mateix Passivhaus Institut: "Al voltant d'un 5-6% d'increment del preu de l'aïllament global i, a banda, cal sumar-hi portes i finestres de més qualitat".

Altres fonts parlen d'un sobrecost de fins a un 25%. Es calcula que una construcció nova seguint aquesta normativa val "uns 100 euros extra per cada metre quadrat útil".

En cas de rehabilitacions, la xifra pot pujar més. El preu s'enfila notablement si es vol optar a la certificació oficial, un procés que pot ser llarg i suposa un segell de qualitat.

El manteniment és similar als edificis convencionals, excepte pel que fa als filtres de ventilació, que s'han de canviar periòdicament.

Una casa passiva a Castelldefels
Una casa passiva a Castelldefels (Passivhaus Institut)


Estalvi energètic i retallada en despeses

Un habitatge sol consumir entre 150 i 300 kw per metre quadrat cada l'any. En canvi, els passius "poden rebaixar aquests valors en un 80%", assegura Micheel Wassouf, que és també soci fundador de l'associació oficial espanyola Passivhaus.

En obra nova, les certificacions contemplen que aquestes cases puguin consumir 15 kw per metre quadrat a l'any, en calefacció, i 15 més en refrigeració. En suma, 30 kw per metre quadrat anuals, com a màxim.

El mateix arquitecte n'explica l'equivalència:

"En el cas d'una llar de 100 metres quadrats, seria com posar 150 litres de gasolina al cotxe dos cops a l'any".

Un dipòsit estàndard sol contenir uns 50 litres de gasolina. Per tant, amb l'import de 6 dipòsits estaria coberta tota la despesa energètica de la casa durant tot l'any.

La inversió, segons l'expert, està "amortitzada en 10 anys", si es calcula amb preus del 2020. Amb els preus actuals de l'energia, probablement, el període d'amortització sigui "encara bastant més curt". 
 

Més implicació del sector públic

Micheel Wassouf reclama amb convenciment "una implicació potent de les administracions" per fer l'impuls definitiu a aquesta tecnologia, per exemple, en "promocions de protecció oficial i altres edificis públics". 

A Suècia i Alemanya, les construccions passives "estan més esteses i la tecnologia és més madura".

L'estació de bombers de Heidelberg, a Alemanya
Arquitectura passiva en edificis públics, com l'estació de bombers de Heidelberg, a Alemanya (Wikimedia/4028mdk09/CC BY-SA 3.0)

A Catalunya, assegura, aquest estil "s'ha introduït a la universitat i el coneixen cada vegada més arquitectes".  Tanmateix, a l'hora de portar-lo a la pràctica, "costa trobar instal·ladors ben preparats".

A tot el país hi ha un centenar d'habitatges certificats, "la majoria, cases unifamiliars" i uns "500 a tot l'Estat". Wassouf s'estranya del fet que "A Barcelona no n'hi hagi cap".

L'empresa que ha fundat, Energie Haus, organitza formacions i visites a un edifici de la capital catalana, el Show Pass. En aquest habitatge passiu pilot, últimament paguen "35 euros de despesa energètica". Fan servir només electricitat en un espai de 115 metres quadrats útils.


Les construccions passives requereixen un consum tan baix que es podrien abastir només d'energies renovables, una fita impossible per a les construccions convencionals.

És per això que, si s'acaba el gas o altres fonts d'energia fòssil, els experts creuen que pot ser una de les poques opcions que quedin per viure en un espai confortable.

La residència de gent gran de Camarzana de Tera, a Castella i Lleó
La residència de gent gran de Camarzana de Tera, a Castella i Lleó (Wikimedia/Jose Miguel Asencio/CC BY-SA 4.0)


Quin és l'origen de l'arquitectura passiva?

En realitat, si l'entenem com la que mira d'emmotllar-se a les condicions climàtiques de l'entorn, des de l'antiguitat. Les cases de fang d'indrets com Mali, fresques per dins sota el sufocant sol del Sàhara, o els iglús àrtics ja són habitatges passius.

Durant uns anys, els criteris d'eficiència s'han deixat ben sovint de banda. Ara, amb l'emergència climàtica, tornen a estar en primer terme.

Tal com explica l'enginyer Pere Brunet, al blog del centre ViRVIG de la UPC, les cases passives es van començar a popularitzar fa més de quaranta anys a les escoles d'arquitectura.

Una data clau va ser l'any 1979, quan es va publicar el llibre "Passive Energy Book", de l'arquitecte nord-americà Edward Mazria.

Brunet remarca que un dels sistemes de captació indirecta d'escalfor indirecta més importants és l'anomenada paret Tromble, un vidre vertical davant d'un mur massís negre que fa d'acumulador per efecte hivernacle i que difon l'escalfor a l'interior de la casa.

El concepte d'habitatge passiu es va popularitzar a la dècada de 1980 i es va imposar el sistema creat per l'alemany Wolfgang Feist i el suec Bo Adamson, que van certificar la primera "Passivhaus" el 1991.

 

ARXIVAT A:
Medi ambientHabitatgeCrisi climàticaArquitectura
Anar al contingut