Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

Què saben els joves sobre ETA? El record d'uns fets que no han viscut

La majoria reconeix saber poc sobre el grup terrorista, i ho atribueixen, en part, al sistema educatiu

Andrea Vargas Torrentó Actualitzat
TEMA:
ETA

Com és el record d'un fet no viscut? El 20 d'octubre del 2011, ETA va anunciar el cessament de la seva activitat armada. Una hora més tard, el president d'Espanya en aquell temps, José Luis Rodríguez Zapatero, reaccionava a l'anunci:

"La nostra serà una democràcia sense terrorisme, però no una democràcia sense memòria. La memòria de cada una de les 829 víctimes mortals i les seves famílies, de tants ferits, ens acompanyarà sempre. Acompanyarà les noves generacions d'espanyols."

Deu anys després d'aquestes paraules, què saben les persones joves sobre ETA?

Per al Marc Delgado, de 20 anys, ETA és "una associació terrorista que volia la independència del País Basc." La Judith Artesero, també de 20 anys, considera que "ETA sempre ha tingut un conflicte amb l'estat espanyol" i que per aconseguir els seus objectius, "utilitzava la violència." Una altra jove, la Xènia Cardoner, de 19 anys, afegeix: "Sobretot anaven en contra de la Guàrdia Civil, oi?".


Quins atemptats en coneixen?

La Diminga Kampal i l'Anna Prieto, de 19 i 20 anys respectivament, s'han trobat a l'estació de tramvia Ernest Lluch, a Barcelona. Preguntades per la relació entre ETA i Ernest Lluch, no saben qui era i tampoc que va ser assassinat en rebre dos trets al cap.

L'Enzo Casanovas té 18 anys i agafa cada dia el tramvia en aquesta estació per anar i tornar de la universitat. Diu que mai s'havia preguntat qui era Ernest Lluch.

Als voltants del supermercat Hipercor, també a Barcelona, la Xènia Cardoner recorda el que va passar el 19 de juny de 1987:

"Va explotar un cotxe bomba. Van morir entre 20 i 30 persones. Si no hagués passat per aquí amb el meu pare i m'ho hagués explicat, no sabria que aquí ETA va fer un atemptat."

L'Adrià Garcia, de 22 anys, passeja per l'avinguda Meridiana i es pregunta si l'atemptat que ell recorda d'ETA en un supermercat va ser a l'Hipercor que té davant seu.

Supermercat Hipercor, a la Meridiana de Barcelona
L'atemptat d'ETA a l'Hipercor el 1987 va provocar 21 morts

Un dels atemptats que més recorden els joves és el de Luis Carrero Blanco, que va ser assassinat per ETA nou mesos després que fos nomenat president del govern espanyol durant la dictadura franquista:

"Però coneixem aquest atemptat perquè forma part de la dictadura franquista, que al Batxillerat s'estudia bastant. Si fos quelcom més recent, no ho haguéssim estudiat."


Creuen que saben prou sobre ETA?

El Marc Delgado, de 20 anys, se sent "com si navegués en el desconeixement" perquè els fets que envolten a ETA, diu, "no els he viscut."

La Bruna Torrent té 19 anys i critica el sistema educatiu. Amb un to enfadat, diu:

"A mi a l'escola me n'han ensenyat ben poc. No pot ser que les meves companyes i jo, estudiants de primer de Sociologia a la UB, en sapiguem tan poc. És una clara denúncia que s'ha de fer alguna cosa al respecte."

La Xènia Cardoner assumeix part de la seva culpa i justifica el seu desconeixement:

"Part de la culpa la tenim nosaltres perquè seria tan fàcil com informar-nos a través del mòbil. Però també crec que necessites un interès per formar-te. I si no te'l donen, no et pots formar."

Segons l'informe La memòria d'un país. Estudi sobre el coneixement de la història d'ETA a Espanya, elaborat per la consultora d'investigació social i comunicació GAD3 el 2020, gairebé el 70% dels menors de 35 anys enquestats reconeix no haver estudiat el grup terrorista a l'escola o a la universitat.


Ser víctima indirecta d'ETA

Hi ha persones que són més sensibles al que va significar ETA a Espanya perquè s'han vist afectades de manera directa o indirecta.

És el cas de l'Emma Gil, de 16 anys. Viu a Tarragona, al barri de Bonavista, i a pocs quilòmetres de casa seva, el 12 de juny de 1987, dues bombes van explotar a les canonades d'una refineria de petroli, Enpetrol. La seva àvia i la seva mare van ser unes de les 20.000 persones que aquella nit van fugir de la zona. No hi va haver víctimes mortals.

L'Emma assegura que el que sap d'ETA és, només, el que la seva família li ha explicat:

"En sentir les explosions, van passar molta por i van decidir marxar d'allà. La meva mare, que en aquell moment era petita, sempre em recorda que ella patia perquè la seva bicicleta nova no es cremés."


Recuperar-ho perquè no torni a passar

Tant el Marc, com la Judith, la Xènia, l'Adrià, la Diminga, l'Enzo, l'Anna i l'Emma coincideixen a dir que és important recordar el que va significar ETA: "Sobretot, perquè no torni a passar." Asseguren que entenent el passat, podran entendre el present.

ARXIVAT A:
Educació ETA Memòria històrica
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut