Què queda en suspens a Catalunya amb el no als pressupostos?
L'impacte definitiu del rebuig al projecte de pressupostos de l'Estat per a aquest any no se sabrà fins que el president del govern, Pedro Sánchez, esvaeixi la incògnita del calendari electoral.
En el cas de les partides que havia de rebre Catalunya, fonts del Ministeri d'Hisenda confirmen que, d'entrada, es perdran els 150 milions d'euros que s'havien de destinar als Mossos d'Esquadra i 200 més destinats a sufragar una part del deute en infraestructures. Dues partides que van ser pactades a la reunió que la comissió mixta Estat-Generalitat va fer el setembre passat.
Tampoc no arribaran els 701 milions d'euros en què augmentava la inversió territorialitzable. Dels 2.251 milions d'euros previstos en el projecte, un pressupost prorrogat tornaria a la xifra de l'any passat, 1.351 milions d'euros.
Des del Departament d'Economia de la Generalitat recorden, però, que aquesta és la teoria, perquè sobre el paper, mai s'acaba executant tot el que figura al pressupost. L'any passat, de fet, el grau d'execució va ser del 81% del previst, i el 2016, del 56%. Entre altres projectes, l'augment de la inversió prevista anava a destinada a la millora de Rodalies, al corredor mediterrani i a la millora de la xarxa viària. catalana.
La millora de les transferències, pendent del calendari electoral
El que no està tan clar és què passarà amb l'increment de les transferències de l'Estat que corresponen al model de finançament: 989 milions d'euros més que l'any passat. Són diners corresponents a les bestretes d'aquest any (a compte de la recaptació prevista dels impostos cedits) i a la liquidació del 2017 (la diferència entre el que es va preveure i el que finalment s'ha ingressat) i que, segons el govern català, no estan en qüestió.
Però el Ministeri no ho veu tan clar. L'anterior responsable d'Hisenda, Cristóbal Montoro, pressionava amb aquestes transferències per aconseguir suport parlamentari als seus comptes i l'actual titular, María Jesús Montero, llavors consellera d'Hisenda a Andalusia, instava -com els altres responsables autonòmics- a aprovar les transferències mitjançant un decret, hi hagués o no pressupostos.
Ara la situació és més complexa, perquè no queda clar si es pot aprovar un decret d'aquestes característiques si es convoquen eleccions i es dissolen les cambres. Però no fer-ho aboca les autonomies a generar més dèficit i a greus problemes de tresoreria, sobretot les que ja han aprovat els pressupostos per a aquest any i que ara es trobaran amb un forat en els seus comptes.
El dèficit es pot desbocar
El no als pressupostos complica encara més la reducció al dèficit i, segons ha reconegut avui la ministra d'Hisenda, s'haurà de fer un "reajustament dels comptes públics per veure com es pot ajustar més al compliment de l'objectiu de dèficit, fixat per la Comissió Europea en un -1,3% i que, segons Montero, podria enfilar-se "al -2,3% o -2,4%".
La raó és que amb els comptes decauen les principals mesures fiscals que tenien com a objectiu augmentar els ingressos -en més de 5.600 milions d'euros- i compensar així l'increment de la despesa. Es tracta bàsicament de l'increment de l'IRPF -entre 2 i 4 punts- a les rendes més altes, el del tipus mínim del 15% a l'impost de societats per a les grans empreses o l'impost al dièsel.
L'anomenada taxa Google i la que havia de gravar les transaccions financeres no han decaigut, perquè es tramiten de manera separada als pressupostos, però també pengen d'un fil.
Mesures que cauen: la millora del permís de paternitat i la rebaixa de l'IVA dels productes d'higiene femenina
Entre les mesures concretes que ja no tiren endavant hi ha l'ampliació del permís de paternitat a les vuit setmanes que, per tant, es mantindrà en les cinc actuals. Tampoc no s'estendran a les persones més grans de 52 anys les ajudes que ara es donen als parats de més de 55. En fiscalitat decauen la reducció de l'IVA dels llibres electrònics (havia de passar del 10 al 4%) i dels productes d'higiene femenina. També la rebaixa de la fiscalitat per a les petites i mitjanes empreses que facturen menys d'un milió d'euros, que continuaran tributant al 25%.
El que es manté: pensions, salari mínim i sou dels funcionaris
Els principals compromisos de més despesa social del govern Sánchez ja s'havien tramitat al marge dels pressupostos i, per tant, no es veuen afectats pel rebuig dels comptes. La pujada de les pensions de fins a un 3%, l'augment del salari mínim fins als 900 euros i l'augment del sou dels funcionaris van ser aprovades mitjançant decrets-llei i ja van entrar en vigor l'1 de gener. Aquestes mesures, per tant, es mantindran. El problema serà com se'n compensarà el cost sense les mesures que havien d'augmentar els ingressos.
