Talibans armats custodien l'aeroport internacional de Kabul (Reuters/Corresponsal a l'Afganistan)

Què passarà a l'Afganistan ara que han marxat les tropes dels Estats Units?

Els talibans ja ocupen l'aeroport de Kabul, clau per a l'economia del país, i busquen aliats internacionals per mantenir-lo obert i segur

Virgínia Arqué Nueno/AgènciesActualitzat

Els Estats Units ja han completat, aquest dilluns, la seva retirada de l'Afganistan, "la més àmplia de la història" del país, segons el seu president, Joe Biden, i 24 hores abans del previst.

Una retirada que ha durat 17 dies i en què s'ha evacuat més de 120.000 persones, entre "ciutadans nord-americans, de països aliats i aliats afganesos".

Biden, que aquest dimarts al vespre s'adreçarà al país, ha fet públic un comunicat en què reconeix i agraeix la feina de les tropes que han participat en aquesta operació, dels voluntaris i veterans que han ajudat a identificar i traslladar tothom "que necessitava ser evacuat" i de les persones que els reben i acullen un cop arriben als Estats Units.

També "el sacrifici" dels 13 soldats que "van donar la seva vida la setmana passada per salvar milers de persones" en el doble atemptat a l'aeroport de Kabul, on van morir almenys 170 persones.

Acaben així 20 anys de presència militar a l'Afganistan, que va arrencar després dels atemptats de l'11S del 2001 per trobar-ne els autors i que acaba com va començar, amb els talibans novament al poder.

Una guerra en què han mort 240.000 ciutadans afganesos però també 2.461 soldats nord-americans i 20.000 més n'han quedat ferits. El conflicte li ha costat, a les arques nord-americanes, 2 bilions de dòlars, la majoria en material militar que han hagut de deixar, inutilitzat, al país.

Però què passarà a partir d'ara amb els que es queden, sobretot amb els que volien marxar i no han pogut?

Milers de persones no han pogut sortir

Més de 5.500 ciutadans estatunidencs han estat evacuats de l'Afganistan des del 14 d'agost, segons l'agència de notícies Reuters. Alguns, però, que no xifra, han decidit quedar-s'hi, la majoria perquè hi tenen la família.

Tampoc han pogut marxar-ne "desenes de milers" de persones que van cooperar amb les tropes aliades i les seves famílies (per exemple, com a traductors i intèrprets), periodistes, polítics o advocats i advocades de drets humans, que són alguns dels col·lectius que estarien més en risc a partir d'ara.

Es tem especialment pel futur de les dones i les nenes, malgrat que els talibans hagin assegurat, en arribar al poder, que en respectarien els drets "d'acord amb la llei islàmica". De fet, a les dones treballadores ja els han demanat que es confinin a casa amb l'excusa que no poden garantir-ne la seguretat.

Milers de persones que han passat setmanes a les portes de l'aeroport internacional buscant una plaça en un vol per sortir i que ara s'haurien tancat a casa, a l'espera de si s'obre alguna altra via per marxar.

Talibans es passegen per l'aeroport Hamid Karzai, un cop retirades les tropes dels Estats Units (Reuters/ Corresponsal a l'Afganistan)


L'aeroport, sota control talibà

L'aeroport internacional està ara sota control del règim. Els talibans ho han celebrat primer amb trets a l'aire, després prenent possessió dels avions i les instal·lacions i, finalment, advertint qualsevol que vulgui enfrontar-s'hi amb declaracions com les que ha fet el portaveu del règim, Zabihullah Mujahid:

"Tenim un missatge per a qualsevol possible invasor, per a tothom que miri l'Afganistan amb males intencions: us trobareu el mateix que s'han trobat avui els Estats Units."

Després de celebrar la victòria, però, ha estat l'hora del pragmatisme. El règim és conscient que no serà fàcil gestionar l'aeroport, i més després del doble atemptat d'Estat Islàmic de la setmana passada i busca aliats per fer-ho.

Al país, però, gairebé no hi queden diplomàtics. L'ambaixada nord-americana, per exemple, on treballaven 4.000 persones, està buida i els seus responsables i serveis consulars han estat traslladats a Qatar, a 2.000 quilòmetres de distància.

Converses amb Qatar i Turquia

Els talibans estan ara amb converses amb Qatar i Turquia per poder mantenir oberts els vols internacionals. L'aeroport és una estructura vital per a l'economia del país.

Turquia, que és membre de l'OTAN, s'ha encarregat de la seguretat de l'aeroport els últims 6 anys. L'ha mantingut obert per a les tropes internacionals però també per al comerç, l'arribada de subministraments i els vols civils.

Erdogan no veu clar, però, quin paper hi han de jugar a partir d'ara. Per això, de moment, el govern turc ha dit que l'aeroport necessita "reparacions urgents" abans que es puguin reprendre els vols comercials.

El nou règim talibà és conscient que sense una presència estrangera a l'aeroport de Kabul difícilment hi haurà vols internacionals i, després de les amenaces, ha llançat un missatge d'entesa, a través del mateix Zabihullah Mujahid.

"Volem tenir bones relacions amb el món sencer. Volem establir relacions diplomàtiques fortes amb tothom, inclosos els Estats Units. Volem restablir gradualment bones relacions amb els Estats Units en el futur."

En què es tradueix aquesta voluntat, però, no s'ha concretat. Cap país no ha reconegut el nou règim, però els Estats Units ja han obert la porta a una nova era, la de la diplomàcia, en paraules del secretari d'Estat, Anthony Blinken:

"Comença un nou capítol en les relacions entre els Estats Units i l'Afganistan, en què el més important serà la diplomàcia. La missió militar s'ha acabat. Una nova missió diplomàtica ha començat."


Estat Islàmic, l'enemic comú

La prioritat ara per a les forces aliades i les organitzacions internacionals és establir corredors segurs per a qui vulgui marxar i poder fer arribar ajuda humanitària a qui es queda.

L'interès dels talibans a mantenir bones relacions amb els Estats Units podria ser cooperar en la lluita contra un enemic comú, Estat Islàmic, que ja s'ha atribuït l'atemptat suïcida a l'aeroport de Kabul de la setmana passada.

La represàlia nord-americana per aquest atemptat, en què també van morir 13 soldats dels Estats Units, va ser un atac amb drons contra un suposat líder de la branca afganesa d'EI.

Talibans patrullant pels carrers de Kabul (Reuters/Corresponsal a l'Afganistan)


Una crisi humanitària que afecta 18 milions de persones

L'ONU ha xifrat en 18 milions el nombre de persones que necessiten ajuda humanitària urgent, la meitat, infants menors de 5 anys que ja pateixen gana i malnutrició. Gairebé la meitat de la població afganesa, que són 38 milions de persones.

Són la prioritat, també, per a la Unió Europea. Fa deu dies, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va negar que hi hagués "converses polítiques" ni "cap reconeixement" cap als talibans, però sí que va reconèixer "contactes operatius" per treure tanta gent com fos possible i "salvar vides".

Famílies evacuades de l'Afganistan a la base de Rota, aquest dimarts
Famílies evacuades de l'Afganistan a la base de Rota, aquest dimarts (Reuters/ JON NAZCA)

També va assegurar, en la seva visita al campament d'acollida de refugiats afganesos instal·lada a la base aèria de Rota, a Cadis, que de moment no hi haurà "ni un euro" dels 1.000 milions d'ajuda humanitària que la UE tenia previst per a l'Afganistan, mentre no vegin cap a on va el règim.

Mentrestant, el Consell de Seguretat de l'ONU ha aprovat una resolució (amb l'abstenció de la Xina i Rússia), que demana als talibans que garanteixin la sortida del país dels afganesos que vulguin marxar. El text no inclou la proposta francesa de crear una zona segura a l'aeroport de Kabul controlada per les Nacions Unides i que permeti continuar amb les evacuacions.

Aquestes són les cròniques de les últimes hores de la presència de tropes a l'Afganistan i de la presa de control dels talibans de l'aeroport de Kabul: 

 

ARXIVAT A:
Afganistan
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut