Què passa quan la lava arriba al mar: efecte devastador primer i més vida marina després
Núvol que s'ha format amb la caiguda de la lava a l'oceà (CCMA/Antonio Novella)

Què passa quan la lava arriba al mar: efecte devastador primer i més vida marina després

El xoc entre la lava, a més de mil graus, i l'aigua de mar provocarà l'emissió de gasos perillosos i explosions, devastarà els organismes vius i reduirà la biodiversitat, però a la llarga la zona tindrà més biomassa

Xavier Duran Actualitzat
TEMA:
La Palma

Quan la lava del volcà de La Palma ha arribat al mar, un material que supera els mil graus s'ha trobat amb un líquid a poc més de 20 graus.

L'acció de la lava és tan potent que evaporarà l'aigua i fins i tot arribarà a descompondre-la en els seus dos components: hidrogen i oxigen. Com que l'aigua té sal, és a dir, clorur sòdic, el clor i l‘hidrogen s'uniran i formaran àcid clorhídric.

Així es produeix el que en anglès s'anomena "laze", contracció de les paraules "lava" i "haze", que podem traduir com boira de lava.

Però aquesta boira o fum de lava no conté només àcid clorhídric, sinó també algunes petites partícules de cristall. Tot plegat significa un risc, limitat si es mantenen distàncies de seguretat, tant a terra com al mar. Uns 300 metres poden ser suficients, però tot depèn dels vents i alguns fragments poden arribar més enllà d'aquesta distància.

Tot i així, en alguns casos hi ha hagut morts per inhalació de gasos. Hi ha documentat el cas de dues persones mortes per cremades i intoxicació en una erupció a Hawaii l'any 2000. I sense arribar a morir, els gasos i els fragments poden provocar irritació tant als pulmons com als ulls. Per això, fa anys que el Servei Geològic dels Estats Units va penjar a la seva web algunes recomanacions.

La lava també pot provocar explosions. Les més importants es donen quan el delta que s'ha format amb la lava solidificada col·lapsa.

La lava ja està ampliant la superfície actual de l'illa. Però en cert moment aquesta terra, o almenys una part, pot tornar a col·lapsar, sense que es pugui preveure amb exactitud quan.

Quan el material que està sota ja no resisteixi el pes de la part superior, que es va alimentant amb més lava, o hi hagi algun lliscament submarí, es produirà un col·lapse que pot ser sobtat o desenvolupat all llarg d'unes hores.

Sigui com sigui, la conseqüent barreja del material a molt alta temperatura produirà grans quantitats de vapor d'aigua i causarà unes explosions que podrien enviar fragments de roca a certa distància i, en conseqüència, afectar una superfície de diverses hectàrees.

Què passa quan la lava arriba al mar: efecte devastador primer i més vida marina després
Imatge del recorregut de la lava fins al mar (CCMA/Antonio Novella)


Un efecte inicial devastador

Una altra realitat que cal tenir en consideració és la dels organismes que viuen a l'aigua, a la zona on arriba la lava, i als entorns immediats. Miguel Ángel Mateo, que dirigeix el Grup d'Ecologia de Macròfits Aquàtics en el Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB) del CSIC, explica al 324.cat els efectes de la lava:

"Serà com el que passa als ecosistemes terrestres quan hi ha un incendi. L'arribada de la lava serà un fet devastador que ho arrasarà tot. D'entrada eliminarà els organismes sèssils, els que viuen agafats al fons o a roques, que no es poden moure, i als de mobilitat reduïda. En canvi, la fauna vàgil, com peixos, que es poden moure amb rapidesa, fugiran i l'afectació a les seves poblacions serà molt limitada."

Segons Mateo, la química de l'aigua patirà alteracions per un temps reduït, perquè aviat es produirà un efecte de dilució amb la resta de la massa d'aigua. L'alteració principal serien canvis en el pH, amb efectes que no haurien de ser greus:

"Podria afectar de forma quantitativament lleu a unes poques espècies de mol·luscs, equinoderms, crustacis, peixos i fanerògames marines que estan en perill d'extinció, amenaçats o en estat vulnerable. En conjunt, sembla que no parlarem d'una gran catàstrofe irreversible, encara que tot depèn de la quantitat de lava que finalment arribi al mar i del lloc per on arribi."

També hi ha certa preocupació per la Reserva Marina de la Isla de La Palma, però pel que sembla es troba més al sud de l'àrea que podria ser afectada.

Imatge des de Tzacorte, abans que la lava arribés al mar (CCMA/Antonio Novella)

Però, amb el temps, aquesta primera devastació s'anirà corregint, com exposa el doctor Mateo:

"Quan la lava es solidifiqui, sorgirà un nou espai tridimensional i es produiria una successió ecològica, començant per tapets bacterians, microalgues, algues filamentoses, macroalgues, etc. La recuperació podria ser ràpida, com va passar després de l'episodi volcànic a El Hierro, on pocs anys després una gran part de la biodiversitat s'havia restablert."

 

Els exemples de Hawaii i d'El Hierro

Efectivament, la recuperació no només pot ser relativament ràpida, en uns pocs anys, sinó que en molts casos genera un ecosistema més ric. Així ho van constatar investigadors de la Universitat de Hawaii, en un treball fet públic el 2019.

Els científics van estudiar com la lava del volcà Kilauea que havia arribat al mar havia afectat l'ecosistema marí. D'entrada, a les aigües dintre de la zona afectada no s'hi detectava la presència de fitoplàncton ni algues, com si haguessin desaparegut.

Però a certa distància d'aquesta zona s'hi havia produït una gran proliferació d'aquests organismes, i els novells de clorofil·la, el pigment verd que permet a les plantes fer la fotosíntesi, revelava una concentració de fitoplàncton i algues gairebé deu vegades superior a la normal en un mes de juliol.

Segons els investigadors, la lava hauria aportat ferro i fòsfor i això, juntament amb altres elements fertilitzants, hauria afavorit aquesta eclosió de vida.

Per això, tal com pot passar en terra ferma al cap d'uns anys amb el terreny cobert per la lava, que passa de l'estèril malpaís a un terreny més fèrtil, també al mar hi pot haver, al cap del temps, una zona amb més riquesa biològica.

No són només els nutrients que aporten la lava i les cendres, sinó també el fenomen anomenat "upwelling", com explica al 324.cat Eugenio Fraile, del Centre Oceanogràfic de Canàries de l'Institut Espanyol d'Oceanografia (IEO-CSIC):

"L'arribada de la lava provoca moviments ascendents de l'aigua. Els canvis de densitat habituals, deguts a la temperatura i a la concentració de sal, dificulten que l'aigua del fons pugi. Però amb l'upwelling l'aigua que es troba a més de 200 metres de profunditat circula cap a la superfície i aporta sílice i nutrients".

El doctor Fraile explica que, tot i la devastació inicial, després es produeix una recuperació relativament ràpida, com han vist en el seguiment de l'ecosistema marí després de l'erupció submarina produïda el 10 d'octubre del 2011 a l'illa d'E Hierro.

L'erupció va donar lloc a un nou volcà sota el mar. Va rebre el nom oficial de Tagoro, que en llengua amazic significa "recinte circular de pedres" o bé "lloc de reunió".

Les recerques de Fraile i els seus col·legues mostren que hi ha hagut una recuperació que porta a menys diversitat d'organismes, però a més biomassa.

Això, com s'ha vist a altres llocs, afecta més enllà de la zona estricta envaïda per la lava. I a la llarga pot afavorir la pesca, però cal pensar en el període de transició:

"Si preguntem als pescadors diran que ara la situació és tràgica, perquè no poden sortir a pescar i perquè ja havien notat una disminució de captures. Això durarà un temps, però al cap d'uns quatre anys serà positiu, perquè hi haurà més peixos. Ara, els pescadors necessiten menjar cada dia i no poden esperar quatre anys que la situació sigui millor."


Més microorganismes, més substàncies amb potencial mèdic

Fraile no ha estudiat només organismes macroscòpics, sinó també microorganismes. En un article publicat el passat mes de juliol a Frontiers in Marine Science, juntament amb investigadors de la Universitat de La Laguna, a Tenerife, exposava les seves recerques després de l'erupció submarina d'El Hierro.

Tal com expliquen els investigadors, els primers sis mesos després de l'erupció les condicions extremes i les pertorbacions físico-químiques, com l'acidificació de l'aigua, varen tenir un impacte negatiu en l'ecosistema.

La lava a vista de dron
Després d'una breu aturada, el riu de lava es va tornar a activar i va arribar al mar (Overon)

Però, a partir de març del 2012, el volcà va entrar en una fase activa per alliberar calor, gasos, metalls i micronutrients, una fase que encara dura.

Això va convertir la zona en un laboratori natural. En aquest article, els investigadors exposen la seva recerca sobre microorganismes. I no es van limitar a caracteritzar quins tipus eren més abundants anys després de l'erupció, sinó que també en van mesurar l'activitat antitumoral. Els resultats van ser positius i els autors concloïen que aquestes recerques poden tenir una gran utilitat pràctica:

"El seu desenvolupament biotecnològic proporciona un excel·lent punt de partida per accedir a nous metabòlits secundaris i enzims amb aplicacions potencials en farmàcia i en la indústria."

Les substàncies presents en organismes marins han obert, des de fa anys, una porta a l'obtenció de nous fàrmacs. Més de la meitat dels productes marins descoberts entre 1985 i 2012, expliquen els investigadors, tenen activitat anticancerígena.

L'arribada de la lava al mar provoca un impacte molt negatiu inicial i una progressiva recuperació, però sovint amb una distribució d'espècies diferent a la que hi havia anteriorment. Moltes d'aquestes poden contenir substàncies útils en medicina o en altres àmbits. Seria un efecte positiu, a llarg termini, de la devastació inicial que la lava produeix.

ARXIVAT A:
Ciència Ecologia La Palma
Anar al contingut