Que la sort us acompanyi en la loteria de Nadal i en la Grossa

Apel·lem a la sort perquè fer-ho a l'estadística, les matemàtiques o la probabilitat fondria els nostres somnis. Els números, malauradament, són clars.
Una dona compra un dècim del Sorteig de Nadal (EFE)
El 30% de tot el que es recapta per la venda de loteria d'aquest sorteig és per pagar despeses de gestió, administració i Tresor Públic (EFE)

Segurament ja fa dies que doneu voltes a com us gastareu els diners que us tocaran en la loteria de Nadal: un cotxe nou, un creuer pel Carib o pagar els deutes. A hores d'ara, els dècims ja han passat els rituals més insospitats per cridar la bona sort. I no heu fet pas malament, perquè si alguna cosa necessitareu és sort.

Apel·lem a la sort perquè fer-ho a l'estadística, les matemàtiques o la probabilitat fondria els nostres somnis. Els números, malauradament, són clars.

Posem que hem decidit comprar un dècim (20 euros). És el número perfecte: ni molt alt ni molt baix, acabat en 13 i amb el 7 que també hi apareix. Què pot fallar? Els 400.000 €, abans d'impostos, són vostres, segur!

Segur? Teniu exactament les mateixes possibilitats de guanyar que el comprador del 99999 o el 00001 (qui compraria aquests números?). Això és una possibilitat entre 100.000. Un 0,001% de possibilitats que ens toqui la grossa de Nadal.

Sent realistes, que no és incompatible amb mantenir l'esperança, tenim més possibilitats que ens toqui algun premi petit dels 1.807 que es repartiran durant el sorteig. Entre aquests premis petits i els reintegraments, tenim un 14% de possibilitats de recuperar els diners invertits.

El percentatge d'èxit amb els premis petits baixa fins al 5% i es redueix al 0,019% si volem guanyar algun dels premis considerats importants. Tot plegat, amb sort, ens permetrà recuperar els diners invertits o guanyar-ne prou per fer un dinar en família i celebrar el clàssic "no hem tingut sort, però tenim salut".

Els números de la sort (o de la mala sort)

El sorteig de Nadal ha estat, històricament, la rifa amb un nivell més alt de fetitxisme i, per què no dir-ho, de friquisme. Tots tenim les nostres preferències a l'hora de comprar un número de loteria. N'hi ha que s'estimen més que esculli el venedor. D'altres compren el primer que veuen i fins i tot hi ha qui sempre compra el mateix número, tota la vida.

També n'hi ha que tenen en un altar ple d'estampetes de marededéus o els freguen a la panxa d'alguna familiar embarassada. I qui té més possibilitats de guanyar? Un cop més, tots igual: el 0,001% per a cada número que juguem.

Més enllà de les fílies i fòbies de cadascú, sí que és veritat que els premis que la loteria de Nadal ha repartit en els seus 205 anys d'història han permès acumular moltes dades. Unes xifres que poden servir de referència als que, amants de l'estadística, la probabilitat i les matemàtiques, vulguin buscar un argument per comprar el seu dècim, més enllà de confiar-ho tot a la sort.

Dos han estat els números que els nens de San Ildefonso han cantat en més d'una ocasió com la grossa. El 15640 va ser premiat els anys 1956 i 1978, i el 20297 va rebre el primer premi el 1903 i el 2006.

En canvi, no ha guanyat mai la grossa cap número que hagi començat per 7, 37, 39, 41, 44, 51, 64 o 77. I tampoc cap número entre el 66000 i el 75000, i del 80000 al 99000.

Pel que fa a les xifres finals, destaquen els números acabats en 297, 457 i 515, amb tres premis cadascun. Si ens fixem en les dues últimes xifres, el 85 ha estat premiat amb la grossa en vuit ocasions, i en set el primer premi ha acabat en 57. I una última tongada, les terminacions més premiades: el 5, amb trenta-dues ocasions, i el 4 i el 6, amb vint-i-set premis.

En canvi, preneu-ne nota, la grossa no ha acabat mai en 09, 10, 13, 21, 25, 31, 34, 41, 42, 43, 51, 54, 59, 67, 78 i 82. Ep! Però això no vol dir res, les estadístiques hi són per trencar-les i qui sap si aquest any tindrem un primer premi acabat en 13...

Els que també confien a trencar les estadístiques són els tarragonins. I és que, des del primer sorteig, l'any 1812 (des del 1892 rep el nom de sorteig de Nadal), el primer premi no s'ha venut mai en una administració de la província de Tarragona.

En canvi, a la de Barcelona ha tocat cinquanta-set vegades, l'última el 2013. A Lleida, en cinc ocasions. Dues a la capital i tres a Sort, on hi ha una de les administracions de loteria que més bitllets ven de tot l'estat. Finalment, a Girona, la grossa hi ha tocat dues vegades, a la Jonquera l'any 1961 i a Ripoll el 1914.

El més afortunat amb la loteria de Nadal, l'Estat

Mentre nosaltres continuem debatent-nos sobre si és millor apostar per un número acabat en 13 o si es millor anar a comprar un dècim a Jerez de la Frontera o a Castelldefels, hi ha qui es frega les mans.

Són els responsables de l'ens Loteries i Apostes de l'Estat, adscrit al Ministeri d'Hisenda i Funció Pública. El 30% de tot el que es recapta per la venda de loteria d'aquest sorteig és per pagar despeses de gestió, administració i Tresor Públic. Això vol dir que va a engreixar les arques de l'Estat.

Si tenim en compte les vendes de loteria del sorteig de l'any passat, trobem que a tot l'estat es van vendre dècims i participacions per valor de gairebé 2.600 milions d'euros.

Això vol dir que 775 milions d'euros van anar a parar al Tresor Públic, 115 milions dels quals corresponien a loteria venuda a Catalunya. A més, com que des del 2013 els premis de loteria superiors a 2.500 € també estan subjectes a impostos, concretament del 20%, la xifra final que va a parar al Ministeri de Cristóbal Montoro per aquest sorteig encara és molt més gran.

Una altra font d'ingressos és la dels bitllets premiats i que no són reclamats pel guanyador, perquè també van a parar a la gran guardiola de l'Estat. Això sí que és un autèntic "win-win-win".

La Grossa de Cap d'Any, els mateixos grans premis i més solidària

Des de fa tres anys, la grossa de la loteria de Nadal competeix amb la Grossa de Cap d'Any. Malgrat que el sorteig estatal manté unes vendes milionàries a Catalunya, la rifa catalana s'ha anat consolidant, i any rere any augmenten el nombre de sèries en circulació.

Un dels motius és que els premis són quantitativament molt semblants als de la grossa. Per exemple, el primer premi és també de 20.000 € per euro apostat. La loteria estatal té, però, més premis importants, tretze, per cinc la catalana, i, a més, compta amb l'incentiu dels premis petits. Ara bé, la Grossa té un punt a favor: la solidaritat. I és que tot el que es recapta, més enllà del que es destina als premis, s'inverteix en programes socials, com beques d'educació en el lleure o places en centres residencials per a persones discapacitades o gent gran.