Què han votat els teus veïns? El resultat de les eleccions del 14F, carrer a carrer
Consulta el mapa amb el partit guanyador a cada secció censal en les eleccions al Parlament
Què han votat els teus veïns? El resultat de les eleccions del 14F, carrer a carrer

Què han votat els teus veïns? El resultat de les eleccions del 14F, carrer a carrer

Consulta el mapa amb el partit guanyador a cada secció censal en les eleccions al Parlament

Francesc Bigorra / Montse Enrubia / Ramon RadóActualitzat
TEMA:
Eleccions Parlament Catalunya 2021

El mapa amb el guanyador a cada secció censal en les eleccions al Parlament explica com s'han repartit els vots aquest 14F carrer a carrer.  

El suport que han rebut els partits varia segons el territori. Així, malgrat que el PSC i Esquerra van ser les dues candidatures més votades, al mapa hi predomina el verd de Junts, la formació que domina a les demarcacions de Lleida i Girona, a més de la Catalunya Central. La decisió dels electors a les urnes dibuixa una Catalunya amb aquest repartiment de colors sobre el mapa de municipis.

Introduint una adreça en el cercador, el lector pot trobar quants vots ha obtingut cada candidatura en aquella secció censal. Clicant damunt el polígon, el mapa mostra els vots tant dels partits que han guanyat en alguna secció censal com dels que hi han obtingut representació parlamentària.

Què és una secció censal? És la unitat més petita amb què es comptabilitzen els resultats electorals. En alguns casos, un municipi sencer és una única secció censal, mentre que hi ha ciutats amb desenes de seccions censals: a Barcelona, per exemple, n'hi ha més de mil. A Catalunya, hi ha un total 5.083 seccions censals, de les quals en 55 hi ha hagut un empat.

 


Algunes seccions censals apareixen en el mapa sense pintar per un problema de concordança amb les dades que proporciona l'Institut Nacional d'Estadística.

Per elaborar el mapa s'han utilitzat els polígons de seccions censals de l'INE del 2020, els últims que s'han fet públics. En aquestes dades, però, no hi figuren deu seccions censals: dues dels municipis de Canet de Mar, Cardedeu i Vallirana i una de Sant Just Desvern, Fornells de la Selva, Lloret de Mar i Sant Julià de Ramis.

És per això que no se'n poden consultar les dades al mapa.

 

El PSC, el partit que guanya en més seccions censals

El partit que s'imposa a més seccions censals és el PSC. La candidatura de Salvador Illa és la més votada en el conjunt del país i guanya en 2.341 seccions censals. Els socialistes recuperen terreny perdut en les anteriors eleccions al Parlament i pinten de vermell l'àrea metropolitana de Barcelona, que el 2017 era de color taronja. Respecte a fa tres anys, la diferència és considerable: el PSC passa de guanyar en 8 seccions censals a fer-ho en més de 2.300.

Els socialistes van ser la força més votada en ciutats com Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Cornellà o Mataró. També dominen al Camp de Tarragona i a la major part del Vallès, i són primera força a Terrassa i a Sabadell.

Junts ha guanyat en 1.640 seccions censals, amb un clar suport a l'interior de Catalunya, sobretot en comarques com el Berguedà, el Ripollès, Osona o la Garrotxa. La formació de Carles Puigdemont i Laura Borràs també és la més votada en seccions censals del centre de ciutats on guanya còmodament el PSC, com Sabadell, Terrassa, Mataró o Badalona.

Pel que fa a Esquerra Republicana, ha guanyat en 1.009 seccions censals. El suport que ha rebut està molt repartit per tot el territori, tot i que destaquen els vots obtinguts a les Terres de l'Ebre, diversos municipis de les comarques de Lleida i la segona corona metropolitana.

 

 

Ciutadans, de guanyar en 2.399 seccions censals a no aconseguir-ne cap

En aquestes eleccions, Ciutadans no ha guanyat en cap secció censal. Paradoxalment, en les eleccions del 2017, la formació taronja va ser la més votada i es va imposar en 2.399 seccions.

Els canvis entre les dues eleccions es poden comprovar fent una ullada al mapa per seccions censals dels comicis del 2017:

 

 

De les 15 seccions censals on ha guanyat el PP, 14 són a la ciutat de Barcelona. L'altra és a Gimenells i el Pla de la Font, el poble on els populars ja van ser la força més votada a les últimes municipals.

El PDeCAT, que no ha aconseguit entrar al Parlament, ha guanyat en 8 seccions censals.

Vox també ha guanyat en 8 seccions censals. Tres a la ciutat de Barcelona (dues a Sarrià-Sant Gervasi i una a les Corts), dues a Montbrió del Camp i una a Roses, Salou i Vilamalla. Curiosament, la formació d'extrema dreta és la força més votada a la Pobla de Mafumet, però no guanya en cap de les dues seccions censals del municipi (en una guanya el PSC i a l'altra, ERC).

La CUP ha guanyat en 6 seccions censals. Celrà, municipi d'on és alcalde Dani Cornellà, cap de llista cupaire a les comarques gironines; i Farrera, la Quar, Sales de Llierca, Sobremunt i la Vilella Alta.

En Comú Podem només s'imposa en 1 secció censal, a la ciutat de Barcelona, al barri del Poble-sec.

A més, hi ha empat en 55 seccions censals, la majoria dels quals entre ERC i Junts o entre el PSC i ERC.

 

 

ARXIVAT A:
Eleccions Parlament Catalunya 2021PSCERCJxCatCUPVoxEn comúPPCs
Anar al contingut