Què falla perquè una persona vulnerable sigui desnonada i s'acabi suïcidant
L'Ajuntament de Barcelona demana que els jutjats apliquin la normativa antidesnonaments "al peu de la lletra i amb les màximes garanties" per a les persones més vulnerables
Què falla perquè una persona vulnerable sigui desnonada i s'acabi suïcidant

Què falla perquè una persona vulnerable sigui desnonada i s'acabi suïcidant

L'Ajuntament de Barcelona demana que els jutjats apliquin la normativa antidesnonaments "al peu de la lletra i amb les màximes garanties" per a les persones més vulnerables

Virgínia Arqué NuenoActualitzat
TEMA:
Habitatge

La mort d'un home de 58 anys a Sants, que es va llançar al buit aquest dilluns quan l'anaven a desnonar, "hauria estat totalment evitable si s'hagués aplicat la llei amb el criteri de protegir la persona en situació de màxima vulnerabilitat". És el que pensa la regidora d'Habitatge de l'Ajuntament de Barcelona, Lucía Martín, que ha denunciat, al programa "Els matins" de TV3, que encara no saben per què la justícia va rebutjar l'informe de vulnerabilitat emès per serveis socials i va executar el desnonament.

Per Lucía Martín, era un cas molt clar i la llei l'emparava: "Era una persona sola, sense xarxa familiar, a l'atur i amb una prestació molt petita que no li permetia fer front al lloguer".


Tot just es començava a negociar

Feia gairebé un any que el llogater no pagava (des del juny passat), però la propietat, un petit propietari, no el va denunciar fins aquest mes de gener. La Unitat Antidesnonaments de l'Ajuntament de Barcelona s'havia fet càrrec del cas i tot just ara, assegura Martín, començaven a negociar amb la propietat.

Segons el consistori, la persona afectada estava en contacte amb els serveis socials des del febrer i ja havia rebut una primera ordre de desnonament el 4 de maig. A l'abril, l'advocada d'ofici va presentar un informe de vulnerabilitat econòmica als jutjats i va demanar l'aplicació de la moratòria antidesnonaments. El jutge ho va desestimar "per un problema processal" i va ajornar un mes i deu dies (fins al 14 de juny) l'ordre de desnonament.

L'advocada va tornar a enviar l'informe de vulnerabilitat fet pels serveis socials a l'abril als jutjats i va tornar a demanar l'aplicació de la moratòria, però no va rebre cap resposta.

Divendres passat, davant la proximitat de la data fixada pel jutge per executar el desnonament, la Unitat Antidesnonaments de l'Ajuntament de Barcelona va trucar als jutjats i els van informar que s'havia rebutjat la seva petició: "Ens arriba que no hi ha voluntat d'aturar-lo, que s'ha desestimat l'aplicació de la moratòria" però no els motius. "No tenim la lletra petita. No ens la van voler comunicar".

Guanyar temps

Com fan en altres casos, continua Lucía Martín, "es va enviar la Unitat Antidesnonaments, dilluns al matí, per parlar amb la comitiva i intentar aturar-lo, per guanyar temps per trobar una solució, i ens vam trobar el fatal desenllaç".

Segons el Tribunal Superior de Justícia, però, l'informe no va arribar al jutjat fins dijous passat, quan el va presentar l'advocada d'ofici de l'inquilí. I el va desestimar perquè no podien determinar la vulnerabilitat d'aquella persona i, per tant, va considerar que les seves circumstàncies no són les que regula el decret que permet suspendre un desnonament.

Agents dels Mossos surten d'un desnonament al barri de Sant Andreu de Barcelona (ACN / Miquel Codolar)


Sense alternativa habitacional

El magistrat Roberto García Ceniceros, coordinador dels jutjats de primera instància de Barcelona, considera injust que es culpi la judicatura dels desnonaments de persones vulnerables i recorda que són els serveis socials els que han de donar cobertura a les persones afectades. Roberto García ha explicat, en declaracions a TV3 que l'informe de serveis socials no s'havia rebutjat, però era incomplet: "No és que no complís els requisits sinó que no s'havia aportat la documentació que tocava". I sense aquesta documentació, afegeix, no es podia suspendre el llançament.

García Ceniceros ha lamentat l'ocorregut a Sants, "un cas tràgic, dramàtic, que s'hauria d'haver evitat", però ha defensat que la llei "s'està aplicant com toca". "S'està treballant al màxim, al dia i de forma molt curosa en cada cas per aplicar les moratòries d'una manera molt fidel al que diu la llei. Ara mateix hi ha molts llançaments aturats". Al darrere, ha afegit, també hi una gran manca de recursos, com llistes d'espera d'anys per aconseguir un habitate social, manca de parc públic o de dotació pressupostària per oferir ajudes.

"Les moratòries són fins que els serveis socials donin una cobertura a les persones afectades. No estan oferint una alternativa habitacional a aquestes persones i les moratòries acaben sent un col·lapse, estem acumulant casos que tard o d'hora hauran de sortir".


Lucía Martín no entén per què, si tenien cap dubte en el cas de Sants, no es van posar en contacte amb l'Ajuntament o els serveis socials per resoldre'l o avisar-los, en comptes de tirar pel dret, i reclama "una aplicació garantista de les lleis que defensi els més vulnerables".

"Davant del dubte, el que necessitem són jutjats que estiguin disposats a protegir la part més vulnerable, la part més desprotegida, la que s'enfronta a la situació més dura, que és la persona que s'aboca a un desnonament sense alternativa habitacional."


Segons el consistori, guanyar temps els permet, per una banda, negociar amb la propietat i, per l'altra, oferir una alternativa a la persona que queda al carrer.

Martín reconeix que la propietat era reticent, una situació que és habitual en petits propietaris que necessiten recuperar el pis: "De vegades passa, perquè sovint arribes tard, els impagaments fa temps que duren, la situació està molt encallada i és complicat arribar a una solució, però la moratòria de desnonaments ens permet guanyar temps i trobar una sortida" (un reallotjament d'emergència, una ajuda al lloguer per accedir a un altre pis o a un de compartit, pagar deutes acumulats o compartir pagaments de lloguers futurs, per exemple).

Càritas Diocesana de Barcelona, que ha lamentat el suïcidi de Sants, ha explicat en un comunicat que aquest home no tenia feina des del 2018 tot i que s'havia presentat a vuit ofertes. L'entitat li feia l'acompanyament per trobar un lloc de treball i per demanar les prestacions socials.

Càritas constata que no es tracta d'un cas aïllat "sinó que és la punta de l'iceberg d'una problemàtica que arrosseguem des de fa molts anys".

I hi posa xifres. El 67% de les llars ateses per Càritas no disposen d'un habitatge digne. El 26% no tenen ingressos, 18 punts percentuals més que abans de la pandèmia. El 58% està pitjor psicoemocionalment després d'aquesta crisi sanitària i un 41% ha tingut un o més atacs d'ansietat i pànic pel fet de no tenir una vida digna.

Un cas excepcional?

L'Ajuntament reconeix que aquest és un cas excepcional, que "no és normal que els jutjats tinguin aquest criteri poc protector". Sovint, si el desnonament d'una persona vulnerable no s'ha aturat abans, aconsegueixen fer-ho a la porta, parlant amb la comitiva judicial. Martín demana, però, una ordre clara de la judicatura perquè un cas així no es repeteixi.

"Estem en una pandèmia global, quedar-se a casa era protegir la vida de les persones, què més ha de passar perquè des dels jutjats i el TSJC es doni una ordre d'aplicar aquesta norma al peu de la lletra i amb les màximes garanties?"

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, també ha criticat, en un comunicat, que la justícia no hagi aplicat la moratòria malgrat l'informe municipal que acreditava la vulnerabilitat de l'inquilí. Colau ha exigit als jutjats que revisin els criteris amb els quals decideixen aplicar la moratòria vigent i al PSOE que desbloquegi la proposta d'una llei de l'habitatge nova que freni l'especulació.

Per la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), no és, però, un cas tan excepcional. La PAH ha denunciat, en una piulada al seu compte de Twitter, que falten mesures de protecció per a les persones vulnerables i ha lamentat, en un comunicat, "el paper de molts jutges, que opten per fer justícia pel seu compte, obviant els informes de vulnerabilitat redactats per professionals acreditats, perquè els desnonaments es facin efectius".  

 


La seva portaveu, Lucía Delgado, demana que no es tracti les persones com a números i que no es deixin "soles, abandonades, en una situació de total indefensió".

La PAH retreu al govern espanyol "la seva innacció". Assegura que "és una irresponsabilitat molt greu que té un impacte directe en la vida dels ciutadans i ciutadanes a les quals diuen servir", i demana a l'executiu de Pedro Sánchez que retiri els recursos a les lleis d'habitatge autonòmiques pendents al TC, ampliï la moratòria actual i que es tramiti i s'aprovi "de manera urgent" una nova llei d'habitatge que protegeixi les famílies vulnerables.

El Sindicat de Llogateres també ha acusat el PSOE de "fer la feina bruta als fons voltors" i ha reclamat aquest divendres al govern espanyol que no impugni al Tribunal Constitucional (TC) la Llei 11/2020, que regula el preu dels lloguers a Catalunya, i que s'aprovi una llei estatal en aquest sentit. Ho han fet en un acte davant el Parlament, on es va aprovar aquesta norma, al costat dels grups parlamentaris que hi van donar suport: ERC, JxCat, En Comú Podem i la CUP.

També el Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya creu que aquest no és un cas puntual. Sovint veuen com els jutges desestimen els seus informes i creuen que, davant del dubte, haurien d'aturar els procediments.

I mentrestant, els psicòlegs alerten de com està empitjorant, amb la pandèmia, la situació de les persones que afronten un desnonament i les seves famílies, que es pregunten què passarà després. "L'impacte és, a nivell psicològic, demolidor. Els afectats intueixen que serà el principi de coses molt pitjors", explica el psicòleg Lluís Domingo, del Col·lectiu Sísifo, que treballa amb persones en situació d'emergència habitacional. L'entitat alerta que quan acabi la moratòria, a l'agost, la situació es desbordarà.

Concentració contra els desnonaments a Sants

Centenars veïns de Sants s'han manifestat aquest dimarts per reclamar que s'aturin "tots els desnonaments".

La protesta ha estat convocada pel Grup d'Habitatge de Sants (GHAS) en una concentració "d'urgència" després que Segundo, veí del barri, es va suïcidar aquest dilluns quan anava a ser desnonat.

S'han manifestat des de la seu d'Habitatge del districte fins davant del pis on vivia Segundo, al carrer Bacardí.

Després, la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca ha convocat una manifestació davant de la delegació del govern espanyol.

ARXIVAT A:
Habitatge

NOTÍCIES RELACIONADES

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut