Què és la Querimònia?
La Querimònia va establir les bases de les institucions pròpies araneses. Per exemple, s'hi parla, per primera vegada, dels consellers.
RedaccióActualitzat
A la Vall d'Aran, els boscos i les pastures són comunals. Els aranesos són els propietaris de la terra, l'aigua, la pesca, la caça i els aprofitaments forestals. Aquests privilegis els els va concedir el rei Jaume II d'Aragó el 1313, amb la firma de la Querimònia, un document que es conserva a l'Arxiu Històric d'Aran.
El rei va reconèixer els usos i els costums propis de l'Aran com a recompensa perquè els aranesos volien continuar pertanyent a la corona catalanoaragonesa en comptes de passar a formar part de França.
La Querimònia va establir les bases de les institucions pròpies araneses. Per exemple, s'hi parla, per primera vegada, dels consellers. Així ho explica la directora de l'arxiu general d'Aran, M. Pau Gómez: "És en el capìtol XVII d'aquest document de la Querimònia on es comenta que els cossos de les viles d'Aran es reuneixen en el que ells anomenen Cort, i es diu que a partir d'ara no es diguin Cort sinó consellers de la Vall".
Amb l'aprovació per part del Parlament de Catalunya de la llei de règim especial, el juliol del 1990, es recuperen les institucions pròpies de l'Aran: el Conselh Generau i el síndic. La Generalitat traspassa competències en sanitat, ensenyament, medi ambient i cultura, entre altres.
Ara, 23 anys després, ja s'està treballant en la redacció d'una nova llei d'Aran que millori el finançament i l'autogovern. Ja s'ha constituït al Parlament la ponència que la redactarà. Es podria aprovar el primer trimestre de l'any que ve.
El rei va reconèixer els usos i els costums propis de l'Aran com a recompensa perquè els aranesos volien continuar pertanyent a la corona catalanoaragonesa en comptes de passar a formar part de França.
La Querimònia va establir les bases de les institucions pròpies araneses. Per exemple, s'hi parla, per primera vegada, dels consellers. Així ho explica la directora de l'arxiu general d'Aran, M. Pau Gómez: "És en el capìtol XVII d'aquest document de la Querimònia on es comenta que els cossos de les viles d'Aran es reuneixen en el que ells anomenen Cort, i es diu que a partir d'ara no es diguin Cort sinó consellers de la Vall".
Amb l'aprovació per part del Parlament de Catalunya de la llei de règim especial, el juliol del 1990, es recuperen les institucions pròpies de l'Aran: el Conselh Generau i el síndic. La Generalitat traspassa competències en sanitat, ensenyament, medi ambient i cultura, entre altres.
Ara, 23 anys després, ja s'està treballant en la redacció d'una nova llei d'Aran que millori el finançament i l'autogovern. Ja s'ha constituït al Parlament la ponència que la redactarà. Es podria aprovar el primer trimestre de l'any que ve.
