La il·lusió de freqüència no està estudiada científicament, però sí que hi ha hipòtesis sobre el perquè d'aquesta experiència que pràcticament tothom ha viscut (Pexels/Ethan Sees)

Què és la "il·lusió de freqüència": ahir ni m'hi fixava i ara ho veig pertot arreu

El cervell està més atent a allò que ens cal o ens interessa i ho filtra entre els infinits estímuls que ens envolten i que ens és impossible processar

Virgínia Arqué NuenoActualitzat

Sovint parlem de com funcionen els algoritmes dels cercadors d'Internet o de les xarxes socials, que filtren la informació en funció dels nostres gustos, preferències o recerques anteriors, per oferir-nos, sobretot, allò que més ens interessa o reafirma les nostres conviccions.

I hi veiem, en aquest biaix, tant beneficis --per estalvi de temps o adequació dels continguts--, com perills, perquè pot afectar la nostra percepció de la realitat o alterar les nostres opinions.

Doncs, aquest sistema també funciona de forma automàtica en el nostre cervell, a partir de mecanismes naturals com l'atenció selectiva o els biaixos cognitius, patrons de pensament que s'aparten del raonament lògic, la probabilitat i la plausibilitat.

"Tots percebem el món amb aquests biaixos i són necessaris", explica Marta Balagué Marmaña, neuropsicòloga de l'Hospital Sant Joan Despí Moisès Broggi i presidenta de la Secció de Neuropsicologia del Col·legi de Psicòlegs de Barcelona:

"Prenem moltíssimes decisions al llarg d'un dia, algunes de banals i d'altres que requereixen més atenció i anàlisi. Si no utilitzéssim els biaixos cognitius i analitzéssim les infinites possibilitats o les infinites conseqüències de cada situació seríem incapaços de prendre una sola decisió."

El que és important, afegeix, és que aquests biaixos no siguin rígids: "No som esclaus d'aquests biaixos, som capaços de superar-los i prendre bones decisions", destaca.


Què és la il·lusió de freqüència?

Es coneix com a "il·lusió de freqüència" o fenomen de Baader-Meinhof aquella experiència que fa que una cosa que fins ara no coneixíem i ens ha cridat l'atenció --un objecte, una idea, una frase o una cançó, per exemple--, de sobte la veiem pertot arreu, fins i tot amb una freqüència improbable. És a dir, que una cosa que acabem de descobrir, comença a aparèixer sovint en la nostra vida quotidiana.

No és que n'hi hagi més que abans que l'haguéssim descobert, sinó que estem més atents a la seva presència i el nostre cervell la capta quan la té a l'abast, la filtra entre la resta d'estímuls que ens envolten i fa que no ens passi per alt.

Aquestes il·lusions "no són conceptes científics àmpliament estudiats ni fenòmens psicològics ben definits", alerta la neuropsicòloga Marta Balagué Marmaña, encara que en els darrers anys se'n parli sovint a la premsa i les xarxes socials. Així i tot, afegeix, "tot i que no està ni definit ni estudiat per la psicologia, sí que es donen algunes explicacions o hipòtesis del que passa, encara que cap no ha estat estudiada en profunditat".

El nostre cervell no podria prendre cap decisió si no fes una tria inconscient d'estímuls i utilitzés biaixos (Pexels/Ekaterina Bolovstova)

Atenció selectiva, "priming" i biaix de confirmació

El cervell no pot processar tots els estímuls que tenim al nostre voltant i en fa una tria constant, de la qual no som conscients.

"El món que ens envolta és un flux constant i pràcticament infinit d'informació visual, auditiva, tàctil, olfactiva, gustativa i propioceptiva --que és la que prové del cos--. Necessitem un mecanisme que filtri aquesta informació per no saturar-nos i poder processar la que és important per a nosaltres en cada situació ", explica Marta Balagué.

En aquesta tria, hi intervenen molts factors, en funció de les tasques que estem fent, els nostres gustos i preferències o el nostre estat anímic, entre d'altres.

Aquest mecanisme se l'anomena "atenció selectiva", que ens fa centrar-nos en allò que més ens interessa, ens fa falta o és important per a nosaltres en un moment determinat, i descartar la resta. Per exemple, si tenim gana, tendirem a veure aliments al nostre voltant; si ens volem comprar un cotxe determinat, el veurem pertot arreu, no perquè n'hi hagi més, sinó perquè la nostra atenció selectiva ens filtrarà informació en aquest sentit.

És un mecanisme clau tant per a l'aprenentatge com per a la supervivència, perquè ens ajuda a estar alerta de possibles perills o amenaces. Un procés cognitiu per aprendre constantment.

El priming, en psicologia, es defineix com un tipus d'aprenentatge implícit --involuntari i no conscient--, i "fa referència a la influència que una experiència prèvia o un estímul tenen en la percepció o el processament d'un altre estímul posterior relacionat", explica la doctora Balagué. És a dir, implica que l'exposició prèvia a un estímul afecta la nostra reacció o percepció d'un estímul posterior, fent que la nostra resposta sigui més ràpida o més precisa.

Per exemple, si algú llegeix una llista de paraules com "neu", "gel" i "hivern" i després li mostrem les lletres "fr..", i li diem que completi la paraula, és probable que digui "fred" abans que "fregit", perquè les paraules anteriors, vinculades amb la fredor, influirien en la seva tria.

Marta Balagué insisteix que aquestes explicacions no són fruit de cap experiment ni investigació científica, sinó hipòtesis que poden explicar un fenomen que passa sovint en la vida real.

Els biaixos, inherents a l'ésser humà

Un altre element que podria tenir un paper clau en aquesta il·lusió de freqüència són els biaixos cognitius, sobretot el biaix de confirmació.

Aquests biaixos també són intuïtius i no conscients i influeixen en el nostre comportament i en les decisions que prenem. Són necessaris i  inherents a l'ésser humà i poden ser tant positius --quan ens permeten prendre decisions ràpides--, com més perillosos, quan ens poden portar a decisions errònies o precipitades.

Un d'aquests biaixos és el "de confirmació", que és "la tendència a buscar, interpretar i recordar la informació que confirma les nostres creences preexistents", aclareix Marta Balagué, abans que aspectes que les contradiguin.

El cervell no pot processar els infinits inputs que rep constantment i en fa una tria inconscient (Pexels/José Francisco Fernández)


La clau, ser flexibles

Els biaixos cognitius no són dolents per si mateixos, però hem de ser conscients que existeixen i que els fem servir, amb naturalitat, sense ni adonar-nos-en. El que és important, destaca aquesta neuropsicòloga de l'hospital Moisès Broggi, "és que no són rígids, no en som esclaus i els podem superar i prendre bones decisions, perquè, al cap i a la fi, són fruit dels nostres aprenentatges i experiències prèvies i, si són satisfactòries i ens permeten una correcta adaptació, no són perjudicials".

"Quan aquests biaixos són rígids i es donen de manera generalitzada en totes les situacions de la nostra vida, de manera que no permeten que ens adaptem al món que ens envolta, és quan pot aparèixer el malestar psicòlògic o determinades malalties mentals com la depressió o l'ansietat."

Per exemple, continua Balagué, "quan acabem una feina i ens diem 'sóc el/la millor', això és un biaix cognitiu que ens motiva a seguir treballant. Si es donés el cas que aquest biaix fos rígid i sempre haguéssim de ser els millors, o si el generalitzem a totes les situacions de la nostra vida, llavors ens pot crear angoixa i ens pot portar al fracàs, perquè el nostre raonament --ser el millor--, no estava basat en cap prova científica.

El biaix de confirmació condiciona la nostra visió de la realitat, perquè sovint ens fixem més en allò que confirma les nostres opinions, valors o creences i passem per alt els estímuls o informacions que els contradiuen. Una tendència natural del nostre pensament que no és perjudicial sempre que en siguem conscients i prou flexibles.

Els biaixos són fruit dels nostres aprenentatges i experiències i els podem superar per prendre bones decisions (Pexels/Leelo Thefirst)

Estereotips, prejudicis i instint de supervivència

L'atenció selectiva, els biaixos cognitius i fins i tot la il·lusió de freqüència modelen la realitat, de la qual ens n'ensenyen, només, una parcel·la. És una manera de resumir-la, necessària per poder-la abastar, però que implica, també, la creació d'estereotips i prejudicis.

"Els estereotips són creences o imatges simplificades i generalitzades que tenim sobre una cosa específica o un grup de persones. Són necessaris, ens ofereixen un resum de la realitat que podem manegar, però és perillós no ser-ne conscient perquè podem arribar a assumir que l'estereotip és la realitat."

La clau està, de nou, insisteix Marta Balagué, en la flexibilitat: "Els hem de confrontar constantment amb la realitat i entendre que l'estereotip no és la realitat, sinó un resum."

El mateix passa amb els prejudicis. "Un prejudici és una actitud o creença negativa cap a una persona o un grup, generalment infundada o injustificada, basada en característiques com la seva raça, ètnia, gènere, religió, orientació sexual, discapacitat o altres elements similars.

"Molts prejudicis es formen a causa dels biaixos cognitius", alerta la doctora Balagué. "Quan les persones apliquen inconscientment aquests biaixos, com el de confirmació o el de grup --afavorir el seu grup sobre els altres--, poden arribar a conclusions injustes o negatives sobre altres persones o grups."

Els estereotips i prejudicis poden servir com a senyal d'alerta i, per tant, no són negatius per se. Per exemple, si una dona va sola pel carrer a la nit i veu un home amb un aspecte que per a ella és sospitós, és normal que canviï de vorera per protegir-se. En aquest cas, l'estereotip o prejudici que pugui tenir, basat en experiències prèvies --seves o d'altres dones--, actua com a mecanisme de defensa. No és un problema si n'és conscient i és flexible. El problema seria si sempre s'apartés de tots els homes perquè generalitzés el perill a tot el col·lectiu masculí.

"Veure l'amenaça vol dir detectar unes diferències, i la connotació i fonamentació d'aquestes diferències és el que pot ser un prejudici o no. El problema no és tenir prejudicis, és inevitable, el problema és actuar en funció d'aquests prejudicis sense qüestionar-los."

Si som prou flexibles, afegeix Marta Balagué, "viurem experiències noves, modificarem els nostres estereotips i prejudicis".

 

ARXIVAT A:
Salut MentalEstil de vida
Anar al contingut