Què és el metavers, la rèplica virtual de la realitat amb què Facebook vol aixecar el cap
Les ulleres immersives són el mecanisme que s'utilitza ara amb la realitat virtual i que esperen una gran evolució els propers anys (Pixabay)

Què és el metavers, la rèplica virtual de la realitat amb què Facebook vol aixecar el cap

La companyia de Mark Zuckerberg crearà 10.000 llocs de treball a Europa per desenvolupar un espai immersiu on es pugui interactuar com a la vida real

Mar Vila PrunedaActualitzat

Un espai virtual on interactuar entre nosaltres, amb comerços, on jugar, treballar o anar a un concert. De fet, la llista seria tan llarga com tot el que podem fer a la vida real, però de manera paral·lela i immersiva. Això seria, en la seva màxima expansió, el metavers, el projecte amb el qual Mark Zuckerberg vol reinventar Facebook.

En aquest línia, el creador de la companyia ha fet un pas aparentment simbòlic, però que és tota una declaració d'intencions, cap a aquest futur de Facebook. El nom de l'empresa a partir d'ara passa a ser Meta.

L'univers de Zuckerberg vol transformar-se perquè les persones puguin interactuar de totes les formes possibles, com ho faríem a la vida real, però de manera paral·lela i immersiva. És el metavers.

Sembla ciència ficció, i en aquest cas es pot dir que fins ara ho ha estat. Es tracta d'un concepte que va sorgir l'any 1992 de la novel·la "Snowcrash", de Neal Stephenson, on es recreen entorns on els humans interactuen socialment com icones, avatars, a través d'un ciberespai que actua com a metàfora del món real.

Amb una gran diferència: no hi ha limitacions físiques o econòmiques. Algú pot viatjar amb cotxe a la velocitat de la llum o cometre un homicidi sense que hi hagi cap conseqüència. No hi ha lleis, "a priori", excepte les que posi el seu creador.

El que semblava un escenari llunyà quan abans de l'estiu Zuckerberg posava sobre la taula el concepte de metavers com a nou camí de la companyia, sembla ara més a prop: Facebook diu que crearà 10.000 nous llocs de treball a Europa en els propers cinc anys amb l'objectiu de donar-hi forma.

Nou talent a Espanya, Alemanya, França, Itàlia, Polònia, els Països Baixos i Irlanda s'encarregarà de desenvolupar el que, segons Zuckerberg, hauria de permetre que les persones "tornin a interactuar com han fet sempre", en un entorn físic. I, per tant, no relacionar-se amb el món "asseguts davant de les quadrícules dels dispositius digitals". Una inversió a Europa, per cert, que obvia el Regne Unit.

El canvi de paradigma aparent amaga encara molts interrogants, com el mecanisme que permetrà accedir a la realitat virtual. Actualment es fa a través d'unes ulleres immersives, dispositius d'RV que, ara per ara, són aparatosos i que són susceptibles que evolucionin a gran velocitat.

I més si hi ha competència, com sembla que n'hi haurà, ja que empreses com Google, Nvidia, Microsoft o Apple ja han anunciat inversions.


Moment delicat de Facebook

El desenvolupament del metavers pot comportar anys i anys de feina. La companyia calcula que alguns dels productes que compondran el metavers no estaran disponibles fins d'aquí 10 o 15 anys.

El cas és que l'anunci del seu impuls ha arribat ara, en un moment particularment fràgil per al gegant de les xarxes socials.

Diverses notícies han lesionat la reputació de Zuckerberg, com que Facebook "perjudica els infants, ataca la democràcia i divideix", segons l'extreballadora de l'empresa Frances Haugen.

Mark Zuckerberg viu una crisi de reputació
Mark Zuckerberg viu una crisi de reputació (REUTERS/Erin Scott)

O que Facebook hauria permès saltar-se les regles a 6 milions de perfils VIP, amb un sistema que permetria revisar individualment les publicacions problemàtiques en lloc de castigar-les automàticament.

Se suma la històrica caiguda del servei durant sis hores a principis d'octubre. I una altra caiguda, més dolorosa: el transvasament dels usuaris més joves cap a altres xarxes socials. Un públic jove que sí que tenia quan va suposar una revolució cap a l'any 2008 i que ara busca recuperar creant un espai d'interacció que canviï els paràmetres relacionals de la societat. I que cada cop s'assembli més a la vida real.

Tot plegat, situa Facebook en el seu pitjor moment, i Marck Zuckerberg a ser protagonista de les portades amb motius ben diferents dels de fa una dècada.


De xarxa social a empresa metaversa

Zuckerberg no escatima ambició, i en una entrevista a The Verge assegura que en els propers cinc anys passaran a ser d'una empresa de xarxes socials a una empresa metaversa.

Una rèplica del món real en virtual on es pot interactuar amb els espais, objectes o persones físiques gràcies a la realitat virtual, que es vol utilitzar per a activitats tan diferents com el desenvolupament industrial d'un producte o un esdeveniment cultural.

No serà una plataforma monopolitzada per una o diverses empreses, sinó que la intenció és que sigui una suma d'espais que s'interconnectin, i, per tant, infinits universos pels quals moure's.

 


Precedents i primeres aproximacions

En pensar en avatars i mons virtuals és inevitable que vinguin al cap videojocs com Tibia o World of Warcraft. De fet, es consideren metaversos, però es focalitzaven en l'aspecte recreatiu més que la trobada social.

No obstant, és evident que videojocs més recents com Fortnite van un pas més enllà i conformen una experiència social. S'han celebrat concerts multitudinaris o s'han comprat objectes digitals com armes o roba.

Els videojocs interactius són l'escenari més semblant. Però Facebook ja ha impulsat el primer espai en metavers, que és lluny de ser només recreatiu.

Es tracta d'Horizon Workrooms, una plataforma de realitat virtual per teletreballar. Amb les ulleres Oculus Quest 2 es recrea una sala de reunions o una pissarra on escriure.

 


Des de Facebook expliquen que han millorat els avatars d'Oculus perquè els usuaris d'Horizon Workrooms tinguin més opcions de personalització, i que, per tant, representin més fidelment la persona que són al món virtual.

El gegant de les xarxes socials és cada cop menys atractiu, i sembla que els escenaris inquietants i impossibles de la sèrie Black Mirror o de la pel·lícula Ready Player One serien el camí triat per salvar la bretxa generacional i els problemes de credibilitat.

ARXIVAT A:
Facebook
Anar al contingut