Imatge al microscopi de teixit amb hepatitis
Tot i que l'adenovirus s'apunta com a causa més probable, encara falta investigar més

Què sabem de l'hepatitis infantil d'origen incert: un adenovirus, la causa més probable

Els metges i les autoritats sanitàries diuen que no es tracta d'una conclusió definitiva i insisteixen que no hi ha d'haver alarma social perquè el nombre de casos de moment és baix

Xavier DuranActualitzat

Un adenovirus es considera ara com ara la causa més probable dels casos d'hepatitis infantil que han afectat 169 infants a diversos països, sobretot al Regne Unit. L'Agència de Seguretat Sanitària d'aquest país, que actualitza regularment la informació sobre aquests casos, ha elaborat un informe en què situa aquesta hipòtesi de l'adenovirus com la principal en aquests moments.

L'informe afegeix que hi pot haver algun cofactor que provoqui una malaltia més greu en infants, com ara un increment de la susceptibilitat degut que durant la pandèmia tothom ha estat menys exposat a aquests virus; també pot ser que hi influeixi una infecció prèvia amb SARS-CoV-2 o qualsevol altre agent o que hi hagi una connexió, encara no descoberta, amb alguna toxina.

També consideren possible que hagi aparegut una nova soca d'adenovirus amb característiques diferents a les conegudes.

Des de l'1 de gener i fins al 21 d'abril s'havien registrat 114 casos d'hepatitis infantil d'origen desconegut al Regne Unit. En 53 casos es van fer anàlisis per detectar adenovirus, cosa que es va confirmar en 40 casos.

El SARS-CoV-2 estava present en 10 dels 60 pacients en què es van fer anàlisis per trobar-lo. Això es considera normal, degut a l'elevada circulació del coronavirus al Regne Unit, i no implica cap relació entre aquest i l'hepatitis. Tampoc no hi ha cap prova de l'existència d'una nova variant del SARS-CoV-2.

Les dades coincideixen amb les obtingudes a l'estat d'Alabama, on en els nou casos registrats tots eren portadors d'adenovirus.

Els adenovirus tenen una doble cadena d'ADN i en això es diferencien de virus com el SARS-CoV-2, que són d'ARN. Es transmeten per via digestiva, per contacte directe i per la respiració.

Segons dades de l'OMS, el 21 d'abril s'havien registrat 169 casos d'aquesta hepatitis d'origen desconegut a 11 països, tots, menys els Estats Units, a la regió Europea de l'organització.

Els més afectats, després del Regne Unit, eren Espanya, amb 13 casos (5 a Catalunya); Israel, amb 12, i els Estats Units, amb 9. Amb sis o menys casos hi havia Dinamarca, Irlanda, els Països Baixos, Itàlia, Noruega, França, Romania i Bèlgica.

Aquest dimarts s'ha sabut que al Japó hi ha un possible cas, encara sota sospita.

Els casos s'han donat en infants d'entre 1 mes i 16 anys. Aproximadament la desena part, disset, han necessitat trasplantament de fetge i almenys s'ha produït una mort.


No ha de crear alarma social

En declaracions al programa "Els matins", el doctor Jesús Quintero, responsable de Pediatria de l'Hospital Vall d'Hebron i especialista en trasplantaments hepàtics, ha afirmat que els metges "hem d'estar alerta i detectar-los de la manera més precoç possible, però no ha de crear alarma social".

També ha explicat que la presència del SARS-CoV-2 en molts afectats és lògica, degut a la gran incidència en tota la societat. I ha insistit que l'hepatitis no té cap relació amb la vacuna de la covid: "Molts dels nens afectats no estaven en edat de rebre-la o no se'ls havia administrat." La majoria de casos s'han donat en menors de cinc anys.

Al Regne Unit, per exemple, cap dels menors de deu anys amb casos confirmats havien estat vacunats.

Si es confirma que és un adenovirus, ha declarat el doctor Quintero, "el mecanisme de transmissió no seria tan efectiu com el d'un coronavirus. De moment no hi ha explosió de casos."

Ha afegit que en les hepatitis sempre hi ha un petit percentatge que comporta disfunció hepàtica i en alguns casos cal trasplantament. En aquesta hepatitis n'hi ha hagut un percentatge una mica més alt del que és habitual, però ha remarcat que "169 casos és un nombre molt petit per establir gaires conclusions".

També ha insistit en la importància de la detecció precoç. Els símptomes que es donen uns dies abans que es declari l'hepatitis són: dolor abdominal, vòmits i diarrea, i que la pell es posa groga. Com és habitual en les hepatitis, no hi sol haver febre.

Sobre les mesures preventives, a part d'estar atents a alguns dels símptomes previs, ha dit que no es diferencien dels que hem anat incorporant amb la pandèmia: rentar-nos les mans i utilitzar un mocador d'un sol ús quan esternudem, entre d'altres.


Investigar altres causes o cofactors

Tot i que l'adenovirus es consideri, ara com ara, la causa més probable, encara queden incògnites a resoldre, com apuntava al seu compte de Twitter la viròloga Muge Cevik, de la Universitat de St. Andrews, a Escòcia:

Entre les coses que cal seguir investigant, deia, hi ha conèixer la prevalença de l'adenovirus en la població general, estudiar millor les causes de les hepatitis, perquè la càrrega viral detectada en la majoria de casos és baixa, i no excloure altres causes no infeccioses, com exposició a aliments, fàrmacs o metalls tòxics. Per això, demana una anàlisi amb casos control que serveixin de referència.

 

ARXIVAT A:
Salut
Anar al contingut