Foto oficial d'Emmanuel Macron publicada via Twitter
Foto oficial d'Emmanuel Macron publicada via Twitter
ANÀLISI

Què diu Emmanuel Macron amb la seva foto oficial

Enllaç a altres textos de l'autor Joan Carles Peris, director i presentador del programa "Món"

Joan Carles Peris Farrés

Cap de la secció d'Internacional d'Informatius de TV3

@joancarlesperis
Actualitzat

Emmanuel Macron ha publicat, via Twitter, la seva foto oficial com a president. Afirmar que el nou cap de l'estat francès és només una imatge és injust, però també ho és minimitzar la seva preocupació extrema per la posada en escena.

Cada aparició pública és mesurada al detall. Des de la caminada "imperial" al compàs de l'himne europeu la nit de la victòria fins a les trobades amb Vladímir Putin i Donald Trump, Macron i el seu equip intenten controlar obsessivament el missatge que projecta la seva figura.

 

 

 

Res no és casual ni improvisat en la foto. El president, al centre, ni lleugerament a la dreta ni lleugerament a l'esquerra, amb la corbata marcant pràcticament un eix de simetria subratllada per la posició corporal i els braços. Somriure lleuger i mirada directa, expressió de tranquil·litat i confiança del president que sap què fa, que rep l'espectador al seu despatx de l'Elisi eliminant la distància que imposa la taula. Aquesta última queda al darrere, i Macron s'hi repenja en actitud de mesurada informalitat.

Les portes del balcó, obertes, marcant un horitzó proper i verd, el dels arbres del jardí del palau, sobre el fons blau del cel del capvespre del dia de Sant Joan, a les vuit i vint, exactament, com marquen les agulles del rellotge que hi ha damunt la taula. Macron vol ser el "maître des horloges", el senyor dels rellotges que administra l'agenda, el tempo polític de França...

...I d'Europa. La bandera de la UE, compartint protagonisme amb la francesa. Una composició que recorda la de la foto oficial del segon mandat de Barack Obama. El president francès, amb la seva professió de fe europeista –i quan encara no ha fet res més que discursos– ha canviat el to vital d'un projecte que necessita recuperar l'ànima i el sentit, i, sobretot, el suport dels pobles.

Damunt la taula s'entrelluquen tres llibres. Dos de tancats, "El roig i el negre", de Stendhal, i "Els aliments terrestres", d'André Gide. I un d'obert, les "Memòries de guerra", del general De Gaulle, predecessor pres sovint com a referent per Macron. I, a tocar de mà dreta, dos iPhones.

El president lector, intel·lectualment inquiet, connecta la història i la tradició de la cultura francesa que ha il·luminat el món amb l'era de la comunicació digital. Potser un d'aquests dos iPhones l'ha fet servir el mateix Macron per difondre el seu retrat, amb una piulada.

Anar al contingut